Evolució del telèfon dels Bombers de Barcelona


(Article aparegut a la Revista Fahrenheit, números 36 i 37 (juny i octubre 2010))

Del xiulet amb què els serenos avisaven de les emergències al darrer model de telefonia mòbil hi ha un salt de 133 anys. Bombers de Barcelona no va tenir el seu propi número de telèfon fins l’any 1914. fins a cinc canvis de número en les darreres set dècades. En aquests anys, el Cos ha passat de les set xifres a les tres actuals, i d’actuar de forma independent a incorporar-se a la xarxa d’emergències de Catalunya. Aquesta n’és la seva història.

El Cos de Bombers de Barcelona va ser el primer de tot Catalunya en disposar d’una línia telefònica. Tot i que el primer telèfon va arribar a Espanya l’any 1877, van haver de passar 11 anys perquè les casernes tinguessin telèfons propis. El principal impulsor d’aquesta nova tecnologia va ser el cap de Bombers de l’època, Antoni Rovira i Trias, qui, aprofitant l’establiment d’una nova caserna al barri de la Barceloneta, va demanar que s’unissin tots els parcs telefònicament. La proposta va passar pel Ple de l’Ajuntament fins a tres vegades i, finalment, l’any 1884 va aprovar-se la instal·lació de la xarxa telefònica entre les casernes de bombers i les tinences d’alcaldia.
Però només uns mesos més tard, després d’haver anunciat que l’empresa Sociedad Anglo Española seria l’encarregada dels treballs, el projecte es va frenar en sec durant quatre anys.

Retards i confusions
L’any 1888, gràcies a l’Exposició Universal, la premsa barcelonina va poder titular que el dia 8 de maig s’inauguraria una xarxa de telèfon que uniria els diferents parcs de Bombers amb la guàrdia municipal i el domicili de l’alcalde amb les cases consistorials. La nova línia es va presentar com una mesura innovadora de prevenció i organització de les emergències, tot i que en la pràctica el seu funcionament portava més maldecaps que avantatges.
Al juny de 1890, les autoritats de la ciutat es queixaven freqüentment del servei telefònic ja que la centraleta trigava 15 minuts en establir comunicació amb els bombers, un retard inacceptable quan es tractava de sinistres urgents. A la demora en les comunicacions s’hi afegia el problema de la descoordinació entre les centraletes i els parcs, com es publicava en un article de La Vanguardia del 18 de maig de 1891:
Desde las primeras señales de alarma, a consecuencia del siniestro de ayer, se armó un lío total en los teléfonos de los cuartelillos, que nadie se entendía ni contestaban en la central, perdiéndose un tiempo preciosísimo en tales momentos”.

Marqui el 3000
El gener de 1914, Bombers de Barcelona va estrenar el seu primer número propi de telèfon: el 3000. A partir d’aquell moment, l’ús intern que s’havia donat a l’aparell durant dècades canviava per ser utilitzat com a eina d’avís d’emergències per part de qualsevol ciutadà. Així, des del Cos es va donar l’ordre a serenos, policies i ciutadans que no fessin servir el tradicional xiulet per alertar als bombers, sinó que truquessin al número telefònic 3000. L’any 1918, coincidint amb un augment considerable del número d’abonats, l’Ajuntament va fer instal·lar plaques amb el número per tota la ciutat, per tal de popularitzar-lo entre els barcelonins. Deu anys més tard, el telèfon d’emergències 3000 va ser substituït pel 12345, fet que va obligar a renovar les plaques informatives repartides per Barcelona.

Fals avís
L’any 1929 va tenir lloc una nova Exposició Universal a la muntanya de Montjuïc i, com en l’anterior ocasió, els bombers van disposar d’una nova central telefònica en la caserna de l’Exposició, que s’unia d’aquesta manera als parcs del carrer Lleida i Central. Amb el pas dels anys, el telèfon es va popularitzar i amb ell tot un mite: el fals avís d’incendi. L’any 1928, Bombers va publicar un manual de bones pràctiques en què s’introduïa un rudimentari sistema d’identificació de trucades per evitar fer sortir les dotacions per una falsa alarma. La persona que donava l’avís s’havia d’identificar com a abonat i donar el número del telèfon des del que parlava. Tot seguit penjava i esperava a què el bomber telefonista el retruqués per verificar aquestes dades i procedia a prendre nota de l’emergència. Segons el Consistori, aquest sistema només suposava la pèrdua de mig minut i servia per evitar que “por una broma de mal género, se encuentren innecesariamente gran parte de los bomberos fuera de su cuartel al tiempo de un verdadero incendio y no puedan acudir a él durante varios minutos o aun algún cuarto de hora”.

