Informació d'aquest blog

Aquest blog vol ser una eina al servei de la Història dels Cossos de Bombers Catalans, des de la seva creació fins l'actualitat.
Per trobar una informació només cal buscar-la a la dreta de la pàgina, en l'apartat "Classificació de recerca".
Aquest apartat està classificat per temàtiques, com cascos, escuts, fotografies (classificades per èpoques), sinistres, vehicles, etc... A continuació hi ha un llistat relatiu a les poblacions.
Per veure els darrers 5 articles o novetats que s'han penjat en el blog, només cal clicar en "darreres 5 novetats".
També trobareu una extensa bibliografia sobre els cossos de bombers catalans, així com les revistes que s'han publicat, en la barra de la dreta.
Si vols col·laborar amb aquest bloc o tens qualsevol suggeriment o cerques informació, escriu a: historiesdebombers@gmail.com

Bombers catalans a Madrid durant la Guerra Civil


A partir del mes de novembre de 1936, quatre mesos després de l’inici de la Guerra Civil, la ciutat de Madrid era fortament assetjada per l’exèrcit del General Franco amb la intenció de conquerir-la, però vist el fracàs terrestre, des del mes de març de 1937 els feixistes inicien una operació aèria per tal d’esgotar la ciutat i la resistència dels madrilenys.

A principis d’estiu de 1937 el Cos de Bombers de Madrid estava exhaust per la guerra, fins a 5 bombers ja havien mort a causa de les bombes franquistes, fins i tot van haver de pintar els vehicles vermells de color gris i treure la lluentor dels cascs per evitar ser descoberts. Al desembre, per exemple, un camió va ser tocat per una bomba i va quedar destrossat. 

Des de Catalunya, la Federació Catalana de Bombers va tenir la idea de rellevar els apagafocs madrilenys per què aquests prenguessin un descans a Barcelona en la feixuga tasca que realitzaven, ja que per aquelles dates, la situació a la reraguarda catalana era molt més tranquil·la que no pas a la madrilenya.

Així, a principis de juliol, representants de la Federació van viatjar fins a la capital castellana i allà van exposar les seves idees. A Madrid, els madrilenys van acceptar de molt bon gran l’ajut dels seus companys catalans, però en cap moment van voler ser rellevats dels seus llocs, i van decidir continuar treballant malgrat les bombes faccioses.

A mitjans de juliol, la Federació va fer una crida a tots els municipis catalans amb cossos de bombers per tal que enviessin bombers per ajudar als Cos de Bombers de Madrid. La crida de solidaritat es va traduir en un primera expedició formada per una trentena de bombers.

El dia 14 de juliol, abans de marxar cap a Madrid, una representació de la Federació de Bombers es va personar al Palau de la Generalitat, per saludar el President Companys i reiterar-li la seva adhesió.

A Madrid inicialment els bombers catalans van ser allotjats en el parc número 2, situat en el districte de Salamanca, si bé després van ser distribuïts pels diferents torns dels parcs número 1, en districte de Chamberi i en el parc número 4 del districte de Tetuán.

Instal·lats a Madrid, una de les primeres impressions que van copsar els bombers catalans va ser les diferències d’equipament i material entre ells i també entre els madrilenys, sent el d’aquests darrers molt millor, tot i així, com anècdota, els catalans es queixen que a Madrid no hi ha bon tabac, i només es poden aconseguir “mataquintos”.

Per tal de pal·liar les mancances d’equipament, els apagafocs catalans es van deixar i repartir peces de roba entre ells. A Madrid també es van trobar amb alguns inconvenients respecte a la manutenció i l’allotjament, que van ser solucionats per una petita subvenció de la Generalitat cap al Comitè Central del Socors Roig Internacional. D'altra banda, els ajuntaments catalans van pagar les despeses als seus bombers, cosa que per alguns va comportar unes despeses que no podien assumir i van deixar d'enviar bombers a Madrid en els successius relleus.

