Bombers morts en camps de concentració nazis

Finalitzada la guerra civil aquells bombers destacats per les seves idees democràtiques, d'esquerres i catalanistes van haver de passar comptes amb les noves autoritats franquistes. Arribava l'hora de la venjança per part dels vencedors. 

Tothom va ser investigat i aquells considerats “rojos-separatistas” van patir la repressió franquista, traduint-se en expulsions i destitucions, en penes de presó i fins i tot, en afusellaments. D'altres van agafar el camí de l'exili per escapar del terror feixistes, i els que ho van fer a França, alguns van anar a parar de l'infern a les brases. 

El setembre de 1939 va esclatar la Segona Guerra Mundial, i l'Alemanya nazi va començar a empresonar els seus enemics en camps de concentració, amb el doble objectiu de mà d'obra barata de treball i d'extermini total. Lògicament, els catalans (i espanyols) que es trobaven en territori conquerit pels alemanys (sobretot a França) i amb passat republicà van ser considerats enemics del nazisme i també van ser enviats a aquells camps. 


Es calcula que es van exiliar uns 100.000 catalans, i prop de 2.000 van ser detinguts i deportats a camps de concentració nazis. Van morir-hi la meitat. 

Entre els morts en aquests camps, sabem del cert que també van morir-hi bombers catalans: 


· JOSEP MARIA CABALLÉ i SEDÓ – Bomber de Tarragona – Nascut el 1/9/1904 a Tivissa (Ribera d'Ebre). Va ingressar com a bomber de Tarragona el 1937. Va ser mobilitzat pel govern de la República a principis de juny de 1938 amb la lleva del 25. En el mes de febrer de 1939 va agafar el camí de l'exili cap a França. Va ser expulsat del Cos per les autoritats franquistes el març de 1939. A França es va allistar a les Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). Detingut pels alemanys el 4 de juny de 1940 a Dunkerke, va ser deportat al Stalag (camp de presoners de guerra) número VIII-C a Zagan (Polònia), l’octubre de 1940, i posteriorment al camp número XII-D a Trèveris (Alemanya). Va ser traslladat cap al camp d'extermini de Mauthausen (Àustria) el 22 de gener de 1941 en un comboi amb 775 republicans, 544 dels quals van morir. Va arribar-hi el dia 25. Posteriorment seria traslladat al subcamp de Steyr-Münichholz (un camp satèl·lit de Mauthausen situat a la ciutat de Steyr, a pocs kilòmetres del camp central). Va morir al camp d'extermini nazi el 10 de maig de 1944. Tenia 39 anys. 


· MIQUEL BOSQUET i FOLQUÉ – Bomber de Barcelona – Nascut el 26/02/1905 a Corbera d’Ebre (Terra Alta) . Va ingressar com a bomber de Barcelona el 24/12/1936. Va ser mobilitzat pel govern de la República a principis de juny de 1938 amb la lleva del 26. Va arribar a ser capità de la secció d'Informació de l'Estat Major de la 26 Divisió, l'antiga Columna Durruti. Amb la victòria franquista es va exiliar a França i es va enrola en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) i portat el novembre de 1939 a realitzar feines a la Línia Maginot. Va ser detingut pels alemanys el maig de 1940 i traslladat al camp de presoners Stalag VII-A a Moosburg (Alemanya). Deportat al camp d’extermini de Mauthausen (Àustria) va arribar el 6 d’agost de 1940, en un comboi amb 564 republicans. El 17 de febrer de 1941 va ser traslladat al camp d’extermini de Gusen (Àustria). Va morir el 11 de novembre de 1941 en el mateix camp d'extermini. Tenia 36 anys. (En alguns llocs està identificat com a Miquel Busquets i Folquet, però els seus cognoms són Bosquet i Folqué) 


· RAMON GORGA i BORRÀS – Bomber de Reus – Nascut el 14/8/1891 a Pobleda (Priorat). Va ingressar com a bomber de Reus el gener de 1931. Durant la guerra  també va ser sanitari a l'Hospital de Sang de Cambril. Al gener de 1939, just abans de l'ocupació franquista de Reus es va exiliar. Va ser expulsat del Cos per les autoritats franquistes. Va agafar el camí de l'exili cap a França. Allà es va allistar a les Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). Detingut pels alemanys a finals de 1940, en el nord-est de França, entre els Departaments de Vosges i Territori de Belfort. Va ser Traslladat al Frontstalags (camp de distribució de presoners de guerra en la França ocupada) de Belfort, en el mes de gener de 1941, i posteriorment va ser traslladat al Stalag número XI-B (camp de presoners de guerra) situat a Fallingbostel (Alemanya). Va ser deportat al camp d’extermini de Mauthausen (Àustria) el 25 de gener 1941 en un comboi amb 1.472 republicans, 1.079 dels quals van morir. Posteriorment va ser traslladat el 8 d’abril del mateix any al subcamp de Gusen (un camp satèl·lit de Mauthausen situat a la ciutat de Gusen, a pocs kilòmetres del camp central). Va morir al camp d'extermini nazi el 9 d’octubre de 1941. Tenia 50 anys. 


· EUGENI RIERA i MOLL – Bomber de Barcelona – Nascut el 18/8/1895 a Barcelona. Va entrar en el Cos l'agost de 1917. Tenia el càrrec de preferent. Finalitzada la guerra civil es va exiliar a França i allà es va allistar a les Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). Va ser detingut pel alemanys, a finals de juny de 1940 a Saint-Dié-des-Vosges, un petit municipi situat al departament de Vosges, a la regió de Lorena. Va ser traslladat al Stalag número V-D, (camp de presoners de guerra) situat a Estrasburg (França). Va ser deportat cap el camp d'extermini de Mauthausen (Àustria), el 11 de desembre de 1940 en un comboi amb 847 republicans, 499 dels quals van morir. Va arribar dos dies després. Va morir en el mateix camp d'extermini nazi el 5 d'agost de 1941 Tenia 45 anys. 


- Va sobreviure a l'Holocaust: 

· JOSEP ALCOBERRO i SOLÉ - Bomber de Barcelona - Nascut el 22/07/1907 a Barcelona Ingressa com a bomber de Barcelona el 24/12/1936. Mobilitzat el 22/04/1938 amb la lleva del 28. Es va exiliar a França a principis de 1939. Expulsat pel règim franquista el 31/5/1939 pel simple fet d'haver ingressat durant la guerra. Fet presoner pels alemanys va ser portat al camp de presoners Stalag XII-D a Trier (Alemanya). Deportat al camp de concentració de Mauthausen (Àustria) el 3/04/1941. Va ser alliberat pels aliats el 5/05/1945. Desconeixem què va ser d'ell a partir d'aquella data. 


A mesura que anem descobrint més dades, anirem ampliant la informació. 
(darrera actualització: març 2018) 

 PRESERVEM LA NOSTRA MEMÒRIA HISTÒRICA! 
En record de les víctimes mortes pel nazisme, en defensa de la llibertat i la democràcia