Petita història de quasi setcentes sortides (1986-1996)
Per Miquel Martorell i Garau
La prehistòria del parc podria començar en uns quants incendis soferts a la zona que havien posat a tothom la mosca al nas. Un al Toll de la Palla (1973) va manifestar al llarg d’un parell de dies els pocs recursos humans de la zona, i la necessitat d’ajut exterior i de tecnificar els esforços. Encara més el de Sant Joan del Codolar (1975). L’ensurt més gran fou en cremar Montsant (1982) des del grau de la Vilella fins a prop de Margalef, amb intervenció de l’exèrcit. A l’estiu del 83 es calà foc al Carcaix-Molí de l’Esquirola-Mas d’en Porrera-Desenrrocada dels Castellans, que fou la puntilla.
Tot això i els focs de juliol del 84 al Garraf posaren en marxa l’operació d’aconseguir com fos un servei de Bombers a la nostra muntanya, que garantís l’intervenció ràpida als boscos de la zona, i preservés el verd i l’ham turístic de la natura equilibrada.
Per l’encàrrec d’alcalde Busquets i el tinent alcalde Antoni Llop i jo mateix visitàrem el Director General Alfons Orti i acordàrem l’ubicació aquell mateix estiu d’un vehicle i uns possibles voluntaris, en un garatge de la vila. El cap de la brigada de Tarragona, Francesc Riocabo, transformà la idea en un parc nou, en terrenys que es pensaven per a la caserna de la Guàrdia Civil. Calia implicar la diputació en l’economia del projecte; el diputat de medi ambient, Antoni Sabaté, acollí el projecte amb entusiasme i aconseguí del president Josep Gomis i de la institució l’acord financer. Es signà l’acord amb el nou Director Gral. Jordi Martinez a la vila a finals d’any. Encara un foc a Siurana i al Toll del Forn (1985) urgí les obres del parc.
Un primer any molt especial el 1986. Mentre les obres del parc avançaven, pocs veïns semblaven interessats en ser voluntaris; així a les proves del febrer només hi érem vuit i algú encara per fer bulto. Els primers voluntaris foren Joan Alfons Gomis, Carles Izquierdo, Modest Cortiellai Miquel Martorell.
L’equip de l’estiu s’hagué de reforçar amb auxiliars de Tarragona i professionals de Reus. I la gent del parc feia més de manobre per enllestir la construcció que no pas de bombers. Tot i així l’estrena fou sonada: entrar avui i marxar demà al gran foc de La Riba, on el Pegaso 203 se salvà pels pèls. Sense massa equip, fèiem els relleus amb vehicles propis; així Riudecanyes, Coll de l’Illa, Escornalbou. Al novembre apareix la gossa Pipa magnífic company i valuós vigilant, que moriria de part el setembre de 1992. El segon any (1987) comença a incorporar-se jovent de la vila, les contractacions en col•laboració de l’Inem permeten un bon servei permanent, i les obres s’acaben. El company Josep Mª Martos de Gandesa pinta el parc; i el Director General, Alfons Mª Thió, fa l’inauguració solemne el dissabte 22 d’agost, a la festa major. A més de focs a La Febró i la Pobla de Cèrvols, cal anar un parell de setmanes a treure aigua a Segur de Calafell i Cunit. Els vehicles de suport van i venen (804,809,805), fins que es fa casolà el 4L 814; i el Comet 203 està de paga, un xic com sempre.
L’equip de voluntaris s’amplia (1988), quasi tots amb els carnets de 1era. Es fan planell de tota la muntanya, amb camins (C1 C2 C3), punts d’aigua, etc. S’obren les basses de la Barba, Masieta i Lluc, en col•laboració amb l’ADF de la vila. Amb contractació d’INEM es manté obert el parc tot l’any (així serà fins a la nova política del 93); i l’ajuntament contracta guaites a les muntanyes amb emissors de l’ADF connectats al parc. Aquest any i el següent es fan un gran nombre d’actuacions: hivern (La Vilella) i estiu (La Febró, Riudecanyes, Porrera). Aigua a Siurana i foc a Tivissa: aquesta és la imatge de 1989. Amb l’ajuda de l’egipci de Falset (el 229) es munta un llarg servei d’abastament a la vila del cingle, aturat només pel gran foc de Tivissa. Fins que la vila no solventi des del Carcaix el tema de l’aigua, es fa d’aiguador a Siurana i Albarca mantes vegades. La Caixa Tarragona ens proporciona una TV per millor passar les llargues hores d’hivern. I en Carles Izquierdo fa l’atenció física dels parcs de la brigada.