Durant els primers dies, els catalans van realitzar pràctiques conjuntes amb els seus col·legues madrilenys, per conèixer el material i la manera d’organitzar-se i treballar, destacant que feien sortides per incendis a cada torn.

L’arribada dels bombers catalans a la capital de la República va ser molt comentada per la premsa tant de casa nostra, com la de Madrid.  Un exemple d’aquest ressò mediàtic, el trobem en el discurs emès per Unión Radio Madrid, el 22 d’agost per un representant dels bombers catalans, del qual en fem un extracte:

Hermanos catalanes y españoles, antifascistas todos: En estos momentos en que nuestra Cataluña y demás regiones de España, se siente herida por esta cruel guerra, producida por los opresores extranjeros y por el clérico-fascista de Europa, nosotros los Bomberos de la Federación de Cataluña, que en forma entusiástica y decidida, cooperamos con nuestro esfuerzo en la ayuda a nuestros hermanos Bomberos Madrileños, amantes de las libertades de Cataluña y de España, nos dirigimos a Cataluña y a todos nuestros hermanos antifascistas todos, amantes de la las libertades de nuestros pueblos de Iberia, para que todos sintamos la guerra, vivir por la guerra y trabajar por la guerra, lo mismo que nuestros hermanos combatientes que mezclando la sangre catalana con la de Castilla, luchan por las libertades de la República y por nuestros ideales de catalanidad y de superación espiritual para la nuestra madre España. (…) Hermanos todos; nosotros desde el micrófono de Unión Radio y en presencia de una representación de los bomberos de las cuatro provincias catalanas y presidido por nuestra bandera, símbolo de las libertades de Cataluña, en este emocionante momento, empañamos nuestra palabra de honor, que la Federación de Bomberos de Cataluña, continuará nuestro contenido hasta la derrota total del fascismo.

El mateix 22 d’agost el diari madrileny ABC publicava un reportatge fotogràfic sobre els bombers catalans a Madrid, del qual ressaltem el següent:

Los bomberos de Cataluña han querido tributar un homenaje a sus compañeros de Madrid, cuyo espíritu de sacrificio y valentía culmina junta a los más esforzados defensores de la República en estas horas de intensa emoción que soporta, con ejemplar heroísmo, el pueblo madrileño. Los camaradas catalanes se han prestado a ayudar a nuestros bravos bomberos, que en una labor agotadora luchan con insuperable arrojo por atenuar los daños que causa en los hogares madrileños la furia destructora del enemigo.

Fins a finals de 1937 van ser diverses les expedicions de bombers catalans que es van anar rellevant. Ens consta que van participar bombers de diverses ciutats catalanes, com Badalona, Figueres Granollers, Igualada, Mataró, Reus, Sabadell, Terrassa, Olot i Vic, i fins i tot coneixem el nom d’alguns d’ells:

Així podem citar, dels bombers de Badalona: Esteban Sánchez Garcia. De Granollers: Jaume Brustenga Serra, Amadeu Clusellas Garreta, Enric Listuella Figueres i Josep Serra. Dels bombers d’Igualada: Mariano Esteve Lidon i Anlsem Grau Turull. Dels bombers d’Olot:  Manel Fageda Fàbrega, Pere Fageda Pont i Lluís Serra Fageda. De Reus: Salvador Gispert Roig, Ramon Llop Roc, Àngel Sancho Duran i Josep Serra Vallès. De Sabadell: Antoni Masachs Prat, Dionís Osorio Rodríguez i Joan Serratosa Riera. Dels bombers de Terrassa: Manuel Casas Querol i Alfons Tarrida Sabaté. I de Vic: Isidre Güell Planas.

Malgrat que a la premsa de l'època es parla també de bombers de Barcelona a Madrid, els bombers de la capital catalana no van participar en aquesta expedició per desavinences polítiques i organitzatives amb la Federació Catalana de Bombers.  

A principis de 1938 els bombers catalans van tornar a les seves poblacions, sans i estalvis, si bé alguns van ser mobilitzats posteriorment per anar al front. I després de la guerra, alguns d’ells, també van ser depurats i van patir la repressió franquista per “rojos-separatistas”. D’altres es van haver d’exiliar.

