Revista El Bombero Español (1919)

Editada a Barcelona per una sèrie de tècnics i comandaments de bombers, el primer número va sortir el 10 d’agost de 1919 i amb un tiratge de 7.000 exemplars. La seva finalitat era donar a conèixer tot allò relacionat amb l’extinció d’incendis, la prevenció, el material, la formació, higiene i sanitat, assegurances, noticies d’incendis i sinistres, informació relativa a l’organització, etc. També informava del servei i actuacions de bombers d'altres països, gràcies a corresponsals que tenia en l’estranger i fins i tot hi havia informació econòmica i borsatil. Progressivament la revista barcelonina es va anar afermant com una de les millors revistes europees del seu gènere. La seva periodicitat era quinzenal.

Des de les vintena de pàgines de cada número d'El bombero español es van portar a terme moltes iniciatives i campanyes, com la “Orden de Cervantes” amb la intenció de dotar de pensions i assegurances d’accidents a tots els bombers, idees per a organitzar cossos de bombers provincials, la creació d’un federació de bombers espanyols. També van portar a terme subscripcions popular per a poder comprar material per a diferents cossos de bombers. Entre els que es van beneficiar podem destacar els bombers de Reus, Badalona i Sabadell. També es van recaptar diners per les families de bombers morts en servei. L’aparició d’El bombero español va possibilitar la formació de nous cossos de bombers i la reorganització i millora d’alguns altres.

Moltes vegades els seus articles eren crítiques ferotges i denuncies sobre l’estat del material de molts cossos de bombers, la penositat amb que treballaven, la manca d’assegurances o pagaments al dia. La revista va voler ser pionera en moltes qüestions relacionades amb els bombers i per exemple, només pel simple fet de subscriure’s, els bombers rebien una garantia d’assegurança de mort i d’incapacitat perpetua.

Però una de les iniciatives més sonades que van sorgir des d’El bombero Español va ser la celebració d’un congrés de bombers espanyols, anomenat Segon Congrés, ja que l’any 1904 es va celebrar a Barcelona el que podríem considerar el primer, tot i que va existir una indiferència força general. Però ara eren altres temps i a part de desenes d’adhesions de cossos de bombers espanyols, des de Catalunya es van adherir els bombers de Barcelona, Badalona, Figueres, Girona, Igualada, Lleida, Olot, Puigcerdà, Tarragona, Terrassa i Sabadell, participant els respectius caps de bombers en el congrés. Després de mesos de preparació, l’esdeveniment es va celebrar del 25 al 29 de novembre de 1920 a Barcelona.

El darrer número del quan tenim constància d'El Bombero Español és el 78, publicat en el mes de novembre de 1923.