Fins a la dècada dels vuitanta del segle XX, els incendis que hi havien a Matadepera eren apagats pels propis veïns o pels bombers de Terrassa, si aquests, per la seva gravetat o dimensions, requerien la seva presència. Però ja anys enrere, a finals dels anys seixanta, alguns propietaris rurals, com n’Antonio Barata, van intentar crear un cos de “bombers privats” amb jornalers que s'encarregaven de la vigilància i extinció dels incendis forestals dels seus terrenys. També durant molts anys va existir un cos de sometents que s’encarregava tant de la vigilància del poble com de atendre qualsevol sinistre que es pogués produir.
El 15 de desembre de 1981 es va declarar a Matadepera un gran incendi forestal a Can Solà del Racó, a la zona dels rossos. Després de 24 hores de lluita contra el foc, els Bombers de la Generalitat de Catalunya donaven per apagat aquest incendi, cremant 70 hectàrees. Hi havien participat 43 professionals de 9 parcs de bombers i un bon nombre de voluntaris de Matadepera.
A partir d’aquest dia podem trobar l’origen, de manera seriosa i mínimament organitzada, del que avui en dia són els Bombers Voluntaris de Matadepera.
Després d’aquest incendi, l’Alcalde de Matadepera, Víctor Peiró, va fer una citació dirigida al veí Ramon Guinjoan Barons (que fins aquell moment era bomber voluntari de Terrassa i un dels primers bombers voluntaris de la Diputació de Barcelona), per convocar una reunió, que tindria lloc el 28 de gener de 1982, amb la finalitat de parlar dels incendis forestals. De la reunió en van sortir les bases per la creació del Cos de Bombers Voluntaris Municipals de Matadepera, amb el senyor Ramon Guinjoan com a cap de bombers, Miquel Busqueta i Fuertes com a sotscap, i una quinzena de membres.
L’Ajuntament va coordinar la creació d’aquest cos facilitant els baixos del consistori per guardar el material i realitzar les activitats que van tirar endavant un grup de ciutadans. El primer material del que van disposar van ser 12 motxilles apagafocs, 3 pales i 2 ventalls. Com a vestimenta es varen comprar uns “monos” de treball de color groc per tal de fer els bombers més visibles dins del foc i poder controlar en tot moment on estàvem treballant la gent de Matadepera. Posteriorment es va comprar camises i pantalons de color blau, imitant l’uniforme dels Bombers de la Generalitat.
El primer servei oficial va ser el 19 de juny de 1982 i es va tractar d'unes pràctiques a Can Solà del Racó, amb Bombers de la Generalitat de Catalunya. El segon servei va ser un petit foc forestal a Can Candi, que va afectar 2.500 metres quadrats.
Una de les primeres actuacions importants del nou Cos de Bombers de Matadepera es va produir el 9 de juliol de 1982, a la muntanya de Sant Llorenç. Els bombers de la Generalitat no van poder enviar efectius, i van ser exclusivament una quinzena de membres del cos del Matadepera, juntament amb veïns que disposaven de motos de trial, que amb material compost per motxilles, dalls i branques, van fer front a les flames i van apagar l’incendi que s’havia declarat a La Mola.
Dos anys més tard, al 1984, l’Ajuntament de Matadepera va cedir, l’antiga casa dels mestres, al Passeig Arnau, per poder guardar tot el material i fer alhora de seu per al col·lectiu de bombers. Molt del material del que disposaven els bombers era de fabricació pròpia i casolana.
Durant els primers anys, els bombers van realitzar diversos tipus d' intervencions, destacant els aiguats de l’any 1983 o les nevades de l’hivern de 1986 (més de 5.000 pins trencats al poble), i sobretot, múltiples recerques d’excursionistes perduts per la muntanya de Sant Llorenç, així com el rescat de persones accidentades. A més, durant els mesos d’estiu es van fer tasques de vigilància i prevenció d’incendis forestals. Aquells primers anys, hi havia una mitjana de 20 serveis anuals, sent la majoria incendis forestals i rescats de muntanya.
Aquests serveis es feien normalment amb vehicles particulars i en alguna ocasió, si estava disponible, s’agafava un Land Rover llarg, que l’Ajuntament havia destinat per la Policia Municipal primer, i per la Brigada d’Obres posteriorment. Aquest vehicle comptava amb remolc i una cuba d’aigua, que l’Ajuntament feia servir per recs de carrers, jardins i el camp de futbol, i els bombers l’utilitzaven per tasques dins del municipi, per extingir incendis així com altres tipus d’intervencions.