D’aquella estada a Madrid va néixer una amistat entre bombers i en alguns llocs es consolidaria com l’agermanament dels Bombers de Terrassa i d’Olot després de la guerra, traduït en trobades i intercanvis anuals durant la diada patronal.


Els Pegaso "egipci"

La història de la creació del model Pegaso 3046 es remunta a 1962, quan ENASA va obrir la divisió Comercial Pegaso SA, que s'ocuparia d'estendre la marca per diferents països sud-americans, així com per Àfrica, Orient Mitjà, el sud-est asiàtic i alguns països europeus. Alhora es va confirmar la col·laboració amb l'Exèrcit espanyol, i ENASA va començar la construcció de prototips tot terreny per a ús militar, els models 3045 i 3050. Es completaven amb les cabines del fabricant neerlandès DAF Trucks NV, el cost era massa elevat, així que ENASA no va trigar a substituir-les per altres de fabricació nacional. D'aquesta manera va néixer el model 3046, equipat amb un motor dièsel del tipus 9100, de quatre temps i sis cilindres en línia, refrigerat per aigua, amb una potència de 170 CV a 2.000 rpm. Gràcies a la tracció a les quatre rodes, podia superar pendents de fins al 86%.
El 1970 es va aconseguir un acord amb el Govern d'Egipte, disposat a adquirir a Espanya camions pesats de diversa tipologia. Una dècada més tard, al novembre de 1980, es va signar un contracte per al subministrament de 2.650 camions del model 3046 i 500 autobusos destinats a fins militars, que es va ampliar al juliol de 1981 a 5.000 camions més. El conjunt de les dues operacions superava els 41.000 milions de pessetes (uns 246 milions d'euros); no només va ser el millor contracte signat fins al moment per l'empresa espanyola, sinó que també hi va considerar el més important aconseguit en l'exterior per la indústria automotriu espanyola. A més dels Pegaso, . Espanya va vendre a Egipte entre 1980 i 1982, vaixells militars, autobusos i vehicles blindats.
Però el que prometia ser un gran èxit va desembocar en un deteriorament dels resultats econòmics per a la indústria espanyola, ja que el Govern egipci no va complir amb els seus compromisos de pagament, la qual cosa va paralitzar el compliment del subministrament i va fer que l'assumpte es sotmetés a unes negociacions diplomàtiques entre els dos països que van durar diversos mesos.
Paral·lelament, entre 1983 i 1986 Espanya va patir importants incendis forestals que van adquirir les característiques de catàstrofe nacional. A la tardor de 1986 la Direcció General de Protecció Civil (DGPC) va presentar un estudi tècnic on constatava que a Espanya hi havia una infradotació de vehicles per fer front als focs forestals.
El novembre de 1986, la DGPC va tenir coneixement de l'existència d'uns 2.000 xassís Pegaso tipus 3046 (cabina simple) i 3046/10 (cabina doble) que eren adequats per a la seva transformació en autobomba forestal i, a més, complien les especificacions tècniques que la mateixa direcció General estava elaborant per proposar l'homologació d'aquest tipus de vehicles en el mercat nacional. Es va començar a negociar amb ENASA, que, conscient de la necessitat de donar sortida a l'estoc fabricat que ja no arribaria al seu destí a Egipte, va acceptar la proposta de compra realitzada per Protecció Civil.
