El dia de Nadal de 1932 van cremar els populars magatzems “El Siglo”.
Eren el símbol de l’exponent potència mercantil catalana. “El Siglo” significava alguna més que un establiment comercial, era motiu d’orgull pels ciutadans. Tenia set pisos, que es repartien 75 seccions de vendes i una superfície d’uns 5.600 m² de planta, distribuïts entre els números 3, 5 i 7 de l’antiga Rambla dels Estudis i feia més de quaranta anys que havien obert.
Treballen poc més de mil treballadors i donava feina a uns 600 més d’externs. Llindava amb el número 1 amb les oficines del Banc Hispano Comercial i amb el número 9 amb el Teatre Poliorama. Per la part de darrera llindava amb el carrer Xuclà i també tenia una sortida a la plaça del Bonsuccés.
En un dels aparadors del comerç tenien, a manera d'atracció comercial, un petit tren en miniatura que el recorria entre els articles exposats. Per tal de donar-li més realisme, es va carregar alguns vagons amb carbó i petits paquets simulant regals. A l'hora de tancar el local, algú va oblidar apagar la locomotora que va continuar donant voltes i més voltes al seu recorregut. L'excés de pes dels seus vagons va provocar un sobreescalfament del motor del tren fins que es va incendiar. Aquest petit foc va passar a les cortines de l'aparador, als articles, a les prestatgeries de fusta i així fins incendiar tot l'edifici en un dels incendis més notables que es recorda a Barcelona.
A les onze i vint-i-cinc minuts del dia 25 de desembre, un guàrdia urbà va donar el primer avís als bombers, i a les onze i vint-i-nou minuts, quan va arribar al lloc del sinistre el primer tren d’auxili, “El Siglo” cremava totalment. Els primers treballs d'extinció van tractar de realitzar-los els set vigilants que quedaven dins dels magatzems tots els dies festius. Van intentar fer funcionar els extintors, però la fumera que es va produir des dels primers instants va ser tan espessa que va impossibilitar tot intent i va obligar als vigilants a abandonar ràpidament l'edifici per no morir asfixiats. Un d'ells, va patir cremades en ambdues mans.
Quan van arribar els primers vehicles dels bombers les flames sortien per tots els buits de la façana de la Rambla dels Estudis, i començava a calar-se foc als aparadors de les façanes del carrer Bonsuccés i del carrer Xuclà.
La calor produïda era tan intensa que es va encendre la pintura del Bt-1 i va aixecar butllofes en la de l’A-2 que, amb l’F-1, van ser els primers en arribar al foc i van estacionar-se primer al centre de la façana incendiada però que, retirant-se tot seguit, van situar-se davant del Banc Hispano Colonial. Durant els primers treballs d'extinció, un bomber que es va aventurar a penetrar a l'edifici sinistrat va patir símptomes d'asfíxia. Vista la importància del sinistre, es va demanar immediatament els reforços de les casernes del Parc i de l’Exposició, i van acudir els retens de tots les casernes al comandament dels seus respectius caps.
El Bt-1 i l’F-1, situats davant del Banc Hispano, van ser els primers d’entrar en acció amb dues instal·lacions de mànega, que sortint del Bt-1 van atacar els aparadors i els prestatges encesos als baixos de la casa número 3, protegint els dipòsits de 8.000 litres de fuel, destinats a la calefacció, que hi havia al soterrani de la casa. El personal de l’F-1 va muntar dues instal·lacions més per alimentar el Bt-1 i un de boca directa que va atacar el foc des del terrat del Banc Hispano.
Al mateix temps l’Fb-1, l’F-6 i l’Eg-3 del quarter Central, estacionats a la plaça Bonsuccés, atacaven el foc amb dues instal·lacions que van entrar l’una per un pas cobert i l’altra forçant la porta de ferro ondulat de la façana. El corrent d’aire que es va establir fou tant intens que va tirar a terra els bombers, trencant-se una claraboia que va ferir el bomber Juan Burguete en una cama.
El personal de l’F-6 va instal·lar quatre mànegues per alimentar el Fb-1, utilitzant el col·lector. Amb dues mànegues que sortien d’aquest cotxe, es va atacar l’incendi des dels balcons de les cases del carrer Xuclà, evitant així que el foc es propagués a les cases properes. Entre els veïns es van viure moments de pànic, por i tensió al veure les flames a tocar de les seves cases. Alguns fins i tot van començar a desallotjar-les.
