L’Agrupación Cultural y Deportiva del Cuerpo de Bomberos de Barcelona, popularment coneguda com La Cultural va publicar el mes de setembre de 1949 el primer número de la revista ¡Alarma!, amb la intenció de ser un butlletí ressò de les diferents activitats de l’agrupació i també noticies relacionades amb el cos de Bombers de Barcelona i d’arreu del món i com a mitjà de difusió de millores tècniques i innovacions dels serveis d’extinció d’incendis. Sortia mensualment i a partir del número 8 la publicació va pendre una forma definida com a butlletí del Cos de Bombers.A principis de 1955 ¡Alarma! creix en volum i en el nombre de pàgines, i el contingut dels articles la defineixen com una revista especialitzada en els temes d'extinció d'incendis, tot i que manté un to familiar. ¡Alarma! es publicava cada dos mesos i la fotografia de la portada corresponia a un dels serveis destacats en aquell període de temps. En el mes d’agost de 1958 a través de les seves pàgines, es va començar una campanya per tal de crear una Federació Nacional de Bombers d’Espanya amb la finalitat d’organitzar tots els bombers espanyols, que derivaria en l’Asociación Española de Lucha contra el Fuego (ASELF) el juliol de 1961.
A partir de 1964 ¡Alarma! va tendir a tecnificar-se i perdre part de la diversitat i vivesa dels anys anteriors. A principis de 1966 la revista va canviar la maquetació i va sortir amb una periodicitat trimestral i posteriorment bimensual. El juliol de 1967 va recuperar la periodicitat mensual. A la darreria dels seixanta en destaquen articles especialitzats sobre temes com els incendis forestals, la prevenció i els problemes que porten sinistres en edificis de gran alçada, els sistemes d’atacar incendis de materials radioactius o sobre energia atòmica i nuclear, sent probablement la primera revista que tractava aquesta temàtica en profunditat i seriositat. També va publicar durant uns mesos articles relacionats amb La Cançó catalana.
A partir de l’estiu de 1970 ¡Alarma! tornava a ser bimestral i l’any següent va canviar novament de maquetació, es va modernitzar, va augmentar el nombre de pàgines i tendí a especialitzar-se una mica més. Durant la transició es van publicar algun article amb un clar continut polític i social i al llarg de 1977 van aparèixer els primers articles en llengua catalana i el juny d’aquell any va celebrar el 30è aniversari. A principis dels vuitanta la revista va alternar novament la periodicitat en trimestral i bimestral. L’any 1986 es va estrenar una nova capçalera i bona part dels articles en català, tot estrenant disseny i maquetació, tornant a ser trimestal.
La revista ¡Alarma! després de publicar el número 296, a principis de 1988 va deixar d’aparèixer, tot i que el gener de 1993 es va tornar a publicar amb una periodicitat bimensual. Les seves 52 pàgines incloïen dues versions integrals, en català les 26 primeres i en espanyol les altres 26. S’estructurava en cinc fitxes tècniques segons la divisió que es realitzaven els bombers: prevenció, formació, materials, sanitat i laboratori de foc. Aquesta nova va durar només cinc números, el darrer el de setembre-octubre de 1993.