S’amplia l’equip de voluntaris (1990), i surten els primers professionals des de la vila a Vilafranca, Amposta, Mora, Reus, Tarragona, Falset. Comença Joan Alfons Gomis, i el seguiran els anys següents Carles Izquierdo, Josep Mª Figueres, Cèsar Pallarès, Xavi Izquierdo, Francesc Gomis, Josep Mª Castan, Enric Sentís. Es munta un gimnàs amb financiació pròpia i es pasta un gran equip que engresca la vila i arribarà a la trentena. Futbolistes, Grallers i Geganters hauran de concordar les seves actuacions amb les sortides dels serveis.
Un any de moltes actuacions (1991): Pinell de Brai, Llaveria, Palma d’Ebre, La Figuera. Un xic de ball de vehicles (210, 233), en fallar sovint el nostre avi 203. Medi Natural posa en marxa un Grup Sierra al mas de Sant Blai amb voluntaris d’Ulldemolins. També hi ha Ecos vigilant a Puigcerver, La Mussara i La Baltassana; a més dels guaites de l’Ajuntament i els guardes de l’Escola Forestal de la vila. I un vehicle surt cada dia del parc de Falset i es planta Cabassers, amb auxiliars de la vila.
Olimpíades a tot el país (1992). El parc manté les vint-i-quatre hores per mor de la seguretat. Els auxiliars d’estiu són del poble, i es treballa coordinats amb les ADFs de la zona més d’un foc es controlat aviat gràcies a l’avís dels guaites de Corbatera: a Porrera, Coll d’Alforja, Teixeta, Poboleda. S’incrementen els serveis en accidents de carretera, i en intervencions d’abocadors i fumeres de cases. Aprofitant un pany de paret, s’instal•la un rocòdrom al parc, que es decorarà el 96 per art de Marc Juanpere.
Vespella i la Vall de la Cana a La Bisbal de Falset són els símbols de 1993. Les noves orientacions mantenen el parc operatiu només a l’estiu. I això porta un cert desànim dins l’equip de voluntaris. Se’n ressenten les instal•lacions i el comandament. Es mouen tecles des del parc amb els nous caps de parc, i des de l’Ajuntament s’intervindrà prop el nou Director General. Això comportarà el manteniment del parc obert amb bombers voluntaris adscrits a la PSS. L’avi 203 també nota l’ensopiment.
Francesc Riocabo, Cap de Brigada, ens deixa (1994); en un accident d’helicòpter al foc de Vandellós que també encalça el company Joan Alfons Gomis. I encara, uns bons companys moren atrapats a La Pobla de Massaluca. Ens movem per Llaveria, Palma d’Ebre, CabassersLa Bisbal de Falset. L’equip és a Sant Vicenç de Calders pel juliol; i, encara amb l’ai al cor, ha de suportar (amb ADFs i veïnat) la destrossa de Margalef-Ulldemolins-Bellaguarda-Juncosa.I sense refer-se del foc, l’aiguat de Sant Paulí (9/10 d’octubre) aïlla la muntanya i fa intervenir la gent del parc arreu, obrint camins, traient arbres, portant aigua, fent salvaments. Any de seca, de vent i de dolorosa memòria; i d’aiguats violents a la fi. Obert el parc tot l’any, s’arriba a les 82 actuacions (igualant quasi les 85 del 91). L’entrevista amb el Director General Bernis ha tornat a situar el parc en el mapa del país.
El parc es consolida amb nombrosos voluntaris que passen les proves i fan els cursos (1995). Els serveis de prevenció milloren a la muntanya amb l’obertura del parc de Prades. L’equip treballa en l’inventari dels camins malmesos després dels aiguats del 94. S’incorpora un LandRover (902) als vehicles habituals. Marxa el 4L 814, i la prejubilació de l’avi 203 fa passar molts d’altres per casa (233, 231, 204). El parc torna a tancar en acabar l’estiu. Val recordales actuacions de posar al lloc la Mare de Deu d’Escaladei en el centenari del Monestir, assistència agraïda pel Delegat de la Generalitat. Amb el suport municipal es reacondiciciona el parc; i es repara i s’envia l’ambulància de la vila a Bòsnia. Desè any de la vida del parc (1996), encara no acabat. L’equip aconsegueix per fi un sistema de buscapersones i té assignat un 536. Cal remarcar que les sortides es fan amb equips de cinc i sis voluntaris. Aquest darrer any, a més de les nombroses intervencions per a netejar carreteres en les accions de la Unió de Pagesos, hom intervé en diversos salvaments; el tema accidents de carretera sovinteja.
