Article publicat a la revista Imatges, setmanari gràfic d’actualitat.Número 11, 20 d’agost de 1930.
UN REPORTATGE INTERROMPUT
Els herois del foc i de l’aigua
Una informació del Cos de Bombers de Barcelona, va semblar-nos que podia ésser interessant.
- ¿Caldrà –preguntem al cap dels bombers senyor Gutiérrez- que esperem un dia que tinguin revista o maniobres, per a poder fer un reportatge, en el qual, hom pugui veure com s’enfilen els seus homes i fan servir els múltiples aparells de salvament i extinció?
- De cap manera –ens respon-, Vostè vingui amb el fotògraf el dia que vulgui i farem tot el que calgui perquè quedin complaguts.
Aquests valents xicots no volen res més que demostrar davant del públic barceloní que, en tots moments sempre estant en forma.
Abans, prenem unes petites dades estadístiques. El Cos de Bombers de Barcelona, és compost de 250 homes, a més del personal de tallers, oficines i comandament, un total de 270 individus. Suposant que Barcelona tingui ara un milió i mig d’habitants, correspon un percentatge de 0’18 bombers per 1000 habitants mentre que, a moltes ciutats estrangeres, de menys importància que Barcelona (a Amèrica sobretot) trobem índex de 0’90 i 1’70 bombers per 1000 habitants.
Entre auto-bombes, auto-escales, tancs i altres serveis especials, el cos compta amb 36 vehicles, distribuïts entre els quatre parcs amb què és repartit el Cos, que són: Caserna Central (parc de la Ciutadella), La Sagrera, Hostafrancs i carrer de Lleida (Exposició).
- Quants focs es produeixen durant l’any a Barcelona?
- És una xifra molt variable. Per terme mig, ha de sortir més d’un retén diari. De vegades falses alarmes, de vegades esgotaments d’aigües per inundacions. D’incendis importants, del que nosaltres en diem “grans incendis” que exigeixen més de dues hores de treball intens se’n produeixen una vintena a l’any; d’altres més petits, una dotzena cada mes; xemeneies i alarmes per començament de foc, gairebé cada dia.
Havent dinat, ens presentem al Parc Central amb el reporter gràfic. Trobem per tot arreu amabilitat i desig de complaure’ns. Des dels caps i personal de comandament fins al darrer individu, tots estan per nosaltres. Aprofitem l’ocasió de remerciar-los des d’IMATGES.
Tenen dues auto-escales, una de vint-i-quatre i altra de trenta metres d’alçada.
- Primer farem proves de salvement –diu el sots-cap senyor Sabadell, que ens fa els honors junt amb l’oficial instructor senyor Bricall- el que primer cal, en arribar al lloc de l’incendi, és salvar les persones que possiblement puguin haver-hi dintre de l’edifici en flames. Convé tenir en compte que les persones es troben en aquesta situació, generalment sofreixen forta excitació nerviosa, produïda pel pànic, altrament ben lògic. Convé doncs que el bomber tingui una doble dosi de serenitat i de sang freda, per tal d’acudir al major nombre de persones i poder imposar-se en mig de l’aldarull de l’alarma.
Els mitjans de salvament son les escales, en primer lloc, després els cinturons salvavides lligats a un cable sense fi que passa per uns petits ternals amb un cadell de retenció que fa més lenta la davallada. Aquests dos bombers que ara baixen donen la sensació de seguretat de l’aparell.
El sac de salvament o tub de lona s’ha deixat en desús, es preferible la franja de lona que ara veureu utilitzar.
Això, quan es tracta de salvar persones que no pertanyen al cos, perquè quan són els mateixos bombers els que han de realitzar una davallada ràpida, practiquen el descens gimnàstic esmunyint-se corda avall com ara veurà.
I encarant-se a un xicot que estava al capdamunt d’una de les escales, cridà:
- Vinga, Almazán, deixi’s anar, poc a poc.
I el bomber anà escorrent-se corda avall en una bella “performance”.
- Un altre mitjà –va seguir dient- és el de llançar-se a l’espai al damunt d’una manta de lona que a baix sostenen altres bombers.
Vam poder veure com el cos del bomber, de l’alçada d’un segon pis, descrivia una paràbola en l’espai i anava a caure damunt la manta.
- Demà farem maniobres de llençament d’aigua i després, si els plau, donarem una petita volta per la ciutat per tal que puguin recollir la impressió del pas d’un equip de bombers pel mig del tràfec ciutadà.
- A propòsit d’això –interrompem nosaltres,- ¿és compleixen bé a Barcelona les disposicions sobre la circulació dels bombers en acudir a combatre un foc?
- Així, així, van acostumant-s’hi però costa. El que manen les ordenances i a més el sentit comú, és que en aparèixer els cotxes de bombers, tota la circulació resti automàticament paralitzada. Doncs encara es troben conductors que no volen parar-se i fins i tot pretenen avançar-nos en la marxa. S’han donant casos en què ens han abroncat perquè no complíem els reglaments de circulació! Fins que tothom s’adoni bé d’això, no podrem córrer ràpidament cap al lloc de l’incendi. No fent-ho així, pot repetir-se la catàstrofe de l’any passat en la qual morí un bomber.
****
I la catàstrofe es produí, ben aviat per cert. Aquell mateix vespre, en acudir a un incendi l’autobomba A 5, (casualment el mateix de l’any passat) topà amb un autoòmnibus i bolcà. Foren ferits tots els bombers que hi anaven, dos dels quals moriren poc després i un altre ha restat en gravíssim estat.
El reportatge resta incomplet. Havia de finir amb l’aparatosa exhibició dels dolls d’aigua sortint brunzent de les boquilles de foc i la fatalitat fa que acabi amb la fotografia de l’enterrament dels dos abnegats xicots víctimes de l’accident.
Aquest reportatge serà un testimoni més de la muda heroïcitat dels bombers, pacífics i alhora coratjosos soldats de l’exèrcit del foc i de l’aigua. Serà, a més, un document que un atzar dolorós converteix en curiosíssim. Valentí Almazán, un dels bombers morts, va ésser retratat pel nostre fotògraf poques hores abans de morir, quan alegre i optimista, ple de salut i vida, realitzava davant nostre l’arriscada maniobra del davallament per la corda, penjant de l’escala.
Siguin les nostres paraules un record i un homenatge. Un record piadós per Claudi Garcia i Valentí Almazán, els dos humils servidors de la ciutat, morts en compliment de llur deure. Un homenatge al Cos de Bombers, els herois del foc i de l’aigua.
Joaquim Vayreda i Aulet.