Però d’aquests primers anys, cal citar també els incendis forestals. A destacar el del 18 d’agost de 1986, que es va iniciar a mitja tarda a les proximitats de la Casa de l’Obac, i que ràpidament es va estendre fins a Matadepera, arribant a les proximitats de les urbanitzacions Les Pedritxes i Els Rourets, i a les proximitats del turó de la Cardina i la Barata. Aquella nit es va establir un Centre de Comandament del Foc a l’Ajuntament de Matadepera amb tècnics del Servei d’Extinció de la Generalitat de Catalunya, representants dels ajuntaments de Matadepera i de Terrassa, bombers voluntaris de Matadepera i tècnics del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Bombers de Matadepera, amb la col·laboració de desenes de voluntaris, i altres cossos de bombers, van treballar intensament per evitar que el foc progressés en direcció Est i afectés la muntanya de Sant Llorenç del Munt. Igualment es varen fer esforços per aturar els altres fronts de foc. Es van cremar 490 Ha, 207 en el terme municipal de Matadepera, sent l’incendi més important que es recorda.
A partir de l'any 1986, Ramon Guinjoan, amb l’ajut de Francesc Arnau, funden l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) de Matadepera, per poder dotar pel poble d’uns ajuts que la Generalitat i Diputació donaven als municipis per arranjar camins i comprar material, cosa que mitjançant Bombers no es podien demanar. A més a més, la creació de l’ADF va permetre que els bombers tinguessin un important suport en la prevenció i extinció d’incendis forestals. L’ADF també va servir per ser el planter de futurs bombers voluntaris.
El 14 de setembre de 1987, a les proximitats del camí dels Monjos, per damunt de Can Pobla, a l’indret anomenat el Túnel, va començar un foc forestal en el que el personal del Cos de Bombers Voluntaris de Matadepera, amb mitjans manuals, van iniciar el control del foc, fins l’arribada de més mitjans terrestres i sobretot un helicòpter bombarder. Es van cremar 3 Ha d’alzines i pins.
L’any 1988 Matadepera també va comptar amb un Cos de Voluntaris Forestals, depenent del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya, que realitzaven tasques de prevenció d’incendis forestals i de conservació del patrimoni natural.
En el mes de novembre del 1988, l’Ajuntament de Matadepera i la Generalitat de Catalunya, van signar un conveni on el cos de Bombers Voluntaris de Matadepera deixava de ser un cos municipal per integrar-se al Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, i Ramon Guinjoan va ser ratificat com a cap de parc dins l’organigrama dels Bombers de la Generalitat de Catalunya. Es va augmentar la plantilla de bombers a 25 persones i amb el traspàs de competències, es va disposar d’un nou uniforme, amb camisa blau cel i pantaló blau fosc, amb els corresponents escuts reglamentaris de la Generalitat, i el casc de plàstic, marca MSA i de tipus americà, groc per als bombers i de color blanc per identificar els caps de parc i els comandaments. I un equip d’intervenció vermell i aïllant del foc i de l’aigua.
El mes següent es va acordar instal·lar el parc de bombers a les antigues escoles del poble. El 22 de juliol del 1989, l’Ajuntament va inaugurar el que seria l’actual Parc de Bombers, al carrer Joan Paloma, l’antic edifici de nens l’Escola del Poble, una casa datada de 1925. Aquell mateix estiu, l’Ajuntament també va pagar l’adquisició del primer camió bomba, un Pegaso 3046, conegut amb el codi B-282 (posteriorment va tenir el codi N-214). Era un camió dels anomenats “egipcis”, amb una cuba per portar 3.500 litres d'aigua i tot terreny. I també els Bombers de Matadepera van tenir els seus primers auxiliars forestals, com a reforç de la campanya d'estiu per fer front als incendis forestals.
Dels primers anys de la dècada dels '90 podem destacar una sèrie d'actuacions. A finals de juliol de 1991, els bombers es van desplaçar fins Ribera d’Ebre (Priorat) per col·laborar en les tasques d’extinció d’un incendi forestal que va afectar aquella zona, essent una de les primeres actuacions importants lluny del municipi. La tardor de 1993 els bombers van actuar en les inundacions que van afectar el poble, on van arribar a caure 75 litres/m². en 45 minuts. I el 13 de setembre, un incendi a Can Solà del Racó. També cal destacar, l’any 1992, la creació de l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya (ASBOVOCA).