Al febrer de 1987, la DGPC va oferir totalment gratis el xassís Pegaso 3046/10 a diputacions provincials, governs de comunitats autònomes, mancomunitats i ajuntaments per als seus serveis de bombers. Aquesta cessió gratuïta només incloïa la condició que aquestes administracions havien de comprar els necessaris equips antiincendis. Perquè això tampoc fos un problema, Protecció Civil es va posar en contacte amb la totalitat dels industrials carrossers que treballaven a Espanya i, a més, amb el Banc de Crèdit. Aquestes negociacions van possibilitar fórmules de finançament a les administracions per al carrossat del Pegaso. A la primavera d'aquest any ja havia una comanda de 593 camions per tot Espanya. I entre els bombers, el Pegaso 3046/10 va començar a ser conegut com «egipci» pel seu destí inicial. Una variant també va ser el Pegaso 2223. 
Així doncs, a Catalunya van arribar uns 70 vehicles repartits pels diferents parcs de bombers. Molts van ser adquirits pels ajuntaments d’aquells municipis que tenien parcs de bombers voluntaris i aquests es van encarregar de carrossar-los. 
Cada camió, pintat de color vermell, va ser carrossat de forma personalitzada i per empreses diferents, entre les que estaven Fimesa, Abencor, Rosenabuer, ProtecFIRE i Rigual. Existien els de cabina simple, amb capacitat per a només dos ocupants, o doble, que donava cabuda a dos bombers més. Ja que inicialment el model era descapotable, els compradors podien triar entre un sostre metàl·lic o un fibra.  Quant a la cisterna, alguns Pegaso 3046 la tenien a la vista i sense armaris, mentre que altres van adoptar una armadura per protegir-la. Les cisternes solien tenir un disseny rectangular o arrodonit, en funció de la seva capacitat, que oscil·lava entre els 2.500 i 4.000 litres d'aigua. 
Va haver-hi “egipcis” que només portaven la cisterna, un parell de llances i un carret amb mànegues, mentre que altres transportaven al sostre altres materials més especialitzats i complets com, per exemple, manegots per treure aigua, escales o motxilles de mànegues. La robustesa de l'estructura del camió va permetre que en alguns parcs, fins i tot s’hi instal·lés una pala llevaneus. 
L'any 1998, a Gavà, quatre bombers van resultar ferits al bolcar l'egipci en què anaven ja que una roda del darrera va passar per un canal de desguàs. Durant el mes d'agost de 2003 es van registrar dos accidents mortals a les comarques de Lleida per culpa d'una rebentada en dos camions dels Bombers de la Generalitat.  Com a mesura cautelar després del segon accident, la Generalitat va ordenar immobilitzar tots els Egipcis, i posteriorment es va decidir substituir els pneumàtics Firestone pels d'una altra marca. L’any 2004 els “egipcis” van deixar d’estar completaments operatius i alguns es vab donar de baixar i van anar al desballestament, tot i que d’altres es van vendre a Agrupacions de Defensa Forestal, que els van pintar de groc. 
La polèmica amb els “egipcis” va tornar a la palestra mediàtica, quan l’agost de 2018, un camió egipci de l’ADF d’Avinyonet del Penedès va tenir un accident morint el conductor. Novament es va repetir la mateixa polèmica que al 2003: que no eren vehicles aptes per circular sobre asfalt ja que no disposaven de doble roda posterior, i que a més tenien el centre de gravetat elevat i una cabina de passatge no reforçada, i que per tant, les possibilitats que bolquessin i que els seus ocupants en sortissin ferits eren massa altes. I tothom es va fer la mateixa pregunta: Per què un vehicle, amb més de vint anys circula actualment i que es va considerar perillós pels Bombers de la Generalitat el 2003 ara torna a estar operatiu en mans dels ADF?.









