Faltava un minut per les quatre de la tarda del 2 de setembre de 1988 quan el Parc de Bombers de Terrassa rep una trucada del O91 on s’indica que hi ha un tren cremant a I'estació de la Renfe de Sabadell-Centre. Immediatament es va passar la informació als Parcs de Sabadell, de Cerdanyola, de Badalona, de Castellar del Valles i de Caldes de Montbui. A l’arribada dels efectius, la primera informació sobre la situació fou que a l’estació de Sabadell-Centre, hi havia un tren cremant just a l’extrem sud (via direcció Terrassa), i un altre tren no afectat a I'extrem nord, dins de la mateixa estació (via direcció Barcelona). El primer es dirigia a Terrassa i venia de l’Hospitalet i el segon, es trobava aturat a l’estació i venia de Terrassa cap a Molins de Rei. En cap dels trens hi havia persones, ja que havien sortit pel seu propi peu.
Les primeres dotacions van procedir a efectuar una penetració a l'andana de Sabadell-Centre instal·lant una línia de 70mm bifurcació i una línia de 45mm. L'elevada temperatura i el fum van fer molt difícil I'operació que no es va interrompre, i que es va fer mes efectiva quan van arribar més dotacions.
Poc després un treballador de RENFE de l'estació de Sabadell informava de la possible existència d'un altre tren, procedent de Terrasa i que anava cap a Vilafranca del Penedès, dins del túnel, sense poder precisar la situació exacta, però que evidentment estava més endarrerit del que es trobava a Sabadell-Centre. La seva situació podia estar entre quatre-cents metres o un quilòmetre. Aquest tren "s'havia colat", perquè feia temps que l'estació de Sabadell-Nord no disposava de personal de RENFE i tenia les guixetes tancades a causa d'una onada de robatoris i per tant ningú li havia comunicat que no podia continuar la marxa.
Ràpidament es va traslladar una dotació al baixador de Sabadell-Nord a fi de comprovar la possibilitat de la localització i l'accés del tercer tren, ja que des de l’estació de Sabadell- Centre no semblava viable.
Un equip de quatre homes va baixar a l'andana de Sabadell-Nord, que no estava envaïda pel fum, i va penetrar al túnel en direcció Sabadell-Centre. Allà es van trobar una vintena de passatgers que anaven cap a la sortida Nord i que els van increpar durament per la tardança a prestar-los auxili. Tancant aquest grup de passatgers venien el conductor i l'interventor de la unitat de RENFE U/T 600-25166 procedent de Terrassa. L'interventor va dir als bombers que en el tren ja no hi quedava cap persona més.
L'equip en punta va continuar avançant el túnel fins que es van trobar fum, i van començar a fer ús dels equips respiratoris a partir d'aquell moment. A l'arribar al marge de seguretat adient de pressió a les ampolles, es començà la retirada sense haver trobat res i havent assolit un punt distant entre 2200 i 2400 m. de la boca d'entrada de Sabadell-Nord.
En aquest interval, el fum havia envaït la totalitat del túnel i l'andana de Sabadell-Nord, i sortia a grans glopades per l'entrada. Es va creure aconsellable demanar als veïns de les cases del davant que tanquessin balcons i finestres i que també evacuessin.
Aquest fet no s'havia previst en el plantejament inicial de l'operació, ja que s'havia suposat una geometria del túnel més regular i no es coneixien les reduccions de secció superior que varen originar una dinàmica diferent dels fums.
Als components de l'equip en punta se'ls acabà l'aire dels equips respiratoris i van haver de prosseguir la tornada a pulmó lliure. Com a conseqüència d’aquest fet, van arribar a la sortida amb dificultats, resultant amb forta intoxicació i sent traslladats a l’Hospital de Sabadell.
Paral·lelament van arribar més dotacions de bombers que van tornar a baixar a l’andana i van arribar fins a uns 10 metres de la unitat de RENFE U/T 600-25051 la qual estava cremant i es va procedir a la instal·lació d’extinció amb reducció i línies de 25mm. L’accés a l’andana es va realitzar de forma molt precària ja que la quantitat de calor i el fum havien augmentat de manera brutal. Una vegada acabada la instal·lació van sortir a l’exterior per tal de recuperar-se.
