L’estiu de 1967 ser un dels calorosos del segle XX. Les seves conseqüències van ser nefastes pel que fa a incendis forestal i això va provocar que l’any següent s’iniciés la lluita organitzada a nivell estatal atenent la greu campanya de 1967. Un d’aquests focs va afectar l’interior de la Costa Brava a finals de juliol.
Els frondosos boscos que rodegen Lloret de Mar i s’endinsen cap a Tossa de Mar i Vidreres van començar a patir un important incendi a primeres hores de la tarda del dia 27 de juliol de 1967 en el paratge conegut com la Plana Major. Els bombers de Figueres i Palamós van ser els primers en actuar, però per l’increment del foc, aquella nit també van ser mobilitzats un retén del regiment de l’exèrcit espanyol. A l’endemà es van mobilitzar més soldats, arribant a ser uns 150 homes, juntament amb d’altres bombers de diferents cossos de la Diputació provincial de Barcelona, com Sant Celoni, Hospitalet, Gavà, així com els bombers de l’Ajuntament de Barcelona i de Girona que també van lluitar contra les flames evitant que aquestes arribessin a l’urbanització Roca Grossa de Lloret de Mar. La Guàrdia Civil va tallar diferents carreteres per facilitar les tasques d’extinció.
La tarda del dia 29 les flames continuaven avançant cap al nord i ja portaven devastades més de dos mil hectàrees i amenaçaven el paratge de Sant Grau i els boscos de Sant Feliu de Guíxols. Uns 2.500 voluntaris, molts d’ells turistes, també es van afegir per lluitar contra l’incendi i els pagesos de la zona van fer servir la seva maquinària per fer tallafocs i evitar les flames. També es van fer diferents contrafocs, un d’ells amb una extensió de tres kilòmetres per evitar que el foc passés la carretera i avances cap a Sant Grau. Aquell dia FECSA va tallar el fluit elèctric entre Tossa i Sant Feliu a causa del perill de caiguda d’un cable d’alta tensió.
Malgrat els tallafocs i els esforços heroics dels bombers l’endemà el foc va arribar als boscos de Sant Grau. Aquella nit des de Sant Feliu fins a Llagostera només es veien flames i flames. El voraç incendi va avançar, tenint tres importants fronts, un cap a Sant Feliu, l’altra cap a Solius i el tercer cap a les costes de l’Alou, que al trobar-se amenaçaven les Gavarres. Per intentar aturar-les es va fer un línia de defensa a la carretera de Girona a Sant Feliu i des de Llagostera fins a Sant Feliu es van fer tallarfocs, talant tots els arbres amb una profunditat de 30 metres. A la vila de Solius els veïns van tenir les flames a poc metres de les cases i aquella nit les tasques d’extinció van ser terribles. La gravetat de la situació va fer que el Capità General de Catalunya, el Governador Civil de Girona i el President de la Diputació es traslladessin fins a la zona per coordinar l’extinció. En l’Ajuntament de Santa Cristina es va establir el comandament. Els militars ja portaven mobilitzats 500 soldats. També es van formar petits retens de bombers que es van repartir per les masies de la zona amb la intenció d’aïllar-les del foc, tot fent tallafocs, remullant les parets i fins i tot, inundant amb escuma els voltants.
El darrer dia de juliol, al vespre, les flames havien arribat a Can Paxot i Audell, a Llagostera, Els Carquexells, la Plana Sasarsa i la Cova del Llop a Solius i la Pedralta de Santa Cristina i Casanova.
Al migdia del dia 1 el vent va revifar les flames que avançaven per les costes de l’Alou i després de creuar el riu Ridaura van sorprendre a un destacament de soldats que amb extintors de motxilla i pics i pales lluitaven contra l’incendi en el pont de l’Alou. Les flames els hi van passar a 200 kilomètres per hora. Els bombers no van poder atrapar el foc fins el Mas Vidal, tres quilometres més enllà del pont. Les flames també van arribar fins la urbanització de Casanova de Sant Feliu, però van ser aturades, gràcies als contrafocs realitzats i els treballs de la maquinaria pesada desplegada. En previsió es va establir un retén de bombers a Mas Llambí per evitar que el foc arribes al cor de les Gavarres.
Finalment després de sis dies, 146 hores de lluita contra les flames, durant la tarda del 2 d’agost les autoritats van donar el foc per extingit, tot i que els retens de vigilància de bombers i militars van estar dos dies més per la zona afectada, els boscos de Lloret de Mar, Tossa de Mar, Llagostera, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro i Romanyà. En total es van cremar unes 4.000 hectàrees, en la zona interior des de Rossell, Cadiretes, Sant Benet, Turó de l’Home, Can Tallada, L’Alou, Can Rixech fins Can Sota, arribant les flames fins a 10km de la costa. Tot i la gravetat de l’incendi la part muntanyosa que dona al mar no va patir cap afectació, així com tampoc cap patrimoni turístic de la zona.