ACTUACIONS 1986-1996:
1986: 32, 1987: 58, 1988: 69, 1989:76, 1990: 49, 1991: 85, 1992: 63, 1993: 48, 1994: 82, 1995: 65
Per Miquel Martorell i Garau
La prehistòria del parc podria començar en uns quants incendis soferts a la zona que havien posat a tothom la mosca al nas. Un al Toll de la Palla (1973) va manifestar al llarg d’un parell de dies els pocs recursos humans de la zona, i la necessitat d’ajut exterior i de tecnificar els esforços. Encara més el de Sant Joan del Codolar (1975). L’ensurt més gran fou en cremar Montsant (1982) des del grau de la Vilella fins a prop de Margalef, amb intervenció de l’exèrcit. A l’estiu del 83 es calà foc al Carcaix-Molí de l’Esquirola-Mas d’en Porrera-Desenrrocada dels Castellans, que fou la puntilla.
Tot això i els focs de juliol del 84 al Garraf posaren en marxa l’operació d’aconseguir com fos un servei de Bombers a la nostra muntanya, que garantís l’intervenció ràpida als boscos de la zona, i preservés el verd i l’ham turístic de la natura equilibrada.
Per l’encàrrec d’alcalde Busquets i el tinent alcalde Antoni Llop i jo mateix visitàrem el Director General Alfons Orti i acordàrem l’ubicació aquell mateix estiu d’un vehicle i uns possibles voluntaris, en un garatge de la vila. El cap de la brigada de Tarragona, Francesc Riocabo, transformà la idea en un parc nou, en terrenys que es pensaven per a la caserna de la Guàrdia Civil. Calia implicar la diputació en l’economia del projecte; el diputat de medi ambient, Antoni Sabaté, acollí el projecte amb entusiasme i aconseguí del president Josep Gomis i de la institució l’acord financer. Es signà l’acord amb el nou Director Gral. Jordi Martinez a la vila a finals d’any. Encara un foc a Siurana i al Toll del Forn (1985) urgí les obres del parc.
Un primer any molt especial el 1986. Mentre les obres del parc avançaven, pocs veïns semblaven interessats en ser voluntaris; així a les proves del febrer només hi érem vuit i algú encara per fer bulto. Els primers voluntaris foren Joan Alfons Gomis, Carles Izquierdo, Modest Cortiellai Miquel Martorell.
L’equip de l’estiu s’hagué de reforçar amb auxiliars de Tarragona i professionals de Reus. I la gent del parc feia més de manobre per enllestir la construcció que no pas de bombers. Tot i així l’estrena fou sonada: entrar avui i marxar demà al gran foc de La Riba, on el Pegaso 203 se salvà pels pèls. Sense massa equip, fèiem els relleus amb vehicles propis; així Riudecanyes, Coll de l’Illa, Escornalbou. Al novembre apareix la gossa Pipa magnífic company i valuós vigilant, que moriria de part el setembre de 1992. El segon any (1987) comença a incorporar-se jovent de la vila, les contractacions en col•laboració de l’Inem permeten un bon servei permanent, i les obres s’acaben. El company Josep Mª Martos de Gandesa pinta el parc; i el Director General, Alfons Mª Thió, fa l’inauguració solemne el dissabte 22 d’agost, a la festa major. A més de focs a La Febró i la Pobla de Cèrvols, cal anar un parell de setmanes a treure aigua a Segur de Calafell i Cunit. Els vehicles de suport van i venen (804,809,805), fins que es fa casolà el 4L 814; i el Comet 203 està de paga, un xic com sempre.
L’equip de voluntaris s’amplia (1988), quasi tots amb els carnets de 1era. Es fan planell de tota la muntanya, amb camins (C1 C2 C3), punts d’aigua, etc. S’obren les basses de la Barba, Masieta i Lluc, en col•laboració amb l’ADF de la vila. Amb contractació d’INEM es manté obert el parc tot l’any (així serà fins a la nova política del 93); i l’ajuntament contracta guaites a les muntanyes amb emissors de l’ADF connectats al parc. Aquest any i el següent es fan un gran nombre d’actuacions: hivern (La Vilella) i estiu (La Febró, Riudecanyes, Porrera). Aigua a Siurana i foc a Tivissa: aquesta és la imatge de 1989. Amb l’ajuda de l’egipci de Falset (el 229) es munta un llarg servei d’abastament a la vila del cingle, aturat només pel gran foc de Tivissa. Fins que la vila no solventi des del Carcaix el tema de l’aigua, es fa d’aiguador a Siurana i Albarca mantes vegades. La Caixa Tarragona ens proporciona una TV per millor passar les llargues hores d’hivern. I en Carles Izquierdo fa l’atenció física dels parcs de la brigada.