Al carrer es va establir un comandament amb el Director General de Protecció i Extinció d’Incendis, l’Alcalde de Sabadell, el sots-Director General d’Extinció d’Incendis, el Cap de Brigada, així com diferents caps de zona, caps de Parc i altres oficials.
Es va adoptar la decisió de no continuar penetrant a l’andana fins poder practicar forats de ventilació a la volta del túnel que donessin via d’escapament al fum i la calor acumulats. I una vegada aconseguit això es procediria a l’extinció del tren 600-25051.
Per tal de dur a terme el pla, es va demanar a RENFE plànols fiables del túnel per tal de foradar els llocs adequats, també es va organitzar disposar del material adequat per foradar la volta, compressor i martells pneumàtics, i equips autònoms de respiració adequats i suficients. També es va inspeccionar el túnel des de Sabadell-Sud, comprovant que no hi hagués cap senyal de l’incendi, ja que tenia un pendent del 12% i feia que s’establís una corrent d’aire que entrava en el túnel per Sabadell-Sud i sortia per Sabadell-Nord.
A les sis i cinc de la tarda, ja s’havia aconseguit la dotació d’equips d’aire i de martells pneumàtics amb compressor i s’esperava que RENFE proporcionés els plànols demanats. De sobte va arribar el drama. Van aparèixer dues noies i un noi per la sortida de l’estació de Sabadell-Centre amb símptomes d’asfíxia dient que venien del tren procedent de Terrassa, la U/T 600-25166 i que en el túnel encara restaven gran quantitat de persones que no podien sortir a causa de la temperatura i el fum acumulat.
Aquestes persones havien quedat atrapades i van salvar la vida, gràcies a quedar-se a l'interior dels vagons. Finalment tres d'elles van decidir arriscar-se i sortir i anar a demanar ajuda.
En aquell moment el pànic es va apoderar de tothom, ja que l’interventor havia assegurat que no quedava ningú dins aquell tren. Es va organitzar ràpidament les tasques de salvament.
Equips de rescat en primera fase, formats per bombers equipats amb equips d’aire, van descendir pel túnel per localitzar i transportar amb lliteres els ferits fins als primers replans de l’escala de sortida. Paral·lelament es va fer una instal·lació de 25mm per refrescar salvats i salvadors. Uns equips de rescat de segona fase, van recollir els ferits i els van transportar a l’exterior. A l’entrada de l’estació, i una vegada al carrer, es va fer la primera avaluació de l’estat dels ferits per part dels equips sanitaris, en funció del qual es decidia la forma de trasllat, el lloc, cures especials, també se'ls va aplicar oxigen, etc.
A més, es va descobrir que en els passos peatonals perpendiculars a la via fèrria, la volta era accessible per la seva part interior. Ràpidament equips d’obrers municipals i treballadors de la RENFE van efectuar forats en forma de segment circular, aproximadament de 80cm d’alçada per 1’80m de base, a ambdós murs laterals dels passos peatonals. Aquests forats van resultar ser decisius en quant a la ventilació del túnel i facilitar les tasques de salvament.
Fins gairebé les vuit de la tarda es va estar rescatant gent de l’interior del túnel, mentre també s'extingia el fum i les flames. En total es van evacuar un total de 52 persones amb símptomes d’asfíxia en diferents graus, un d’ells greu per la seva condició de diabètica, que van ser ingressats en centres hospitalaris. També vuit bombers van ingressar en hospitals afectats de símptomes d’asfíxia.
Posteriorment dos equips de bombers van repassar exhaustivament tot el túnel des de Sabadell-Centre fins a Sabadell-Nord per assegurar que no existia cap més persona atrapada.
A les nou de la nit es donava l'incendi per extingit i a les tres de la matinada del 3 de setembre es retirava el retén i les dotacions marxaven cap als parcs. S'havien mobilitzat 14 autobombes i 27 vehicles de salvament i comandament, de 16 parcs de bombers, amb un total d'un centenar de bombers, alguns d'ells, es van afegir lliures de servei en les tasques rescat, sent molts d'aquests fonamentals en la cobertura de parcs.
Al cap d'uns dies va dimitir el cap de Transports de Renfe a Catalunya ja que durant l'incendi va existir una mala comunicació que va complicar la situació i va dificultar les tasques de salvament i extinció. A més, es va crear un nou Pla d'Emergències en les estacions de RENFE a Sabadell i es va invertir en noves sortides d'emergències, seguretat i prevenció.
