Els inicis del cos de bombers d’ Igualada es remonten al 1872. Sembla que l’estructura organitzativa d’aquest ofici seguia la mateixa que havia projectat l’Ataneu Igualadí al 1865. Es tractava de persones reclutades, preferentment entre el ram de la construcció, ja que aquestes, si més no, estaven acostumades a pujar a les bastides i a córrer certs riscos en les tasques quotidianes, també hi havia ferrers, fusters ja que van ser ells mateixos els qui es van haver de construir el parc. El cos de bombers es mantenia a partir d’una assignació del pressupost municipal i de les quotes que els industrials i els comerciants de la ciutat pagaven d’una manera voluntaria. L’uniforme era molt característic: jaqueta acabada en faldó i els casc típic de la seva professió. El primer parc estava situat a la plaça de la Creu. El cos estava format per bombers voluntaris dividits en 4 brigades, una per cada districte. Cadasquna d’elles estava formada per 6 bombers, un dels quals era capatàs.
Els bombers, entrat el segle XX, feien les pràctiques de salvament a l’escorxador de la ciutat. L'any 1924 s'aprova un nou reglament, on s'estipula que el jornal de 8 hores, es pagarà a cada bomber 16 pessetes i el Cap cobrarà 25 pessetes. A més els 8 primers bombers en arribar a a la crida d'incendi rebran un premi. Els bombers jubilats que hagin estat 20 anys, percebran 4 pessetes mensuals, entre 20 i 25 cinc pessetes i més de25 pessetes el mateix que els bombers en actiu.
Els bombers, entrat el segle XX, feien les pràctiques de salvament a l’escorxador de la ciutat. L'any 1924 s'aprova un nou reglament, on s'estipula que el jornal de 8 hores, es pagarà a cada bomber 16 pessetes i el Cap cobrarà 25 pessetes. A més els 8 primers bombers en arribar a a la crida d'incendi rebran un premi. Els bombers jubilats que hagin estat 20 anys, percebran 4 pessetes mensuals, entre 20 i 25 cinc pessetes i més de25 pessetes el mateix que els bombers en actiu.
L’any 1926 arribà el primer camió de bombers a la ciutat. Estava equipat amb un motor de vaixell d’un pistó de la marca “Somwar”. Tenia una capacitat per a 5.000 litres d’aigua en una cisterna de ferro reblonat.
Després de la Guerra, el cos de bombers continuava essent voluntari i encara es reclutaven obrers entre el sector de la construcció. L’edifici del bombers era a la Plaça de la Creu, al costat de les dependències de la Vigilància Municipal. Tenien una vitrina on es desava la clau del seu parc quan es produïa un incendi, la policia feia sonar la sirena que hi havia en el campanar de l’església dels Dolors. Els bombers en sentir la sirena, es posaven l’uniforme i es dirigien cap a l’edifici. EL primer que trencava la vitrina per treure la clau i obrir les dependències era recompensat. Les cases on vivien els bombers s’identificaven amb unes plaques blanques col·locaven en la façana en què hi havia la paraula “bomber”. Sovint, el sereno els cridava per que es mobilitzessin quan s’havia calat un petit foc en algun lloc de la cuitat. En aquells anys, els bombers tenien un camió cisterna amb una capacitat per a 5.000 litres.
L’uniforme d’aquella època era molt senzill: portaven un casc de cartró molt premsat, una mena de mono, una jaqueta de color blau, i unes botes de pell. Entre els serveis que cobrien hi havia el de les actuacions teatrals. Quan es feia un acte en qualsevol dels teatres de la cuitat, hi assistien dos bombers i un capatas, que es posaven darrera del teló proveïts de mànegues d’aigua.
Fins la primera meitat del anys 60, el cos de bombers depengué de l’ajuntament, però, A partir del 1963 el servei de Prevenció i Extinció d’incendis va passar a càrrec de la Diputació Provincial de Barcelona. Moment en el qual es va aplicar el nou “Reglamento del Servició Provincial de Éxtinción de Incendios (Diputación Provincial de Barcelona)” deixant-se d’aplicar l’antic reglament del 1872. És en aquest moment en què els bombers van passar a ser professionals. Molts del voluntaris anteriors van quedar fora del nou cos, que començà oficialment les activitats el mes d’agost, durant la celebració de les festes de la ciutat
En aquesta època l’organitazació s’estructurava en torns de tres bombers i s’introduí la novetat de la vigilància dels boscos en moto, principalment durant l’estiu (aquests vigilants tenien potestat amonestadora). El 1966 ,els bombers es van traslladar provisionalment al Passeig Verdaguer fins la nova construcció del parc al Mirasol. En les antigues instal·lacions del parc si va construir la seu de Correus. El març del 1975 el parc de bombers es va traslladar al carrer Masquefa. El 1982 es va dur a terme el traspàs Els Serveis de Extinció d’Incendis de la Diputació de Barcelona a la Generalitat de Catalunya.
Després de la Guerra, el cos de bombers continuava essent voluntari i encara es reclutaven obrers entre el sector de la construcció. L’edifici del bombers era a la Plaça de la Creu, al costat de les dependències de la Vigilància Municipal. Tenien una vitrina on es desava la clau del seu parc quan es produïa un incendi, la policia feia sonar la sirena que hi havia en el campanar de l’església dels Dolors. Els bombers en sentir la sirena, es posaven l’uniforme i es dirigien cap a l’edifici. EL primer que trencava la vitrina per treure la clau i obrir les dependències era recompensat. Les cases on vivien els bombers s’identificaven amb unes plaques blanques col·locaven en la façana en què hi havia la paraula “bomber”. Sovint, el sereno els cridava per que es mobilitzessin quan s’havia calat un petit foc en algun lloc de la cuitat. En aquells anys, els bombers tenien un camió cisterna amb una capacitat per a 5.000 litres.
L’uniforme d’aquella època era molt senzill: portaven un casc de cartró molt premsat, una mena de mono, una jaqueta de color blau, i unes botes de pell. Entre els serveis que cobrien hi havia el de les actuacions teatrals. Quan es feia un acte en qualsevol dels teatres de la cuitat, hi assistien dos bombers i un capatas, que es posaven darrera del teló proveïts de mànegues d’aigua.
Fins la primera meitat del anys 60, el cos de bombers depengué de l’ajuntament, però, A partir del 1963 el servei de Prevenció i Extinció d’incendis va passar a càrrec de la Diputació Provincial de Barcelona. Moment en el qual es va aplicar el nou “Reglamento del Servició Provincial de Éxtinción de Incendios (Diputación Provincial de Barcelona)” deixant-se d’aplicar l’antic reglament del 1872. És en aquest moment en què els bombers van passar a ser professionals. Molts del voluntaris anteriors van quedar fora del nou cos, que començà oficialment les activitats el mes d’agost, durant la celebració de les festes de la ciutat
En aquesta època l’organitazació s’estructurava en torns de tres bombers i s’introduí la novetat de la vigilància dels boscos en moto, principalment durant l’estiu (aquests vigilants tenien potestat amonestadora). El 1966 ,els bombers es van traslladar provisionalment al Passeig Verdaguer fins la nova construcció del parc al Mirasol. En les antigues instal·lacions del parc si va construir la seu de Correus. El març del 1975 el parc de bombers es va traslladar al carrer Masquefa. El 1982 es va dur a terme el traspàs Els Serveis de Extinció d’Incendis de la Diputació de Barcelona a la Generalitat de Catalunya.
