(extret de la pàgina web www.bcn.cat/bombers)
La història de Bombers de Barcelona comença fa molts anys -hi ha infinitat d'incendis i anècdotes per explicar que no cabrien en aquestes ratlles- però és a partir de la meitat del segle XIX, concretament l'any 1865, quan s'estableix una companyia de Bombers a la ciutat de Barcelona, un embrió que, amb el pas dels anys, ha esdevingut el Cos de Bombers que avui tenim, amb moltes més competències, personal més ben preparat i un material d'alta tecnologia. En el mes de març de 1877 un incendi al carrer Hospital va propiciar la mort del subaltern Joan Klein i Noriega, primera víctima oficial documentada de Bombers. Aquell any es va comprar la bomba de vapor de la casa Merryweather (Londres). L’any 1883 s’adquireix de l'escala Porta, escala italiana de 22 metres, la primera d'aquestes característiques que va tenir el Cos de Bombers. La Primera Exposició Universal de Barcelona (1888) va comportar una millora qualitativa en molts aspectes, entre ells l'adquisició de diferents bombes de vapor i la millora de les instal·lacions contra incendis a la xarxa viària de boques d'incendi. Quatre anys més tard, Com que la ciutat s'havia fet gran, es va haver de millorar el material dels Bombers i es van adquirir tres carros de socors de la casa Leon-Renault de París (encara en queda un al Museu de Bombers). El Cos de Bombers rep la seva bandera de mans de l'alcalde de Barcelona, Manuel Porcar i Tió. L’any 1893 Els Bombers de Barcelona van anar a Santander a extingir l'incendi del vapor Cabo Machichaco, que va causar molts morts i va destruir moltes cases d'aquella ciutat.
L’any 1907 els bombers de Barcelona disposen del primer vehicle de tracció mecànica, un furgó de la casa Dürkopp & Cia. de Bielefeld (Alemanya). El 27 d’agost de 1909 va començar uns dies frenètics pels bombers:: es van cremar per accions revolucionàries l'església parroquial de Sant Pau, l'edifici de les Escoles Pies, el convent de les Jerònimes, l'església de Sant Cugat i l'església de Santa Madrona, entre d'altres, en el que es coneix com la Setmana Tràgica. L’any 1910 s va adquirir el primer Hispano-Suiza, que va estar en servei fins al 1932 i set anys més tard es compren cinc vehicles Ford de 18 CV. L’any 1922 els Bombers de Barcelona va comprar vehicles Delahaye, que comportaren una gran modernització del servei; actualment en queda un en molt bon estat al Museu de Bombers, que anualment participa en la cavalcada del Reis i al Ral·li de Sitges. Aquest vehicle es conegut amb el nom afectuós de Genoveva. L’any 1928 hi ha un canvi de número d'urgències: del telèfon de bombers 3000 es va passar a l'12345. En el mes de desembre de 1932 es van cremar els magatzems El Siglo, fet que va ser seguit amb molta expectació per la població i la premsa de Barcelona, a causa de la seva popularitat. Aquell any també es va construir el que avui és la Caserna Central o el que coneixem com a parc de l'Eixample.
Amb l’esclat de la Guerra Civil el juliol de 1936, hi hagué en aquest mes i en aquest any moltes sortides per incendis a esglésies i convents, per atemptats, sabotatges, etc. I durant la guerra, els bombardejos que va patir Barcelona va significar un gran esforç per tots els bombers barcelonins. Després de la guerra, els 118 bombers que s’havien incorporat el 1937 van ser acomiadats, tot i així van preferir quedar-se i continuaren prestant els seus serveis, sense cobrar cap sou. En un d’aquests serveis va morir el bomber Albert Saéz Picazo, un dels 118 bombers, a qui el règim no li va atorgar els honors que mereixen els bombers caiguts en un acció de servei. El cap dels Bombers de Barcelona va reclamar la incorporació i el pagament del sous dels 118 bombers, ja que de tots els bombers que havien estat mobilitzats durant la guerra, només s’havien incorporat 19, 29 estaven empresonats en camps de concentració o penals i de 39 s’ignorava el destí. Malgrat les peticions, els 118 van ser acomiadats definitivament a finals d’abril de 1939. Però a més d’aquests 118 van ser depurats set bombers més. Els anys quaranta, són uns anys durs pels bombers, son anys propis d’un país desballestat econòmicament i represaliat social, política i culturalment.