Bombers de l'Ajuntament de Barcelona morts en servei


Des de 1877, ens consta 30 bombers del Servei Ajuntament de Barcelona que han mort en servei...



per ordre alfabètic:


Almazán i Pérez, Valentín. Bomber de Barcelona. Mort l'endemà d'un accident de trànsit a Barcelona (Barcelonès). 13/08/1930. Tenia 32 anys.


Aspa i Badia, Bonaventura. Bomber de Barcelona. Mort després d'estar sis mesos ferit en un accident de trànsit a Barcelona (Barcelonès). 27/12/1929. Tenia 57 anys.


Calderón i Conesa, Joan. Sergent dels Bombers de Barcelona. Mort després d’estar setze dies ferit en un incendi d’industria a Barcelona (Barcelonès). 19/10/1963. Tenia 38 anys.

Calvo Sanchez, Pablo. Bomber de Barcelona. Mort després d'estar un mes ferit a causa d'un accident en el parc de bombers de Montjuïc. 8/06/2011. Tenia 52 anys.


Carreras i Martín, Salvador. Caporal conductor dels Bombers de Barcelona. Mort en un esgotament d’aigua a Barcelona (Barcelonès). 24/02/1956. Tenia 35 anys.


Del Valle i Tudela, Máximo. Bomber de Barcelona. Mort en l'incendi de l'edifici d'Iberia Radio de Barcelona (Barcelonès). 27/11/1971. Tenia 37 anys.

Edo i Rives, Antonio. Bomber de Barcelona. Mort després d’estar dos dies ferit en un accident de trànsit a Barcelona (Barcelonès). 03/12/1935. Tenia 33 anys.


Filella i Biosca, Lluís. Bomber de Barcelona. Mort en un esgotament d’aigua a Barcelona (Barcelonès). 24/02/1956. Tenia 32 anys.

Flamerich i Rovira, Josep. Bomber preferent de Barcelona. Mort en accident de trànsit a Barcelona (Barcelonès). 28/08/1929. Tenia 35 anys.

Font i Jaén, Salvador. Bomber de Barcelona. Mort atropellat al circuit de Montjuïc de Barcelona (Barcelonès). 22/09/1974. Tenia 53 anys.

Gadea i Castells, Joaquim. Bomber conductor de Barcelona. Mort en un salvament a Barcelona (Barcelonès). 8/11/1959. Tenia 38 anys.

Garcia i Pardo, Claudio. Bomber preferent de Barcelona. Mort en accident de trànsit a Barcelona (Barcelonès). 12/08/1930. Tenia 36 anys.

Garrido i Gámez, Jose. Bomber de Barcelona. Mort en accident en un rescat d'un nen dins una Estació Transformadora. 27/02/2009. Tenia 27 anys.

Gimeno i Miguel, Rafael. Caporal dels Bombers de Barcelona. Mort en un incendi d’industria a Barcelona (Barcelonès). 3/10/1963. Tenia 30 anys.


Jutglar i Baena, Jordi. Bomber de la Brigada Especial de Rescat dels Bombers de Barcelona. Mort en pràctiques d’escalada a la muntanya del Pedraforca (Berguedà). 08/01/1982. Tenia 23 anys.

Klain i Noriega, Joan. Subaltern dels Bombers de Barcelona. Mort en un incendi d’habitatge a Barcelona (Barcelonès). 27/03/1877. Tenia 28 anys.

Martín i Serra, Àngel. Capatàs dels Bombers de Barcelona. Mort l’endemà d’un accident de trànsit a Barcelona (Barcelonès). 16/02/1952. Tenia 47 anys.

Miras i Rodriguez, Antonio. Bomber de Barcelona. Mort d'un infart durant una guàrdia al seu parc de Barcelona (Barcelonès). 28/02/2004. Tenia 56 anys.

Monfill i Domingo, Emilio. Bomber de Barcelona. Mort en l'incendi de l'edifici d'Iberia Radio de Barcelona (Barcelonès). 27/11/1971. Tenia 47 anys.


Morera i Benages, Joaquim. Bomber de Barcelona. Mort atropellat al circuit de Montjuïc de Barcelona (Barcelonès). 27/04/1975. Tenia 51 anys.



Ortega i Yeste, Manuel. Bomber de Barcelona. Mort en l'incendi de l'Hotel Sarrià a Barcelona (Barcelonès). 11/05/1987. Tenia 33 anys.
Parra i Parra, Miquel. Bomber de Barcelona. Mort després d’estar sis mesos ferit en un accident de trànsit a Barcelona (Barcelonès). 23/04/1969. Tenia 47 anys.


Pons i Fontdevila, Lluís. Bomber de Barcelona. Mort després d’estar deu dies ferit en un accident de trànsit a Barcelona (Barcelonès). 23/08/1930. Tenia 30 anys


Redondo i Andújar, Antonio. Bomber de Barcelona. Mort en un incendi d’industria a Barcelona (Barcelonès). 23/03/1995. Tenia 49 anys.


