Bombers de Mataró 1857-2007

A principis de 1856 unes persones altruistes i previsores de Mataró van decidir de fundar una companyia d’assegurances mútues contra incendis, seguint l’exemple de Barcelona i d’altres ciutats. Les seves gestions van culminar el 27 d’abril de 1857 amb la fundació de la “Mutua Mataronesa de Seguros contra incendios” i la van dotar d’un reglament. La Mútua va dirigir el seu esforç a prendre mesures de precaució i minorar els efectes dels sinistres, i, al mateix temps, organitzar i equipar un cos de Bombers per a la ciutat. Ignasi Caballol i Josep Garcia i Vergés van ser les persones de la Mútua que es van encarregar d’aquesta tasca. L’estiu de 1858 es va confeccionar el primer “Reglament para la organización y régimen de la Companyia de Bomberos de la Ciudad de Mataró”. A més, l’Ajuntament de Mataró també hi va col·laborar tot aportant una donació anual de diners.
El primer parc de Bombers es va situar a l’antic convent de Sant Josep i va tenir una sèrie d’emplaçaments més, fins que a principis de 1866 es va acordar la compra d'una casa situada al carrer de Bonaire, per instal·lar-hi les oficines i el nou parc de Bombers. Durant aquests primers anys, cal destacar la figura de Joan Vallverdú, que va fer de sots-caps durant més de 20 anys. El cap de parc era l’arquitecte o enginyer municipal de torn.
A mida que van anar passant els anys, la Mútua es va fer càrrec d’atendre nous serveis, i així a partir de 1909, la companyia de Bombers van començar a prestar els seus serveis als teatres de la ciutat.
A partir dels anys trenta els bombers van comprar els seus primers vehicles autobombes, dos automòbils “Hispano-Suiza” i un auto-tanc Laffly. Posteriorment, l’any 1948 es van comprar dos auto-bombes Ford de 4.000 litres. Durant els anys 40 i 50, la Mútua va signar una sèrie de convenis amb diferents ajuntaments de la comarca, per tal que els bombers també col·laboressin en d’altres municipis.
Amb la intenció de donar impuls a una sèrie d’accions de caràcter social, l’any 1951 els bombers van fundar l’Agrupació Cultural i Esportiva. L’any 1957 amb es va celebrar el centenari dels bombers.
L’any 1958 dos bombers, Manuel Madern i Francesc Clariana, van morir en acte de servei durant un incendi a Tordera, sent aquest un dels episodis més tràgics de la història dels Bombers de Mataró. Aquell mateix any la Diputació Provincial de Barcelona va aprovar la creació del “Servicio Provincial de Extinción de Incendios” (SPEI). Amb la creació del SPEI es volia integrar tots els cossos de bombers de la província de Barcelona en un sol cos provincial. El pas dels Bombers de Mataró a la Diputació va tenir lloc el juliol de 1963.
Abans però, la concessió atorgada a favor de la “Mútua Mataronesa de Seguros contra Incendios” per a la prestació dels serveis d’extinció i de Salvaments havia arribat a la seva caducitat l’any 1958 i des de la Mútua es va crear una associació anomenada “Cos de Bombers Voluntaris de Mataró” i l’Ajuntament es va fer càrrec d’aquest cos. Així durant 5 anys, el servei de bombers va dependre de l’Ajuntament, sense cap relació amb la Mútua.
El juliol de 1967 l’Ajuntament va concedir la Medalla d’or de la Ciutat al Cos de Bombers com agraïment dels serveis prestats durant tants anys. Durant els anys de la Diputació, els bombers van anar adquirint nous vehicles i nou material.
L’any 1975 es va inaugurar el nou parc de Bombers situat al passeig Ramon Berenguer. La plantilla d’aleshores era de 37 bombers. La Diputació de Barcelona es va fer càrrec del servei de bombers fins que la Generalitat de Catalunya va crear el juny de l’any 1980 la Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis i de Salvaments i el servei de bombers de la Diputació va passar a dependre de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de Diputació els caps de Parc van ser: Francesc Rimblas (1967-1975) i Joan Canudas (1975-1983).
El nou servei de Bombers va quedar organitzat en quatre brigades, una per província, i el Cos de Bombers de Mataró, va quedar inclòs, lògicament en la Brigada de Barcelona. El primer cap de bombers de l’època de la Generalitat va ser Jesús Acevedo, fins que va ser substituït l’any 1990 per Jordi Bové. L’any 1997 Manuel Catà va ser nomenat cap de Parc, tenint una plantilla de 54 bombers.
En el mes de juny del 2001, el Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya es va organitzar territorialment en parcs, àrees bàsiques d’emergències i regions d’emergències. El Parc de Bombers de Mataró es troba dins la Regió d’emergències Metropolitana Nord. A més, la Regió d’Emergències Metropolitana Nord està estructurada en 4 àrees bàsiques d’emergència: Badalona, Granollers, Mataró i Sabadell.
L’any 2007 es va construir el nou parc de Bombers en el polígon Pla d’en Boet II.