La dona al cos de bombers: tres dècades de lent degoteig

Article publicat a la revista L'Apagafocs, numero 3. Abril 2009.

Per Carles Savalls

La incorporació de la dona als cossos de bombers, al nostre país, és un fenomen molt recent i que sembla que està arrencant a poc a poc. Quan es va crear el Cos de Bombers Voluntaris de la Pobla de Segur i Comarca, l’any 1976, en formaven part dues dones, concretament l’arquitecte tècnica Josepa Moré i l’ATS Carme Coll. Posteriorment i, per diverses raons, es van desvincular del Cos de la Pobla de Segur. És per això que podem dir que les pioneres a Catalunya les localitzem a Gelida, a començaments de la dècada dels 80. En aquesta localitat de l’Alt Penedès existia un parc de bombers voluntaris que havia nascut com a resultat de la dinàmica de voluntariat impulsada per Josep Lluís Fernández i Jaume Ruy, entre d’altres. Tres dones van integrar-se al planter de Gelida de manera simultània; Joana Vilarroig, Montse Nebot i Manoli Ocaña. Quan aquesta instal·lació s’integrà a la xarxa de parcs del naixent Cos de Bombers de la Generalitat, van ser nomenades oficialment voluntàries de la secció activa el 23 de juliol de 1984. Vilarroig i Nebot van continuar lligades al Cos, fent unes altres tasques. La primera, jubilada pocs mesos enrere, va passar a fer d’operadora del control central de la Brigada de Barcelona, i, més tard, de la Regió Metropolitana Sud. Nebot es va integrar al magatzem general de Martorell mentre que Ocaña es va desvincular totalment del Cos.
Altres voluntàries van seguir l’estel de les 3 primeres dones de Gelida. El parc de bombers voluntaris de Castellar del Vallès, creat al 1985, va tenir 4 bomberes en la seva primera promoció, la d’aquell mateix any, d’un total de 14 persones nomenades. Es tractava de Gris Mojal, Rosa i Antònia Fité i Rosa Maria Torras.
Però no va ser fins al 1989 que hi va accedir la primera dona com a funcionària. Es tractava de l’arquitecta Cecília Egea, que ja havia iniciat la seva tasca a la Direcció General com a tècnica de Prevenció al 1982. Creat oficialment el Cos de Bombers de la Generalitat al 1986, com col·lectiu de treballadors amb estatus propi, Egea hi acabà entrant 3 anys després mitjançant una oposició. A les seves funcions de guàrdia a la sala central dels Bombers a Cerdanyola del Vallès, Egea afegeix en el seu currículum altres tasques a la Direcció General, com ara la de comprovació de projectes i inspecció d’edificis per verificar el compliment de les normatives i la de suport i gestió dels mitjans aeris. Ha estat cap de l’Àrea d’Avaluació, des d’on va treballar en els sistemes procedimentals, i col·laborant amb el Servei Tècnic, ha participat en la redacció de projectes i visites d’obres.
Posteriorment, l’arquitecta Anna Martín va accedir al Cos, com a tècnica, al gener de 1994. Al juliol del mateix any ja va entrar en la roda dels caps de guàrdia de la Brigada de Tarragona. Per tant, va ser la primera dona a fer guàrdies en una Regió. Ja al 98, el conseller de Governació Xavier Pomés va impulsar la integració de tots els tècnics de la Direcció General en l’estructura del Cos. Aquesta mesura va implicar les arquitectes tècniques Carlota Dicenta i Elisabet Justribó que, superat un curs de 200 hores, van començar a fer guàrdies a la sala central de Bellaterra, anomenada aleshores Cicoc. Justribó, posteriorment, va passar a fer guàrdies a la Brigada de Tarragona. L’aparelladora Mercè López també va ser absorbida pel Cos al 98. Al 2000 va entrar a la roda de caps de guàrdia de Lleida. Dos anys més tard, era la primera dona a ser nomenada responsable d’una Àrea Bàsica d’Emergències; en el seu cas, la del Vallès Oriental. D’aquesta manera, va passar a fer guàrdies a la Brigada de Barcelona. I al 2004, va ser designada cap de la Regió d’Emergències de Lleida, càrrec que va ocupar fins a març de 2008. Va ser la primera, i fins ara l’única dona a ocupar el càrrec de responsable d’una Regió.
En aquella alçada, la Direcció General ja havia contractat dones com a auxiliars forestals. El parc de Terrassa, per exemple, en va tenir les primeres l’estiu de 1996: Mariona Casals, Eva García i Sílvia Gibert. Però és al 1998 que s’enceta un nou període quant a l’ingrés de la dona al Cos: aquell any, accediren les 2 primeres després d’haver superat un concurs oposició específic per a l’accés a l’escala bàsica. Es tractava de Gemma Milián (que també havia fet d’auxiliar forestal) i de Glòria Sorigué. Des d’aleshores, en cada nova convocatòria hi ha hagut presència de dones. En la de 2006, en van entrar de cop 5. I la darrera, la del 2008 van entrar 3: Herminia C. Cabrejas, Genciana Meneses i Eva Riera. El procés sembla del tot iniciat, de manera que la Direcció General va fer un canvi de xip, introduint un nou element a tenir en compte en totes les obres que s’estan fent a la xarxa de parcs del Cos; tant les de construcció d’edificis nous com en les de reforma dels parcs ja existents: és l’habilitació d’espais específics per a la dona, con ara habitacions, vestidors, lavabos i dutxes propis. El primer parc a disposar d’aquestes noves instal·lacions va ser el de Vilanova i la Geltrú, l’any 2001. Posteriorment, es van afegir a la llista els parcs de Banyoles, Sant Feliu de Llobregat, la Seu d’Urgell, Santa Coloma de Gramenet i Montblanc, per aquest ordre. El llistat no acaba aquí; només inclou els pioners en aquesta iniciativa.
I mentre l’accés de la dona continua de forma lenta però sense aturades, s’engega un altre procés: el de l’ascens i la promoció de bomberes dins l’estructura del Cos. Per exemple, el GRAE ha incorporat les primeres bomberes professionals; Rocío Sánchez i Emma Roca, mentre que el GRAF ja disposava pràcticament des dels seus inicis amb dues dones més, Marta Miralles i Etel Arilla. Al 2005, Olga Lanau esdevenia la primera dona a exercir el càrrec de directora general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments.
Malgrat això, les xifres continuen indicant un llarg camí a recórrer quant a l’accés de la dona al Cos. Segons dades de la Generalitat de Catalunya, al 2006, la dona representava tan sols l’1% del planter de bombers al nostre país. Aquell mateix any, el 8% del Cos d’Agents Rurals eren dones i en els Mossos d’Esquadra elles representaven el 20%. La major presència de dones, segons les mateixes dades, es donava en l’administració de justícia, 77%, en l’àmbit docent, 73% i en el sanitari, 72%.
Actualment, el Cos de Bombers de la Generalitat té 2.588 voluntaris, dels quals només 194 són dones (el 7%), de les quals, de la secció activa, tan sols n’hi ha 53. I pel que fa als funcionaris, hores d’ara n’hi ha 2.519 dels quals únicament 24 són dones (el 0,95%): 10 bomberes, 9 bomberes de primera, 1 inspectora i 4 sots-inspectores.

* Carles Savalls i Ortiz és històriador i periodista, treballa a l’Oficina de Premsa dels Bombers de la Generalitat de Catalunya.