Els frondosos boscos que rodegen Lloret de Mar i s’endinsen cap a Tossa de Mar i Vidreres van començar a patir un important incendi a primeres hores de la tarda del dia 27 de juliol de 1967 en el paratge conegut com la Plana Major. Els bombers de Figueres i Palamós van ser els primers en actuar, però per l’increment del foc, aquella nit també van ser mobilitzats un retén del regiment de l’exèrcit espanyol. A l’endemà es van mobilitzar més soldats, arribant a ser uns 150 homes, juntament amb d’altres bombers de diferents cossos de la Diputació provincial de Barcelona, com Sant Celoni, Hospitalet, Gavà, així com els bombers de l’Ajuntament de Barcelona i de Girona que també van lluitar contra les flames evitant que aquestes arribessin a l’urbanització Roca Grossa de Lloret de Mar. La Guàrdia Civil va tallar diferents carreteres per facilitar les tasques d’extinció.
La tarda del dia 29 les flames continuaven avançant cap al nord i ja portaven devastades més de dos mil hectàrees i amenaçaven el paratge de Sant Grau i els boscos de Sant Feliu de Guíxols. Uns 2.500 voluntaris, molts d’ells turistes, també es van afegir per lluitar contra l’incendi i els pagesos de la zona van fer servir la seva maquinària per fer tallafocs i evitar les flames. També es van fer diferents contrafocs, un d’ells amb una extensió de tres kilòmetres per evitar que el foc passés la carretera i avances cap a Sant Grau. Aquell dia FECSA va tallar el fluit elèctric entre Tossa i Sant Feliu a causa del perill de caiguda d’un cable d’alta tensió.
Malgrat els tallafocs i els esforços heroics dels bombers l’endemà el foc va arribar als boscos de Sant Grau. Aquella nit des de Sant Feliu fins a Llagostera només es veien flames i flames. El voraç incendi va avançar, tenint tres importants fronts, un cap a Sant Feliu, l’altra cap a Solius i el tercer cap a les costes de l’Alou, que al trobar-se amenaçaven les Gavarres. Per intentar aturar-les es va fer un línia de defensa a la carretera de Girona a Sant Feliu i des de Llagostera fins a Sant Feliu es van fer tallarfocs, talant tots els arbres amb una profunditat de 30 metres. A la vila de Solius els veïns van tenir les flames a poc metres de les cases i aquella nit les tasques d’extinció van ser terribles. La gravetat de la situació va fer que el Capità General de Catalunya, el Governador Civil de Girona i el President de la Diputació es traslladessin fins a la zona per coordinar l’extinció. En l’Ajuntament de Santa Cristina es va establir el comandament. Els militars ja portaven mobilitzats 500 soldats. També es van formar petits retens de bombers que es van repartir per les masies de la zona amb la intenció d’aïllar-les del foc, tot fent tallafocs, remullant les parets i fins i tot, inundant amb escuma els voltants.
El darrer dia de juliol, al vespre, les flames havien arribat a Can Paxot i Audell, a Llagostera, Els Carquexells, la Plana Sasarsa i la Cova del Llop a Solius i la Pedralta de Santa Cristina i Casanova.
Al migdia del dia 1 el vent va revifar les flames que avançaven per les costes de l’Alou i després de creuar el riu Ridaura van sorprendre a un destacament de soldats que amb extintors de motxilla i pics i pales lluitaven contra l’incendi en el pont de l’Alou. Les flames els hi van passar a 200 kilomètres per hora. Els bombers no van poder atrapar el foc fins el Mas Vidal, tres quilometres més enllà del pont. Les flames també van arribar fins la urbanització de Casanova de Sant Feliu, però van ser aturades, gràcies als contrafocs realitzats i els treballs de la maquinaria pesada desplegada. En previsió es va establir un retén de bombers a Mas Llambí per evitar que el foc arribes al cor de les Gavarres.
Finalment després de sis dies, 146 hores de lluita contra les flames, durant la tarda del 2 d’agost les autoritats van donar el foc per extingit, tot i que els retens de vigilància de bombers i militars van estar dos dies més per la zona afectada, els boscos de Lloret de Mar, Tossa de Mar, Llagostera, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro i Romanyà. En total es van cremar unes 4.000 hectàrees, en la zona interior des de Rossell, Cadiretes, Sant Benet, Turó de l’Home, Can Tallada, L’Alou, Can Rixech fins Can Sota, arribant les flames fins a 10km de la costa. Tot i la gravetat de l’incendi la part muntanyosa que dona al mar no va patir cap afectació, així com tampoc cap patrimoni turístic de la zona.