Ribas i Muñoz, Francisco. Bomber de Barcelona. Mort en l’incendi de l’edifici de la ONCE de Barcelona (Barcelonès). 22/01/1951. Tenia 28 anys.


Rodríguez i Rodríguez, José. Bomber de Barcelona. Mort electrocutat en un incendi a Barcelona (Barcelonès). 30/07/1976. Tenia 25 anys.

Roigé i Prunera, Camilo. Caporal dels Bombers de Barcelona. Mort en l'incendi de l'edifici d'Iberia Radio. 27/11/1971. Tenia 49 anys.


Saéz i Picazo, Albert. Bomber de Barcelona. Mort en un accident de trànsit a Barcelona (Barcelonès). 12/5/1939. Tenia 41 anys.


Smith i Montañés, Carles. Bomber conductor de Barcelona. Mort en accident de trànsit a Barcelona (Barcelonès). 28/08/1929. Tenia 29 anys.

Torredeflot i Petit, Salvador. Bomber de Barcelona. Mort en un salvament a Barcelona (Barcelonès). 30/08/1930. Tenia 25 anys.


Que l’exemple dels qui amb esperit generós s’esforçaren i lluitaren pels altres, impregni els nostres cors.

A TOTS ELLS, GRÀCIES!
SALUT, HONOR I GLÒRIA!

Bombers de la Generalitat morts en servei


Des de 1980, ens consta 42 Bombers de la Generalitat morts en servei...




Des de l'any 1980 que existeixen els Bombers de la Generalitat com a cos unificat de bombers a tot Catalunya (excepte la ciutat de Barcelona). En aquest llistat hi surten comptabilitzats els Bombers de la Generalitat, morts en acte de servei des de 1980, i en totes les seves categories: bombers professionals, bombers voluntaris, auxiliars forestals i aquelles persones contractades per empreses externes de mitjans aeris i al servei dels Bombers de la Generalitat en la lluita contra els incendis forestals. (llistat actualitzat juliol 2019) 

per ordre alfabètic:

Aguilera i Soler, Salvador. Bomber Voluntari d'Igualada. Mort en accident de trànsit a Castelladral (Bages). 17/05/1986. Tenia 31 anys.

Arpa i Puig, Jaume. Caporal del GRAF del parc de la Seu d'Urgell. Mort en un incendi forestal a Horta de Sant Joan (Terra Alta). 21/07/2009. Tenia 44 anys.

Arroyo i Revilla, Ciriaco. Operador de vol i bomber de la Brigada de Barcelona. Mort en un accident d’helicòpter a Olot (Osona), durant una recerca. 6/04/1989. Tenia 31 anys.

Balboa i Martínez, Eduard. Pilot d'helicòpter. Mort en accident d'helicòpter a Montellà i Martinet (Cerdanya) durant un rescat de muntanya. 19/12/1993. Tenia 39 anys.

-  Bort i Juan, Francesc Josep. Bomber d'Ulldecona. Mort en accident de trànsit "in itinere" al sortir de guàrdia a Ulldecona (Montsià). 13/09/2006. Tenia 31 anys.

Cardelli Alcalde, Jorge Bernardo. Operador de vol. Mort en accident d'avioneta a Pobla de Benifessà (Baix Maestrat) en vol a tasques d'extinció d'un incendi forestal. 15/05/2010. Tenia 26 anys.

Cazorla i Martínez, Tomàs. Caporal del Parc de Bombers de Cerdanyola del Vallès. Mort en accident de trànsit a Mollet del Vallès (Vallès Oriental). 20/04/1988. Tenia 28 anys.

Costa i Alcubierre, Pau. Analista de la Unitat Tècnica del GRAF i bomber voluntari del parc de Tivissa. Mort després d'estar tres dies ferit en un incendi forestal a Horta de Sant Joan (Terra Alta). 24/07/2009. Tenia 31 anys.