L’any 1947 té lloc un esdeveniment important: es crea la Agrupación Cultural y Deportiva del Cuerpo de Bomberos, coneguda popularment com La Cultural. I dos anys després aquesta entitat, publica el primer número de la revista Alarma. A finals de 1962, tenen lloc grans inundacions que van provocar moltes desgràcies. A l'hivern, gran nevada recordada encara per tots els barcelonins. L’any següent hi ha l’incendi de la fàbrica Myrurgia, molt espectacular. El setembre, en un incendi d'una fàbrica de plàstics al carrer Rector Triadó van morir dos bombers. L’any 1970 és un altre any tràgic, ja que en l’Incendi a Iberia Radio van morir tres bombers. L’any 1974 A causa d'un foc declarat al carrer de les Tàpies hi va haver setze morts; era tanta la virulència del foc que es va témer que s'escampés per tot el Raval. Aquest mateix any va morir un bomber en una cursa de motos a Montjuïc i va tenir lloc un accident de metro a l'estació de Virrei Amat, més de 200 persones ferides.
L’any 1976 espectacular salvament de persones atrapades a la Torre de Colom, quan es va avariar l'ascensor. Militarització del Cos de Bombers a causa d'una vaga. L’any 1978, el foc va destruir un dels locals emblemàtics de Barcelona: l'Escala. L’any 1980 es va inauguració del Laboratori del Foc de Bombers de Barcelona i l’any 1983 el Servei de Bombers de Barcelona supera, per primera vegada, els 10.000 serveis anuals. L’any 1987 serà recordat perquè al maig en l’incendi a l'Hotel Sarrià, va morir un bomber. Al Juny per l’atemptat d'ETA a l'Hipercor; en total van morir 25 persones i moltes més van quedar greument ferides. També d'aquest any, per la seva importància, cal destacar l'incendi de la fàbrica Duarry, que es va col·lapsar totalment. L’any 1990 a causa d'un esfondrament al carrer Turó de la Peira, al novembre, el bombers de la ciutat van fer el primer crit d'alerta sobre el que seria considerat el fenomen de l'aluminosi. I l’any 1991, nou any de record, ja que es van superar les 15.000 intervencions d'ajuda als ciutadans de Barcelona. L’any 1994 un dels serveis més destacables va ser el gran incendi del Teatre Liceu.
L’abril de 1995 en l’Incendi a la fàbrica Duscholux va morir el bomber Antonio Redondo. L’any 1998 amb Antoni Clavero com a cap de Bombers, hi ha un canvi de denominació de SEIS a SPEIS per la decidida aposta per la prevenció. L’any 1999 té lloc la primera cursa de bombers i l’any 2000 s’inaugura el parc de la Vall d'Hebron i es tanca el parc de del Poble-Sec (carrer Lleida) i el Laboratori del Foc. A l’estiu del 2001 surt primer número de la revista Fahrenheit 451. L’any 2003 tenen lloc els Jocs Mundials de Policies i Bombers i s’inaugura el parc de Llevant. L’any següent, hi ha la integració a la Divisió de Prevenció de Bombers de Barcelona de Protecció Civil. El 2005 serà recordat per l’Eesfondrament del Carmel amb un forat de 20 metres de diàmetre i 25 de profunditat i el 2006 s’inaugura la Sala conjunta d'emergències a la ciutat de Barcelona juntament amb la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra. El setembre de 2007 el Cos i la ciutat de Barcelona aproven una assignatura pendent: tenir dones bomberes, amb la incorporació de Miriam Galisteo
