130 anys d'història
L’any 1879 es va fundar el Cos Municipal de Bombers de Terrassa. El primer període va ser molt complicat per la indisciplina i la precarietat del material d’extinció, malgrat l’entusiasme dels bombers. Isidre Abelló, industrial i regidor, va adquirir a finals de 1878 dues bombes d’aigua per apagar incendis. Van quedar dipositades, una a l’Ajuntament i l’altra en un taller de la seva propietat. Al cap d’uns mesos, com que Abelló no va poder fer front al deute de les bombes, va donar-les al Consistori perquè se’n fes càrrec del pagament i del seu manteniment. Així, el 18 de setembre de 1879 l’Ajuntament va aprovar la donació de les bombes, se’n va fer càrrec, i a més va crear un cos de bombers i el va dotar de reglament. Naixia el Cos de Bombers de Terrassa. A l’Hospital del Raval de Montserrat i al carrer de Sant Josep es van situar dues casernes. Per formar part del cos de bombers calia ser jove i robust i ser paleta, fuster, manyà, etc. La tasca d’un bomber era voluntària ja que a més de servir en el Cos, treballava en el seu ofici. A part d’un sou, també es rebien premis per retens i per arribar dels primers a un incendi. A causa de les insubordinacions i del mal estat del material d’extinció, el Cos va patir una sèrie de dissolucions i reorganitzacions fins que l’arquitecte municipal Lluís Muncunill va posar-hi l’ordre definitiu l’any 1899. Els incendis de Cal Canela (1885), Vapor Terrassense (1890) i el Vapor Gran (1903) van ser alguns dels sinistres més destacats d’aquell primer període i Pere Noguera va seel cap de Parc fins l’any 1909.
Els primers anys del segle XX vam estar caracteritzats per les reorganitzacions, la demanda d’un nou reglament i també pels episodis polítics i la Guerra Civil. La compra de nou material i dels primers vehicles autobombes van suposar un canvi molt important. L’any 1905 les dues casernes es van unificar en una de sola, i es va situar en els baixos del nou (i actual) edifici de l’Ajuntament. Posteriorment les dependències dels bombers van patir un nou canvi i es van traslladar a l’interior de l’Ajuntament. A principis dels anys vint, es van comprar diverses bombes de vapor i dos vehicles Renault, l’any 1925, que suposaran un avenç molt considerable en quan a rapidesa i efectivitat. Anteriorment, però, els membres del havien viscut moments de tensió per la indiferència municipal, tot i que a mitjans anys vint, es va aprovar un nou reglament i es van millorar els sistemes estratègics per combatre el foc i el material d’extinció. Igualment es van produir els primers contactes amb bombers d’altres ciutats per crear associacions per a la protecció mútua. Els anys 30 van estar marcats pels esdeveniments polítics i a partir de 1936 per la Guerra Civil. Alguns bombers van marxar al front i d’altres a Madrid a col·laborar amb els bombers d’aquella ciutat. Dos bombers van morir conseqüència de la guerra. Alguns dels sinistres més destacats d’aquella època van ser la riuada de 1913, els incendis de Cal Matarí (1917 i 1928), del Vapor Marcet (1920) i del Vapor Galí (1926) i la crema del Sant Esperit (1936). Isidre Noguera (1909), Andreu Figueres (1916) i Pedro Sánchez (1921) van ser els caps de Parc de les primeres dècades del segle XX.
Finalitzada la Guerra Civil i a pesar de la dura postguerra i la dictadura els Bombers no van patir una modificació important en la seva pròpia evolució. Malgrat la precarietat i la dificultat dels anys ’40 es van comprar dos nous vehicles i molt més material. Una de les necessitats més importants era la disposar un nou Parc amb les millors instal·lacions. Per això es va construir un nou Parc al carrer Gaudí que va ser inaugurat per la Festa Major de 1952. L’any següent es va jubilar el sotscap Pedro Sánchez, amb 43 anys d’antiguitat com a bomber, dels quals 30 com a Cap de Parc i Alfons Tarrida va esdevenir el nou sotscap. També va augmentar la plantilla del Cos i es va iniciar l’agermanament amb els bombers d’Olot. El 25 de setembre de 1962 Terrassa va patir una riuada que va fer més de 350 morts, uns 300 ferits i més de 700 cases destruïdes totalment. Els bombers van estar treballant durant dies i dies. L’any següent, per Festa Major, el Cos de Bombers va ser el confiat de portar el penó de la ciutat com homenatge a les seves tasques de salvament i ajut per les riuades. En aquell període, les sortides es van incrementar, sobretot degut a l’augment del nombre d’incendis forestals. Els sinistres més importants, van ser l’incendi del Vapor Sala i Badrinas (1942), els repetits incendis a Torredemer (3) i Vapor Matarí (5), el de la fàbrica de teixits Luis Ballbé y Cia (1962) i l’accident d’un autocar al Coll d’Estenalles que va causar 7 morts (1962).