79000
La tardor de 1932, Bombers de Barcelona va inaugurar la caserna de Provença com a nou Parc Central. La mudança des del Parc de la Ciutadella va suposar canviar el telèfon del Cos, que va passar del popular 12345 al 79000.
Però durant els anys 40, acabats de sortir de la Guerra Civil, les comunicacions amb els bombers es van endarrerir gairebé un segle. No hi havia gas, electricitat, aigua ni telèfon, i la figura del sereno va tornar a prendre importància per avisar els efectius a toc de xiulet. Amb el temps, un cop es van reactivar les línies telefòniques, es va afegir el prefix 2 al número dels bombers.

Marcatge més ràpid
El 1953, l’Ajuntament va substituir el 279000 pel 2303030, i el 1962 va entrar en funcionament el nou número 2535353. Els responsables de la substitució van al·legar que el marcatge del nou número era un 25% més ràpid que l’anterior. Per aquelles dates, la regidoria va dur a terme les primeres gestions perquè els bombers poguessin disposar d’un número de tres xifres que permetés realitzar la trucada més ràpidament i, d’aquesta manera, evitar les confusions que les set xifres vigents ocasionaven.

Arriba el 080
La policia de Barcelona disposava des de 1960 del número 091, mentre que altres serveis de Telefònica, com el de despertador o la informació esportiva, també eren de tres xifres. En canvi, Bombers no va tenir els tres dígits fins 15 anys més tard.
A principis dels anys 70, la província de Barcelona va patir molts incendis forestals en què els bombers de la Diputació i els de la capital van haver de treballar colze a colze en l’extinció. La convivència continuada entre tots dos cossos va fer notar als seus responsables que era precís unificar el número de telèfon del servei d’incendis per aconseguir una major eficàcia i rapidesa, així com reduir-lo a tres xifres. Finalment, aquesta demanda va ser satisfeta l’any 1975, quan Telefònica va cedir el número 080 al Servei d’Extinció d’Incendis i Salvament de la ciutat.
La nova línia va ser inaugurada el 21 de maig per l’alcalde Enrique Masó i, encara que el 080 passava a ser el número oficial d’emergències, es va decidir que l’antic 2535353 continuaria vigent per si aquell comunicava o per a trucades no urgents. L’arribada del 080 va suposar també un canvi en la imatge corporativa de la flota de vehicles, que van començar a lluir el nou número pintat a la carrosseria.

Número únic: 112
Catalunya va estrenar el telèfon únic d’emergències 112 al febrer de 1999. Es complia així la directiva europea que obligava a tots els països de la UE a implantar aquest número, unificant la dispersió de telèfons existents fins llavors. Paral·lelament, però, a Barcelona es va seguir utilitzant el 080 com a telèfon d’emergències dels bombers, i des del 112 s’hi derivaven aquelles trucades relacionades amb el Cos.

CGE i RESCAT
El primer de març del 2006, el Centre de Comunicacions de Bombers (CECOB) va desaparèixer del Parc de l’Eixample per instal·lar-se a l’espai reservat a la Sala Conjunta de Comandament, on ja treballaven de forma coordinada la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra des de finals del 2005. Aquest va ser el naixement del Centre de Gestió d’Emergències (CGE). La integració de Bombers de Barcelona també equipararia la tecnologia dels apagafocs barcelonins a la de la resta de cossos d’emergències de la ciutat i de tot Catalunya, tot formant part de la xarxa RESCAT (Xarxa d’Emergències i Seguretat de Catalunya), a la qual l’Ajuntament de la capital catalana va adherir-se el 2005. La solució tecnològica implantada amb aquesta xarxa permetia establir comunicacions de veu i dades, així com la localització de flotes per GPS, d’una manera més segura i fiable, prioritzant aquelles comunicacions corresponents a la coordinació dels usuaris en situació d’emergència.
A partir de l’entrada en funcionament del CGE, la primera atenció de les trucades a Bombers es va privatitzar. Des de llavors i fins a l’actualitat, els operadors de l’empresa Atento filtren les trucades que rep el número 080 i, sota les directrius dels caps de sala de Bombers, gestionen l’avís de les dotacions. En un futur proper, el número 112 substituirà el 080 com a telèfon únic d’emergències també per als Bombers de Barcelona.

Marc Ferrer i Murillo