S’amplia l’equip de voluntaris (1990), i surten els primers professionals des de la vila a Vilafranca, Amposta, Mora, Reus, Tarragona, Falset. Comença Joan Alfons Gomis, i el seguiran els anys següents Carles Izquierdo, Josep Mª Figueres, Cèsar Pallarès, Xavi Izquierdo, Francesc Gomis, Josep Mª Castan, Enric Sentís. Es munta un gimnàs amb financiació pròpia i es pasta un gran equip que engresca la vila i arribarà a la trentena. Futbolistes, Grallers i Geganters hauran de concordar les seves actuacions amb les sortides dels serveis.
Un any de moltes actuacions (1991): Pinell de Brai, Llaveria, Palma d’Ebre, La Figuera. Un xic de ball de vehicles (210, 233), en fallar sovint el nostre avi 203. Medi Natural posa en marxa un Grup Sierra al mas de Sant Blai amb voluntaris d’Ulldemolins. També hi ha Ecos vigilant a Puigcerver, La Mussara i La Baltassana; a més dels guaites de l’Ajuntament i els guardes de l’Escola Forestal de la vila. I un vehicle surt cada dia del parc de Falset i es planta Cabassers, amb auxiliars de la vila.
Olimpíades a tot el país (1992). El parc manté les vint-i-quatre hores per mor de la seguretat. Els auxiliars d’estiu són del poble, i es treballa coordinats amb les ADFs de la zona més d’un foc es controlat aviat gràcies a l’avís dels guaites de Corbatera: a Porrera, Coll d’Alforja, Teixeta, Poboleda. S’incrementen els serveis en accidents de carretera, i en intervencions d’abocadors i fumeres de cases. Aprofitant un pany de paret, s’instal•la un rocòdrom al parc, que es decorarà el 96 per art de Marc Juanpere.
Vespella i la Vall de la Cana a La Bisbal de Falset són els símbols de 1993. Les noves orientacions mantenen el parc operatiu només a l’estiu. I això porta un cert desànim dins l’equip de voluntaris. Se’n ressenten les instal•lacions i el comandament. Es mouen tecles des del parc amb els nous caps de parc, i des de l’Ajuntament s’intervindrà prop el nou Director General. Això comportarà el manteniment del parc obert amb bombers voluntaris adscrits a la PSS. L’avi 203 també nota l’ensopiment.
Francesc Riocabo, Cap de Brigada, ens deixa (1994); en un accident d’helicòpter al foc de Vandellós que també encalça el company Joan Alfons Gomis. I encara, uns bons companys moren atrapats a La Pobla de Massaluca. Ens movem per Llaveria, Palma d’Ebre, CabassersLa Bisbal de Falset. L’equip és a Sant Vicenç de Calders pel juliol; i, encara amb l’ai al cor, ha de suportar (amb ADFs i veïnat) la destrossa de Margalef-Ulldemolins-Bellaguarda-Juncosa.I sense refer-se del foc, l’aiguat de Sant Paulí (9/10 d’octubre) aïlla la muntanya i fa intervenir la gent del parc arreu, obrint camins, traient arbres, portant aigua, fent salvaments. Any de seca, de vent i de dolorosa memòria; i d’aiguats violents a la fi. Obert el parc tot l’any, s’arriba a les 82 actuacions (igualant quasi les 85 del 91). L’entrevista amb el Director General Bernis ha tornat a situar el parc en el mapa del país.
El parc es consolida amb nombrosos voluntaris que passen les proves i fan els cursos (1995). Els serveis de prevenció milloren a la muntanya amb l’obertura del parc de Prades. L’equip treballa en l’inventari dels camins malmesos després dels aiguats del 94. S’incorpora un LandRover (902) als vehicles habituals. Marxa el 4L 814, i la prejubilació de l’avi 203 fa passar molts d’altres per casa (233, 231, 204). El parc torna a tancar en acabar l’estiu. Val recordales actuacions de posar al lloc la Mare de Deu d’Escaladei en el centenari del Monestir, assistència agraïda pel Delegat de la Generalitat. Amb el suport municipal es reacondiciciona el parc; i es repara i s’envia l’ambulància de la vila a Bòsnia. Desè any de la vida del parc (1996), encara no acabat. L’equip aconsegueix per fi un sistema de buscapersones i té assignat un 536. Cal remarcar que les sortides es fan amb equips de cinc i sis voluntaris. Aquest darrer any, a més de les nombroses intervencions per a netejar carreteres en les accions de la Unió de Pagesos, hom intervé en diversos salvaments; el tema accidents de carretera sovinteja.
ACTUACIONS 1986-1996:
1986: 32, 1987: 58, 1988: 69, 1989:76, 1990: 49, 1991: 85, 1992: 63, 1993: 48, 1994: 82, 1995: 65