L'incendi es va produir a causa de l'escalfament d'un fusible del motor de vagó de cua del tren procedent d'Hospitalet. Els seus passatgers van ser evacuats, així com l'altre tren que es trobava a l'estació. En canvi, un tercer tren que venia de Terrassa i anava cap a Vilafranca va entrar en el túnel per una errada en les comunicacions. Els seus passatgers es van veure intoxicats pel fum de l'incendi.
Les primeres dotacions van procedir a efectuar una penetració a l'andana de Sabadell-Centre instal·lant una línia de 70mm bifurcació i una línia de 45mm. L'elevada temperatura i el fum van fer molt difícil I'operació que no es va interrompre, i que es va fer mes efectiva quan van arribar més dotacions.
Poc després un treballador de RENFE de l'estació de Sabadell informava de la possible existència d'un altre tren, procedent de Terrasa i que anava cap a Vilafranca del Penedès, dins del túnel, sense poder precisar la situació exacta, però que evidentment estava més endarrerit del que es trobava a Sabadell-Centre. La seva situació podia estar entre quatre-cents metres o un quilòmetre. Aquest tren "s'havia colat", perquè feia temps que l'estació de Sabadell-Nord no disposava de personal de RENFE i tenia les guixetes tancades a causa d'una onada de robatoris i per tant ningú li havia comunicat que no podia continuar la marxa.
Ràpidament es va traslladar una dotació al baixador de Sabadell-Nord a fi de comprovar la possibilitat de la localització i l'accés del tercer tren, ja que des de l’estació de Sabadell- Centre no semblava viable.
Un equip de quatre homes va baixar a l'andana de Sabadell-Nord, que no estava envaïda pel fum, i va penetrar al túnel en direcció Sabadell-Centre. Allà es van trobar una vintena de passatgers que anaven cap a la sortida Nord i que els van increpar durament per la tardança a prestar-los auxili. Tancant aquest grup de passatgers venien el conductor i l'interventor de la unitat de RENFE U/T 600-25166 procedent de Terrassa. L'interventor va dir als bombers que en el tren ja no hi quedava cap persona més.
L'equip en punta va continuar avançant el túnel fins que es van trobar fum, i van començar a fer ús dels equips respiratoris a partir d'aquell moment. A l'arribar al marge de seguretat adient de pressió a les ampolles, es començà la retirada sense haver trobat res i havent assolit un punt distant entre 2200 i 2400 m. de la boca d'entrada de Sabadell-Nord.
En aquest interval, el fum havia envaït la totalitat del túnel i l'andana de Sabadell-Nord, i sortia a grans glopades per l'entrada. Es va creure aconsellable demanar als veïns de les cases del davant que tanquessin balcons i finestres i que també evacuessin.
Aquest fet no s'havia previst en el plantejament inicial de l'operació, ja que s'havia suposat una geometria del túnel més regular i no es coneixien les reduccions de secció superior que varen originar una dinàmica diferent dels fums.
Als components de l'equip en punta se'ls acabà l'aire dels equips respiratoris i van haver de prosseguir la tornada a pulmó lliure. Com a conseqüència d’aquest fet, van arribar a la sortida amb dificultats, resultant amb forta intoxicació i sent traslladats a l’Hospital de Sabadell.
Paral·lelament van arribar més dotacions de bombers que van tornar a baixar a l’andana i van arribar fins a uns 10 metres de la unitat de RENFE U/T 600-25051 la qual estava cremant i es va procedir a la instal·lació d’extinció amb reducció i línies de 25mm. L’accés a l’andana es va realitzar de forma molt precària ja que la quantitat de calor i el fum havien augmentat de manera brutal. Una vegada acabada la instal·lació van sortir a l’exterior per tal de recuperar-se.
Al carrer es va establir un comandament amb el Director General de Protecció i Extinció d’Incendis, l’Alcalde de Sabadell, el sots-Director General d’Extinció d’Incendis, el Cap de Brigada, així com diferents caps de zona, caps de Parc i altres oficials.
Es va adoptar la decisió de no continuar penetrant a l’andana fins poder practicar forats de ventilació a la volta del túnel que donessin via d’escapament al fum i la calor acumulats. I una vegada aconseguit això es procediria a l’extinció del tren 600-25051.