L’any 1958 la Diputació Provincial de Barcelona va aprovar la creació del Servei Provincial d’Extinció d’Incendis (SPEI). Els bombers de Terrassa es van integrar-hi a principis de 1965. Això va suposar deixar de ser un cos municipal i passar a dependre de la Diputació. Quan es va decidir unificar tots els cossos de bombers de la província de Barcelona, l’any 1958 i fins la seva integració, el procés d’absorció i el canvi d'administració dels bombers terrassencs va ser difícil i les gestions van durar molt de temps. Alguns bombers, però no van acceptar ser traspassats i van deixar la seva feina en el Cos. En el mes de febrer de 1965 els Bombers de Terrassa es va integrar en el Servei Provincial d’Extinció d’Incendis. Amb la Diputació es va disposar de nous camions Pegaso i molt més material i van començar les primeres sortides fora de la ciutat, per recolzar altres parcs. L’any 1968 es va reorganitzar els bombers voluntaris, després de crear-se l’any 1962. El 12 d’agost de 1974 va morir, l’auxiliar forestal Antonio José Ramos en un foc forestal a Castellbisbal, sent el primer bomber mort en acte de servei. Serveis destacats com a bombers de la Diputació, a part de l’increment dels accidents de circulació i els focs forestals va ser l’incendi de la fàbrica de filatures d'Antoni Freixa (1967) i Tintesa (1969) i el descarrilament d’un tren de combustible a Olesa de Montserrat (1976). A partir de l’any 1975 arran de la crisi del tèxtil, van augmentar considerablement els incendis en les fàbriques i gairebé totes les fàbriques tèxtils de la ciutat van patir algun tipus d’incendi. L’any 1977 es va jubilar el cap de Parc, Alfons Tarrida i va ser substituït per Mariano Gutiérrez, qui dos anys després va ser rellevat per Serafí Garreta.
Amb l'arribada de la democràcia al nostre país i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, els Bombers van patir una nova i important reestructuració. Les competències dels Bombers, passaven a partir del juny de 1980 a la Generalitat de Catalunya arran de la creació de la Direcció General de Prevenció i Extinció d'Incendis i de Salvaments. Els inicis van ser difícils per la manca de pressupost, recursos, material i personal. Progressivament però va arribar nou material i nous i moderns vehicles. A finals de 1986 es va inaugurar el Parc de l’Avinguda Barcelona, ja que el del carrer Gaudí s’havia quedat petit pels nous vehicles i estava situat en una zona de carrers molt estrets. Els nous temps també van incidir en dos fets significatius: el primer, en el context de les demandes de millors condicions laborals com a funcionaris de la Generalitat es van produir dues vagues de bombers (1987 i 1998). I el segon, l’accés de la dona als bombers, a Terrassa com a auxiliars forestals. Al llarg dels vuitanta i noranta es va produir un augment considerable de serveis a causa de la proliferació i la diversificació del tipus de sinistres. Els accidents de circulació i els incendis forestals han esdevingut una malaurada rutina dels bombers. El parc de Terrassa va participar en les grans incendis forestals de Montserrat (1986), Catalunya Central (1994) i Solsonès (1998). Altres sinistres destacats: els incendis de l'empresa tèxtil Hilabor (1981), Vapor Gibert (1984), Vapor Matalonga (1984), Pentinats Badiella SA (1990), Bobinats Macfils (1998), Lanas Katia (1998) i Tapicerias Europa (1999). Després de la jubilació de Garreta com a Cap de Parc, fins a 5 caps l’han succeït: Carles de Pablos (1984), Josep Pedrola (1985), Miquel Baldó (1988), Heribert Salvador (1993) i Manuel Molina (1993).
Després de 130 anys d’història, el Cos de Bombers de Terrassa, com a Bombers de la Generalitat i emmarcat en la Regió d’Emergències Metropolitana Nord, és un Cos que disposa dels millors avenços en l’extinció i prevenció d’incendis. Més de 2.500 sortides de mitjana per any han efectuat els Bombers en els darrers anys. El 85% dels serveis van tenir lloc dins el nucli urbà de la ciutat i la resta, fora del terme. Entre els diferents tipus de sinistre, destaquen els centenars accidents de trànsit, els sanejaments de façanes, els incomptables incendis en contenidors i en vehicles i els focs d'habitatge, els focs forestals i els focs d’indústria. I de tots aquests, els dos incendis de l’empresa Auxiliar Estambrera (2000 i 2001), i els de les empreses Tracsa (2001), Tintes del Vallès (2003), Lencería Mitjans (2007) i les industries d’Ullastrell Polichemi i Dipistol (2007). De les nombroses actuacions per foc forestal, destacar el gran incendi de Sant Llorenç del Munt, iniciat el 10 d’agost de 2003 i que va acabar cremant 5.000 hectàrees de bosc -1.400 dins el Parc Natural- i produint la mort de 5 persones i mil persones més van haver de ser evacuades. També es va participar en els grans incendis forestals que han afectat tot el territori català, com el de Cardona (2005) i Horta de Sant Joan (2009).
L'estiu del 2007 es va jubilar Manuel Molina com a cap de Parc, sent substituït de manera interina per Jesús Aragón fins l’agost de 2008, quan Jordi Moreno va assumir les tasques de cap de Parc. El Parc de Bombers de Terrassa està compost actualment a més del cap de Parc, per 4 sergents, 7 caporals, 37 bombers (entre bombers de 1ª i bombers), 1 bomber de segona activitat i dos bombers voluntaris, a més de les dotacions d’auxiliars o peons forestals per a la campanya d’estiu, que son una dotzena de persones més. La flota de vehicles son 2 autobombes urbanes, 1 autoescala, 1 autobomba nodrissa pesada, 1 autobomba rural, 1 furgó ERA i 1 vehicle de personal. També disposa de 2 càmeres tèrmiques proporcionades per la UTE Terrassa del Metro de Terrassa així com 9 equips biampolla. A partir del segon trimestre de l’any 2011, si no hi ha cap contratemps, està projectat començar les obres de remodelació del parc de Bombers. L’actual edifici es tirarà a terra i es construirà un altre en el mateix solar.
*Resum fet pet Oriol Casanovas i Marc Ferrer, autors del llibre Història del Cos de Bombers de Terrassa.