L’any 1993 el Cos de Bombers disposa del seu primer vehicle lleuger per transport de material i personal, un Lada Niva, comprat gràcies a Ramon Guinjoan, que va avançar els diners de la seva pròpia butxaca, ja que ni les subvencions de l’Ajuntament ni de la Generalitat arribaven, i calia urgentment aquest vehicle per la infraestructura del parc.
L'estiu del 1994 els bombers locals van ser mobilitzats en els importants focs que van assolar la comarca i la Catalunya Central. A causa dels incendis, l'Ajuntament va decidir suprimir el castell de focs, la traca i el correfoc de la Festa Major i la partida pressupostària per aquestes activitats va ser destinada al Cos de Bombers, que va poder adquirir nou material, entre ells, una moto-bomba. A Matadepera, el foc més important es va donar a principis de setembre, on un incendi va cremar mitja hectàrea al Pla de Sant Llorenç. A la tardor d'aquell any, els aiguats van alertar els bombers i aquests van haver de fer una sèrie de sortides per treure aigua dels baixos d’algunes cases.
El 7 de maig de 1995 es va rescatar un grup de 12 nens de l'Agrupament Escolta Sant Jordi de Barcelona que s'havien perdut al Parc de Sant Llorenç del Munt, després d'una recerca de més de quatres hores durant la matinada i amb el risc de caminar per la foscor. En el moment de la troballa, els nens estaven dormint, i un cop rescatats, van ser traslladats al parc de bombers, on van dormir fins l’endemà. Aquell estiu, una sèrie de petits incendis forestals en el terme municipal van fer reviure els fantasmes dels focs de l'any anterior, però per sort, la ràpida intervenció dels bombers va evitar mals majors. El més gran va afectar el Turó Roques Blanques i es van cremar 4 Ha.
Un servei del qual pràcticament no es va actuar, però que va estar a punt de provocar una gran tragèdia, va ser l’ensorrament del sostre de l’antic pavelló poliesportiu municipal, el 14 de setembre de 1995. Els bombers van anar a fer tasques de reconeixement, però per sort, en el moment de desplomar-se no hi havia ningú a dins.
L’any 1996 van entrar 6 bombers, i van tenir la particularitat de ser la primera promoció del parc que va rebre el curs i les classes de formació a l’Escola de Bombers.
En el mes de març de 1997, Ramon Guinjoan va rebre la medalla d’or pels seus 35 anys de servei com a bomber voluntari.
Els bombers van ser mobilitzats a mitjans de setembre de 1997 a causa d’unes pluges torrencials, on a Matadepera van caure més de 140 l/m² en una hora. Aquell any, la tragèdia va arribar al parc. El 11 de desembre va morir, víctima d'una llarga malaltia, el sotscap de parc, Miquel Busqueta.
En el mes de maig 1998, Ramon Guinjoan va rebre el nomenament com a caporal, després de rebre la formació reglamentaria a l’escola de bombers. Com a particularitat, es pot destacar que va ser el primer i gairebé l’únic curs de caporals per a Bombers voluntaris impartit per la Generalitat, esdevenint d’aquesta manera, el bomber amb més rang dins la jerarquia del parc i dels bombers voluntaris. Durant la dècada dels noranta, el nombre mitjà de serveis va ser d'un centenar per any.
El 30 de novembre del 2000, el bomber voluntari Francesc Arnau “Ciscu” va morir després d’estar uns dies hospitalitzat a causa d'un accident de trànsit, conseqüència de patir un infart mentre conduïa.
El dia 21 de maig del 2001, Ramon Guinjoan va presentar la carta de renuncia com a cap de parc per diferències amb l’Administració per protestar pel mal tracte ofert als bombers voluntaris. Es va iniciar un procés electoral i en el mes de novembre, va ser substituït per Guillem Montagut. Marcel·lí Bosch va ser nomenat com a sotscap de parc.
En el mes de desembre de 2001 una important nevada va afectar Matadepera, i tot el personal dels bombers va ser mobilitzat durant tres dies per fer tasques de neteja de neu i gel, ja que els bombers comptaven amb una pala llevaneu. Algunes zones del poble, van estar durant més de 72 hores sense electricitat, i en aquests dies, els bombers també van fer tasques de socors i salvaments.
Paral·lelament, i coincidint amb el canvi de segle, els Bombers de la Generalitat de Catalunya van adoptar un nou uniforme, i naturalment, també el Cos de Matadepera. Això es va traduir en un equip d’intervenció de la marca Lion Apparel Systems, de color burdeos amb les millors característiques per desenvolupar qualsevol servei, i nou casc integral F1 de la casa CGF Gallet, de color groc (i d’altres tonalitats per l’escala de comandament).