Per tal de dur a terme el pla, es va demanar a RENFE plànols fiables del túnel per tal de foradar els llocs adequats, també es va organitzar disposar del material adequat per foradar la volta, compressor i martells pneumàtics, i equips autònoms de respiració adequats i suficients. També es va inspeccionar el túnel des de Sabadell-Sud, comprovant que no hi hagués cap senyal de l’incendi, ja que tenia un pendent del 12% i feia que s’establís una corrent d’aire que entrava en el túnel per Sabadell-Sud i sortia per Sabadell-Nord.
A les sis i cinc de la tarda, ja s’havia aconseguit la dotació d’equips d’aire i de martells pneumàtics amb compressor i s’esperava que RENFE proporcionés els plànols demanats. De sobte va arribar el drama. Van aparèixer dues noies i un noi per la sortida de l’estació de Sabadell-Centre amb símptomes d’asfíxia dient que venien del tren procedent de Terrassa, la U/T 600-25166 i que en el túnel encara restaven gran quantitat de persones que no podien sortir a causa de la temperatura i el fum acumulat.
Aquestes persones havien quedat atrapades i van salvar la vida, gràcies a quedar-se a l'interior dels vagons. Finalment tres d'elles van decidir arriscar-se i sortir i anar a demanar ajuda.
En aquell moment el pànic es va apoderar de tothom, ja que l’interventor havia assegurat que no quedava ningú dins aquell tren. Es va organitzar ràpidament les tasques de salvament.
Equips de rescat en primera fase, formats per bombers equipats amb equips d’aire, van descendir pel túnel per localitzar i transportar amb lliteres els ferits fins als primers replans de l’escala de sortida. Paral·lelament es va fer una instal·lació de 25mm per refrescar salvats i salvadors. Uns equips de rescat de segona fase, van recollir els ferits i els van transportar a l’exterior. A l’entrada de l’estació, i una vegada al carrer, es va fer la primera avaluació de l’estat dels ferits per part dels equips sanitaris, en funció del qual es decidia la forma de trasllat, el lloc, cures especials, també se'ls va aplicar oxigen, etc.
A més, es va descobrir que en els passos peatonals perpendiculars a la via fèrria, la volta era accessible per la seva part interior. Ràpidament equips d’obrers municipals i treballadors de la RENFE van efectuar forats en forma de segment circular, aproximadament de 80cm d’alçada per 1’80m de base, a ambdós murs laterals dels passos peatonals. Aquests forats van resultar ser decisius en quant a la ventilació del túnel i facilitar les tasques de salvament.
Fins gairebé les vuit de la tarda es va estar rescatant gent de l’interior del túnel, mentre també s'extingia el fum i les flames. En total es van evacuar un total de 52 persones amb símptomes d’asfíxia en diferents graus, un d’ells greu per la seva condició de diabètica, que van ser ingressats en centres hospitalaris. També vuit bombers van ingressar en hospitals afectats de símptomes d’asfíxia.
Posteriorment dos equips de bombers van repassar exhaustivament tot el túnel des de Sabadell-Centre fins a Sabadell-Nord per assegurar que no existia cap més persona atrapada.
A les nou de la nit es donava l'incendi per extingit i a les tres de la matinada del 3 de setembre es retirava el retén i les dotacions marxaven cap als parcs. S'havien mobilitzat 14 autobombes i 27 vehicles de salvament i comandament, de 16 parcs de bombers, amb un total d'un centenar de bombers, alguns d'ells, es van afegir lliures de servei en les tasques rescat, sent molts d'aquests fonamentals en la cobertura de parcs.
Al cap d'uns dies va dimitir el cap de Transports de Renfe a Catalunya ja que durant l'incendi va existir una mala comunicació que va complicar la situació i va dificultar les tasques de salvament i extinció. A més, es va crear un nou Pla d'Emergències en les estacions de RENFE a Sabadell i es va invertir en noves sortides d'emergències, seguretat i prevenció.
L'incendi es va produir a causa de l'escalfament d'un fusible del motor de vagó de cua del tren procedent d'Hospitalet. Els seus passatgers van ser evacuats, així com l'altre tren que es trobava a l'estació. En canvi, un tercer tren que venia de Terrassa i anava cap a Vilafranca va entrar en el túnel per una errada en les comunicacions. Els seus passatgers es van veure intoxicats pel fum de l'incendi.