Dacal i Da Bouza, José Luis. Pilot d'helicòpter. Mort en accident d'helicòpter a Mollet del Vallès (Vallès Oriental) mentre carregava aigua. 22/06/2009. Tenia 36 anys.

Duaigües i Florensa, David. Bomber del GRAF del parc de Lleida. Mort en un incendi forestal a Horta de Sant Joan (Terra Alta). 21/07/2009. Tenia 29 anys.

Escobar i Mora, Sergi. Operador de vol. Mort en accident d'helicòpter a Mollet del Vallès (Vallès Oriental) mentre carregava aigua. 22/06/2009. Tenia 30 anys.

Espelta i Barceló, Santi. Auxiliar forestal del Parc de l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp). Mort en accident de trànsit "in itinere". 18/08/1991. Tenia 22 anys.

Espinet i Gilabert, Ramon. Bomber del GRAF del parc de Mollerussa. Mort en un incendi forestal a Horta de Sant Joan (Terra Alta). 21/07/2009. Tenia 47 anys.

Espluga i Graell, Joan. Cap de Parc dels Bombers d'Organyà. Mort en un incendi de paller a Adrall (Alt Urgell). 13/07/1988. Tenia 36 anys.

Esteve i Diéguez, Antoni. Sergent dels Bombers de Girona. Mort en un accident mentre realitzava unes pràctiques a Torroella de Montgrí (Baix Empordà). 17/08/1981.Tenia 50 anys.

Expósito i Belchín, David. Bomber Voluntari de Castellar del Vallès. Mort en accident de trànsit a Sabadell (Vallès Occidental). 13/07/2008. Tenia 34 anys.

Frustaci i Martínez, Adrián León. Operador de vol. Mort en accident d'avioneta a Navès (Solsonès) durant les tasques d'extinció d'un incendi forestal. 26/06/2003. Tenia 29 anys.

García i Blanch, Isaac. Auxiliar forestal del Parc de Bombers Voluntaris de Ponts. Mort en accident de trànsit a la Granja d’Escarp (Segrià). 12/08/2003. Tenia 22 anys.

García i Montero, Joan Josep. Cap de guàrdia de la Brigada de Girona dels Bombers de la Generalitat. Mort en accident d’helicòpter a Sant Pau de Segúries (Ripollès) en vol per comprovar una columna de fum. 19/07/1998. Tenia 31 anys.

Godoy i Gallardo, Tomàs. Pilot d'avioneta. Mort en accident d'avioneta aPobla de Benifessà (Baix Maestrat) en vol a tasques d'extinció d'un incendi forestal. 15/05/2010. Tenia 31 anys.

Guisado i Vilapriñó, Manuel. Bomber Voluntari d'Igualada. Mort en accident de trànsit a Castelladral (Bages). 17/05/1986. Tenia 25 anys.

Leal i Rivero, Julio. Sergent del parc de Vilafranca del Penedès. Mort en accident de trànsit quan entrenava per una cursa ciclista de bombers (accident reconegut com accident laboral). 12/02/1984. Tenia 41 anys.

Medialdea i Rodríguez, Francesc. Bomber del Parc de Vielha e Mijaran. Mort en accident de trànsit a Les Borges Blanques (Les Garrigues). 27/08/2003. Tenia 42 anys.

Mendoza i Pérez, Pedro Vicente. Auxiliar forestal del Parc de Bombers de Flix. Mort en un incendi forestal a Nonasp (Aragó). 14/09/1994. Tenia 23 anys.

Miró i Farnós, Eusebi Fidel. Bomber de Móra d’Ebre. Mort en un incendi forestal a Nonasp (Aragó). 14/09/1994. Tenia 29 anys.

Montoliu i Sánchez, Esteve. Operador d'avioneta. Mort en accident d'avioneta a Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) en vol cap a les tasques d'extinció d'un incendi forestal. 18/05/1997. Tenia 21 anys.