Durant la Festa Major del 2002, l’Ajuntament va concedir la Insígnia d’Or als bombers de Matadepera, Ramon Guinjoan i “Ciscu” Arnau, aquest darrer a títol pòstum. Aquell estiu es van declarar en el poble, 22 petits focs forestals, la majoria ocasionats per abocaments incontrolats de deixalles.
El 10 d’agost de 2003 un incendi va afectar el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. Tots els bombers del parc, més desenes de voluntaris es van mobilitzar i es van anar rellevant durant gairebé tota la setmana que va durar el foc, afectant unes 4.500 hectàrees.
L’any 2003 es va fundar l’Associació de Bombers Voluntaris de Matadepera amb la finalitat de complir amb la normativa vigent i poder estar així reconeguts dins les associacions de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya, i al mateix temps, poder accedir als diferents ajuts i subvencions destinats a aquestes associacions.
Al llarg dels primers anys del nou segle, el bombers de Matadepera es van anar especialitzant en la retirada dels eixams d’abelles. I comptant la resta de serveis, van fer una mitjana d'uns 330 serveis anuals durant els primers anys del segle XXI.
Paral·lelament aquells primers anys del segle XXI, l’ADF també va tenir una tasca molt important pel que fa a la prevenció d’incendis forestals. En els hiverns del 2002 i 2003, van arranjar i reparar pistes forestals, per fer-les accessibles als equips d’emergència. L'abril del 2004, l'ADF va construir una bassa d'aigua amb capacitat per 128.000 litres destinada a la lluita contra els incendis forestals, i va ser ubicada a la carena de Mascarons. L’any següent, com una pràctica de prevenció dels incendis forestals, la mateixa agrupació va introduir un ramat d’ovelles i cabres per treballar en la reducció del combustible vegetal de les franges de prevenció.
A la primavera del 2004 es va celebrar la I Edició del Concurs de Cartells contra el Foc, juntament amb el Col·lectiu d’Art de Matadepera. La finalitat del concurs era l’edició d’un cartell que ajudés a prendre consciència de la necessitat de tenir cura del Parc de Sant Llorenç i de tots els boscos en general.
L'estiu del 2005 els bombers van col·laborar en la redacció i implantació dels Plans d'Actuació Municipal d'incendis forestals, inundacions i nevades. A partir d'aquella data, Matadepera estava ben organitzada a nivell de Protecció Civil per fer front a un d'aquestes tres desastres naturals. En el mes de novembre, Ramon Guinjoan va ser homenatjat al celebrar 65 anys, i jubilar-se com a bomber de l’escala activa.
A finals de gener del 2006, una nevada va caure sobre Matadepera i els bombers es van mobilitzar per netejar la calçada i treure algun cotxe colgat per la neu. L'agost del 2006, dos bombers de Matadepera van format part de l'expedició organitzada per la Generalitat de Catalunya i composta per un centenar de bombers, una vintena de vehicles i un helicòpter, per ser enviada a Galícia per col·laborar en les tasques d'extinció dels incendis forestals que assolaven aquella regió.
A les festes de Sant Sebastià del 2007 els bombers van rebre l’agraïment de la Germandat de Sant Sebastià, per la seva intervenció en l’incident del pi que va caure i que va ferir greument dos veïns del poble. Aquell dia, molts bombers es trobaven entre el públic i la seva ràpida i decisiva intervenció, malgrat estar fora de servei, va evitar mals majors.
A principis de 2007, Guillem Montagut va esgotar el seu mandat com a cap de parc. Pere Freixa va presentar la seva candidatura i va ser escollit democràticament nou cap de parc. Com a sots-caps de Parc, Vicenç Robert.
El 21 i 22 d’abril del 2007, els Bombers de Matadepera van celebrar els seus primers 25 anys de vida, tot celebrant una sèrie d’actes.
En el mes de gener de 2009 una ventada, amb ratxes de fins 64 km/h, va ocasionar greus desperfectes en molts habitatges i una cinquantena d’arbres van caure. Durant els tres dies que va durar la ventada, els bombers van atendre més de cent peticions.
Coincidint amb la diada de Sant Joan de Déu del 2009, la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, va lliurar una sèrie de medalles a bombers funcionaris i voluntaris, en un acte celebrat a Vic. Membres del Cos de Bombers Voluntaris de Matadepera també van estar entre els distingits. 7 en total van rebre la medalla de bronze per portar més de 20 anys dins el cos. Els honorats van ser: Josep Arnau i Portell, Jordi Badia i Perpinyà, Antoni Garcia i Riba, Ferran Garcia i Riba, Joan Garcia i Riba, Josep Gonzàlez i Puigdellívol i Àngel Riba i Gorina.
