A tres quarts de tres de la tarda del 8 de juliol es va rebre l’avís d’un foc forestal a Cardona. Les flames van començar en un polígon de la població i haurien estat originades en quatre llocs diferents, al paratge conegut amb el nom del Serrat del Pont de Cardona i de seguida van saltar la carretera C-55, que comunica aquest municipi amb Sallent.Dues hores més tard les flames ja portaven devastades 70 hectàrees de vegetació i afectaven a banda i banda de la carretera C-55, a l’alçada dels quilòmetres 57 i 58. L'incendi va avançar en dos fronts. El dret, acompanyat de vent de component sud, avançava cap a la zona de Valldeperes, zona ja afectada per un altre incendi forestal al 1994. I el front esquerre avançava en direcció al polígon de la Coromina de forma més lenta. I en aquest parell d’hores, els Bombers ja portaven mobilitzades 42 dotacions terrestres i 10 mitjans aeris (6 helicòpters bombarders, 3 avions de vigilància i atac i 1 un helicòpter de comandament), a més de comptar amb l’ajuda de nombrosos voluntaris i les ADF locals.
Entrada la tarda, el foc va passar la carretera de Valldeperes i es va descontrolar en direcció al nord-est, cap a Viver i Serrateix. Les flames van avançar a una velocitat extraordinària, degut a diversos factors com la sequera i la densitat dels boscos afectats, amb molta pinassa. L’incendi va tenir les característiques típiques d’un GIF. Entre les cinc i les sis de la tarda, es van viure moments de propagació de 6km/h i 100ha/h, amb flames de 80 metres de longitud. A més, les tasques d’extinció es van complicar pel vent de migjorn, que va bufar durant tota la tarda, i l’orografia del terreny, de difícil accés per als vehicles dels bombers. Una de les característiques d’aquell incendi va ser la formació d’un pirocúmul que al caure va provocar focus secundaris entre la zona de la riera de Calabuig i Cal Ramon a més de posar en perill el personal d’extinció. Aquella tarda es van donar tres incidents: dos situacions d’atrapament i una topada d’helicòpter amb cables elèctrics. En els dos primers, un cotxe i un camió de bombers es van veure envoltats de flames al turó més alt de l’Obaga Negra, tot i que van poder fugir a temps. Un altre cotxe va patir un incident similar a la carena de la Serra de Castellet, patint desperfectes considerables pel foc, sense lamentar danys personals. En el tercer incident, un helicòpter va topar amb uns cables elèctrics, provocant un petit incendi sense cap transcendència.
Al vespre, ja hi havia treballant un total de 79 mitjans terrestres dels Bombers i 13 dotacions d'agents rurals, recolzats per 29 dotacions aèries de Catalunya, Saragossa, Pollença, Albacete i França, les Associacions de Defensa Forestal del Bages, el Solsonès i el Berguedà i altres voluntaris. El foc estava afectant els termes municipals de Cardona, Navàs, Viver i Serrateix, Pinós i Montmajor. Diversos veïns d’aquest poble van ser confinats a les seves cases com a mesura de precaució, per evitar que inhalessin fum. A més es van desallotjar tres masies, que van quedar afectades en algunes de les seves estructures exteriors. També els pagesos de la zona van haver de llaurar una part dels conreus perquè el foc no es propagués. Alguns pagesos en canvi no van entendre les maniobres d’extinció amb foc i es van produir petits incidents amb els bombers.
Helicòpters, hidroavions i avions es van retirar de la zona per falta de llum en arribar la nit, quan s’esperava que el reforç d’una vintena de dotacions terrestres, l’augment de la humitat i la baixada de temperatures ajudés a estabilitzar el perímetre del foc, d’uns 25 quilòmetres. Aquella nit van treballar 104 vehicles terrestres per aturar l’incendi més important que estava patint Catalunya durant l’últim any i mig, concentrats en els focus secundaris que s’hi havien generat sobretot, en el flanc esquerre de l’incendi, que es trobava obert.
A les sis del matí, del dia 9, els Bombers van donar per estabilitzat l’incendi que ja portava cremades més de 1.300 hectàrees, la major part boscos de pi blanc, a més de zones de matoll, pastures i conreus. El plugim que va caure a la zona i la baixada del vent van facilitar l'estabilització del perímetre del foc.
Al llarg del matí del segon dia, es van incorporat 19 mitjans aeris (entre avions de vigilància i atac i helicòpters bombarders), que van estar treballant i remullant i remullant, sobretot diversos focus secundaris i per controlar definitivament el foc que es va donar per extingit la nit del dia 9. Malgrat la pluja que va caure aquella nit i l’endemà, el reten va durar una setmana per continues represes, en general de poca importància. En total es van cremar 1.438 ha, i curiosament part de la zona arrasada ja va cremar en els incendis de 1994.