Moré i Bardina, Jordi. Caporal del GRAF del parc de Sort. Mort en un incendi forestal a Horta de Sant Joan (Terra Alta). 21/07/2009. Tenia 41 anys.

Munté i Aragonés, Jaume. Auxiliar forestal del Parc de Bombers de Flix. Mort en un incendi forestal a Nonasp (Aragó). 14/09/1994. Tenia 22 anys.

Mur i Montaña, Jordi. Pilot d'avioneta i Sergent dels Bombers de Barcelona. Mort en accident d'avioneta a Navès (Solsonès) durant les tasques d'extinció d'un incendi forestal. 26/06/2003. Tenia 53 anys.

Pérez i Martínez, Manuel. Pilot d'avioneta. Mort en accident d'avioneta a Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) en vol cap a les tasques d'extinció d'un incendi forestal. 18/05/1997. Tenia 44 anys.

Prado i Martínez, Fructuoso. Pilot d’helicòpter. Mort en accident d’helicòpter a Sant Pau de Segúries (Ripollès) en vol per comprovar una columna de fum. 19/07/1998. Tenia 40 anys.

Ramos i Ocaña, Antonio José. Auxiliar forestal del Parc de Bombers de Terrassa. Mort en un incendi forestal a Castellbisbal (Vallès Occidental). 12/08/1974. Tenia 21 anys.


Renom i Vallribera, Bernat. Bomber del GRAE del Parc de la Seu d'Urgell. Mort en accident d’helicòpter a Montellà i Martinet (Cerdanya) durant un rescat de muntanya. 19/12/1993. Tenia 28 anys.

Revilla i Domingo, David. Bomber del Parc d'Igualada. Mort al desfrenar-se una autobomba durant les tasques d'extinció d'un incendi forestal a Sant Joan de Mediona (Anoia). 8/04/2001. Tenia 28 anys.

Rey i Huguet, Carles. Auxiliar forestal del Parc de Bombers d'Esterri d'Àneu, mort en accident de trànsit en un incendi forestal a Gerri de la Sal (Pallars Sobirà). 19/08/1983. Tenia 23 anys.

Riocabo i Vàzquez, Francesc. Cap de la Brigada de Tarragona dels Bombers de la Generalitat. Mort després d'estar 36 dies molt greu per un accident d’helicòpter a Vandellòs (Baix Camp) durant les tasques d'extinció d'un incendi forestal. 18/09/1994. Tenia 49 anys.

Roig i Oliveras, Santi. Bomber del parc de la Vall d'Aro. Mort en caure quan realitzava unes pràctiques en el parc de bombers de la Vall d'Aro (Baix Empordà). 5/04/2002. Tenia 47 anys.

Ruiz i Aguilera, Manuel Maria. Auxiliar forestal del Parc de Bombers de Flix. Mort en un incendi forestal a Nonasp (Aragó). 14/09/1994. Tenia 21 anys.

Santo-Domingo i Puig, Francisco Javier. Pilot d’helicòpter i bomber voluntari de la brigada de Barcelona de la Generalitat de Catalunya. Mort en accident d’helicòpter a Olot (Garrotxa) durant una recerca. 6/04/1989. Tenia 39 anys.

Soria i Martínez, Ramon. Bomber de Mollerussa. Mort en accident en unes pràctiques d'immersió a Palamós (Baix Empordà). 24/05/1987. Tenia 26 anys.

Torró i Cabratosa, Joan. Metge del Servei de Bombers de la Generalitat de la Brigada de Girona. Mort en un accident d’helicòpter a Olot (Garrotxa) durant una recerca. 6/04/1989. Tenia 30 anys.

Vázquez Ortega, Francisco. Bomber de Banyoles. Mort en caure en un canal de reg  mentre feia tasques de desbrossament de la llera a Flaçà (Gironès). 29/09/2015. Tenia 62 anys.


Que l’exemple dels qui amb esperit generós s’esforçaren i lluitaren pels altres, impregni els nostres cors.

A TOTS ELLS, GRÀCIES!
SALUT, HONOR I GLÒRIA!