A principis de 2010, el Parc de Bombers va patir una remodelació de la cotxera i aquesta es va fer més accessible i funcional.
En el mes de març, una gran nevada va cobrir Catalunya, i Matadepera va quedar coberta de neu. Es van mobilitzar una vintena de bombers entre els dies 8 i 9 de març, durant els quals es van realitzar un total de 59 de sortides, atenent-se uns 200 avisos. L’ADF local també va col·laborar amb les tasques dels Bombers.
En el mes de setembre, tres bombers van col·laborar en les tasques d’extinció dels incendis forestals que es van propagar al País Valencià, juntament amb el comboi organitzat per la Generalitat de Catalunya, amb 20 vehicles i una seixantena d’efectius.
En el mes d’abril de 2011, Marcel·lí Bosch Muntal va esdevenir el nou cap de Parc, agafant el relleu de Pere Freixa, després de ser escollit democràticament per tots els membres. Com a sotscaps de Parc, va ser escollit Josep Maria Bosch Muntal.
Els actuals vehicles del Parc de Bombers de Matadepera són el 4.08.90, que és un Nissan Patrol 4X4 destinat al transport de personal i material. També hi ha el 4.08.30, una Bomba Rural Pesada Mercedes Benz Atego, 1528 AF, de 270CV i 4x4 i amb una cuba de 3.500 litres d'aigua, amb capacitat per a sis bombers, amb un equip d’excarceració i material divers per fer front a incendis forestals i incendis d’habitatge o d’indústria. A la flota també hi ha el 4.08.34, una Bomba Forestal Pesada, Mercedes Benz Atego 1528 AF, de 270CV i 4x4 i entre les seve característiques, el fet d’estar totalment equipat per fer front als incendis forestals, comptant amb barres de protecció de cabina i un sistema de ruixadors, que protegirien als ocupants en cas de bolcada o de quedar atrapats en un foc forestal. Té capacitat per a sis bombers i per a 3.500 litres d’aigua, a banda de la possibilitat d’afegir retardants o humectants per millorar l’eficiència de la extinció.
L'any 2011 els Bombers de Matadepera van realitzar un total de 293 sortides. La mitjana de serveis dels darrers 5 anys ha estat de 370 serveis. En aquests darrers anys, podem destacar els focs forestals, Sant Fruitós de Bagès (2011), La Riba (2011), Viladecans (2010), Agramunt (2009), Sant Mateu de Bagès (2009), Balsareny (2005), i els incendis d’industria com Sakata INX (Palau-solità i Plegamans, 2008), Nupik (Polinyà 2008), Polichemi (Ullastrell, 2007), Galloplast (Vacarises 2007) i Servipalets (Polinyà, 2006). També en els darrers anys s’han incrementat considerablement els serveis de rescat de persones, tant perdudes com accidentades, en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.
L’any 2012 es va encetar els actes del 30è aniversari. Durant les festes de Sant Sebastià de 2012 el poble de Matadepera va rebre la vista del programa “Divendres”, el magazine de les tardes de TV3 i i va comptar amb la participació de diverses persones i entitats representatives de Matadepera. Els Bombers Voluntaris de Matadepera, encapçalats pel Cap del parc, Marcel·lí Bosch, van mostrar, en directe, el rescat d’una excarceració d’una persona atrapada en un vehicle, amb la col·laboració dels Bombers de Sabadell i de Terrassa.
Coincidint amb la diada de Sant Joan de Déu del 2012, la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, va lliurar una sèrie de medalles a bombers funcionaris i voluntaris, en un acte celebrat a Tortosa. Tres Membres del Cos de Bombers Voluntaris de Matadepera van rebre la medalla de bronze per portar més de 20 anys dins el cos. Els honorats: Guillem Montagut i Marquès, Antoni García Sellarés i Joan Orriols i Puig.
D’aquests 30 anys, també cal citar que els Bombers de Matadepera, estan agermanats amb els Bombers de Mariapfarr (Àustria) i des del mes de setembre de 1983 que s’han visitat mútuament en els diferents visites que s’ha realitzat des de Matadepera a Mariapfarr o viceversa.
I durant tot aquest temps, un mínim de 96 persones han format part del Cos de Bombers Voluntaris de Matadepera, i com a particularitat, tots ells homes.
Actualment els Bombers de Matadepera són 36 bombers (29 escala activa, 2 aspirants, 1 escala especial i 4 escala veterans).