Una mànega sobre boca directa des de l’Eg-3 va atacar el foc pels balcons de la façana de la plaça Bonsuccés. En aquest sector es trobava instal·lada la secció de queviures i licors i es van produir nombroses explosions ocasionades pels pots de conserves, ampolles d'alcohol i altres gèneres van provocar gran alarma. També per la part de la plaça del Bonsuccés les forces d'aviació militar, allotjades en l'antiga caserna del mateix nom, van cooperar des dels primers instants tant amb els treballs d'extinció, com amb els de manteniment de l'ordre.
El Bt-3, l’F-3 i l’Eg-2 van situar-se davant del Teatre Poliorama i amb dues instal·lacions que sortien del primer d’aquests automòbils van atacar l’incendi als baixos de les finques 6 i 7 per evitar que es torcessin les columnes de fosa i caiguessin les crugies paral·leles a la Rambla. El personal de l’F-3 va instal·lar dos mànegues per alimentar el tanc, i dos més sobre boca directa per atacar el foc des del terrat del Teatre Poliorama amb l’un, i des de l’escala giratòria amb l’altre, dirigint el raig d’aigua a través de la finestra. En un dels canvis de direcció de la mànega, el raig va desviar-se a la cara del
bomber
Jaume Llorca, contusionant-li fortament els ulls, pel que va ser portat al
dispensari.
Com a mesura de
previsió es va procedir a treure els diners dipositats al Banc Hispano
Colonial. L'operació la van portar a terme diversos empleats que els treien en
petits saquets custodiats per la guàrdia civil.
Va prosseguir l’atac des de l’escala,
refrescant la paret mitgera del Teatre Poliorama. El Bt-2 del Parc va anar al
carrer Xuclà, entrant pel carrer del Carme, per completar el cercle d’atac. El
personal de l’F-2 va disposar una mànega per alimentar el Bt-2 i una altra per
defensar la coberta del Teatre Poliorama des del terrat d’una casa del carrer
Bonsuccés.
De l’edifici del Teatre Poliorama, que també
allotjava les instal·lacions de l’Academia de les Arts i les Ciències es va
procedir a buidar la seva valuosa biblioteca. Es van col·locar en fila un
centenar de voluntaris del públic i
passant els uns als altres van treure tots els llibres. També van ser
desallotjats i buidats les dependències dels artistes del teatre Poliorama.
Amb
l’escala nº 1 i una instal·lació s’intentava dominar el foc que guanyava, un a
un i des de la part posterior a l’anterior, els pisos de la casa nº 3,
aconseguint salvar part de la crugia del pis superior.
L’edifici
estava sembrat de claraboies i era impossible d’atacar el foc en la seva part
central i superior, per la importància de l’incendi i per la disposició de
l’estructura en columnes de fosa, superposades i descobertes, sense cap mena de
protecció, enllaçades amb jàsseres i bigues de ferro, també al descobert, que
va esfondrar-se mitja hora després de l’arribada, arrossegant la façana del
carrer Xuclà, on de miracle no van sofrir dany els bombers, que pocs segons
abans havien advertit el perill i van anar a protegir-se a l’interior de la
cases. Només van quedar dempeus les parets mestres.
Paral·lelament a les tasques d’extinció van
arribar al lloc del sinistres les principals autoritats barcelonines i
catalanes, com l’alcalde Jaume Aguader i els regidors dels consistori i el
president de Catalunya Francesc Macià amb altres consellers. També milers de
persones s’atansaren per seguir de prop l’evolució de l’incendi, que des de
Malgrat els treballs
dels bombers, que llancen simultàniament per les tres façanes de l'edifici tota
l'aigua de que poden disposar, al migdia el foc arribava proporcions
aterridores. Per la coberta de l'edifici sortien grans flames embolicades en
una fumera negra i espessíssima que s'elevaven a centenars de metres d'altura.
Tot l’edifici semblava una pira colossal, traient flames destructores per totes
les seves obertures.
Alguns empleats d’”El Siglo” al presenciar de
prop l’incendi es retiraven plorant amargament. A més d’un el van haver de
retirar mig desmaiat a causa de la impressió rebuda. També van ser moltes les
persones de les cases veïnes que van haver de ser auxiliades a les farmàcies
pròximes.
Els treballs d’extinció van continuar tota la
tarda i tota la nit a la llum de reflectors elèctrics, mentre es produïen nous
esfondraments, quedant-hi un reforç amb material sobre boques directes, fins la
total extinció de l’incendi.
Les pèrdues econòmiques es van avalar en 30 milions de pessetes.
La tragèdia va tenir un fort impacte en la població barcelonina de l'època al quedar-se sense un dels seus establiments més populars i preferits.
Imatges de l'incendi de 1932:
(Perez de Rozas. Arxiu Fotogràfic de Barcelona)
