La Motorització dels Cossos de Bombers

Article publicat a la revista L'Apagafocs, numero 4. Octubre 2009.
per Marc Ferrer i Murillo
Les primeres bombes contra incendis eren manuals. Les més utilitzades van ser les del model “Coll de cigne”, anomenades així per la forma que adoptaven les palanques que s’accionaven per bombar l’aigua. Aquestes bombes eren arrossegades pels propis bombers o instal·lades en carros tirats per cavalls. És a dir, a tracció a sang o animal. En els primers anys de molts cossos de bombers, hi ha constància de queixes dels bombers pel fet d’haver d’arrossegar ells mateixos les bombes, des de la caserna fins el lloc de sinistre, fet que produïa cansament i esgotament i també les riotes de molts veïns.
Delahaye de 1922 dels Bombers de Barcelona.
Conegut com la Genoveva
El primer cos de bombers del nostre país que va tenir un vehicle motoritzat va ser el Barcelona, un furgó per a transport de personal de la casa Dürkopp & Cia. de Bielefeld, que van comprar l’any 1907A finals del segle XIX arriben al nostre país les primeres bombes de vapor. Aquestes són la majoria d’origen anglès, de la casa Merryweather, si bé, posteriorment, moltes són fabricades copiant els models anglesos. Les bombes de vapor, significaran un avenç molt considerable en el servei de l’extinció d’incendis en quan a rapidesa i efectivitat. A cavall entre el segle XIX i el XX, es van anar inventant i perfeccionant bombes accionades a través del motor d'explosió. I amb l'aparició de l’automòbil, aquestes bombes es van incorporar al xassís del vehicle, donant lloc a les anomenades “autobombes”, és a dir, els primers vehicles de bombers. I no cal dir que lògicament hi ha un abans i un després en la història dels bombers catalans, lògicament gràcies a l’aparició d’aquestes autobombes. En pocs anys augmentarà el parc d’automòbils dels bombers catalans i tots els parcs disposaran d’un vehicle. És a les principals ciutats europees on es començar a disposar de bombes a motor instal·lades sobre xassís d’automòbils. Neixen els primers vehicles de bombers, coneguts inicialment com a “auto-bombes”. Lògicament el primer Cos de Bombers del nostre país que va tenir un vehicle motoritzat va ser el Barcelona, un furgó per a transport de personal de la casa Dürkopp & Cia. de Bielefeld, que van comprar l’any 1907 de 28cv de força. Al cap d’un any es va comprar un altre d’igual i l’any 1910 van adquirir el primer Hispano-Suiza de 18cv, com a cotxe de comandament. El mateix els apagafocs barcelonins van comprar cinc vehicles Ford de 18 CV. També a Barcelona, els primers vehicles Delahaye, que estaven dotats d'una bomba amb rendiment de 60.000 litres/hora i amb dipòsit addicional amb capacitat per quatre-cents litres d’aigua i que van comportar una gran modernització del servei van arribar l’any 1922, coincidint amb la compra d’una escala Magirus. Posteriorment un nou pas endavant dels bombers barcelonins pel que fa a les darreres innovacions en vehicles contra incendis va coincidir amb l’Exposició Universal de 1929 i que va consistir en adquirir 22 automòbils, entre ells dues ambulàncies, un camió de transport de material, vuit auto-bombes Magirus i sis auto-escales també Magirus. Una compra curiosa dels bombers de la ciutat comtal va ser a principis de 1918 quan es van adquirir set bicicletes destinades al Cos de Bombers.
Els bombers de Terrassa van disposar del seu primer vehicle l’any 1923 i aquest va ser un Renault MZ amb un tanc amb una capacitat de 3.200 litres. Comprat a França i construït durant la Primera Guerra Mundial, en realitat era un auto-bomba regadora que assolia una velocitat d’uns 20 quilòmetres per hora i disposava d’una bomba capaç de llençar 80.000 litres d’aigua en una hora. El 1925 van adquirir el segon vehicle, una autobomba Renault de 18 cavalls amb un tanc de 3.200 litres i l’any 1929, van incorporar dos cotxes porta escales model Ford T.
Ford TT de 1924 dels Bombers de Rubí
Ford T de 1929 dels Bombers de Terrassa Els bombers de Manresa van adquirir el seu primer vehicle l’any 1924 i aquest va ser un Ford T modificat per a poder transportar el personal, l’autobomba, escales i altre material d’extinció i salvament. El motor era d’explosió amb 15 cavalls de potència i 2’9 litres de cilindrada. El segon vehicle va ser un Delahaye 47MP comprat a França l’any 1926, que ja incorporava una motobomba amb un rendiment de trenta mil litres per hora. L’any 1930 van disposar del tercer vehicle una autobomba regadora, un Renault MZ de les mateixes característiques que el dels bombers de Terrassa. I el quart vehicle va ser comprat el 1936, poc abans de l’inici de la guerra, i aquest va ser un Chevrolet de sis cilindres amb un dipòsit amb capacitat per a 6.000 litres.
Els bombers de Rubí van adquirir l’any 1924 un Ford TT amb un petit dipòsit de 600 litres d’aigua i equipat també per poder portar una escala.
Els bombers d’Igualada van tenir el seu primer l’any 1926, equipat amb un motor de vaixell de pistó de la marca Somwar i tenia una capacitat per a 5.000 litres d’aigua en una cisterna de ferro reblonat. Aquell mateix any, els bombers de Vic van poder comptar amb un Dion Bouton, amb un tanc amb capacitat de 3.600 litres, amb rodes d’acer i amb una bomba que permetia impulsar l’aigua per extingir incendis i també per un sistema de reg. Posteriorment van disposar d’un altre vehicle, ideat per un membre del cos, que amb una plataforma i el motor d’un vehicle de la marca Ford, va incorporar-hi una escala plegable.
Els bombers de Figueres van disposar l’any 1927 el seu primer vehicle, una autobomba amb tanc per a capacitat de 4000 litres, marca Hispano-Suïssa amb pneumàtics massissos. Un any més tard, els de Tortosa van comprar un xassís d’una camioneta i el van adaptar per funcions de reg i de bomba d’incendis i els Badalona una autobomba amb tanc Hispano-Suïssa amb capacitat per a 4.000 litres d’aigua.
Els bombers d’Arenys de Mar van disposar l’any 1929 del seu primer vehicle, una Autobomba Chevrolet comprada a la casa Biosca de Barcelona. El mateix model també el van adquirir els bombers de Sant Celoni i els de Calella. Els bombers d’Olot no van tenir el seu primer vehicle fins l’any 1930, un Chevrolet amb motor d’explosió de sis cilindres i amb una autobomba de 3.000 litres. L’any 1934, els apagafocs de Granollers van tenir el seu primer vehicle, una auto-bomba Ford de 2000 litres. Els de Sabadell van comprar a principis de 1936 un xassís de camió Chevrolet amb un motor de la mateixa marca de 6 cilindres i 21 HP de potència i després d’adaptar la carrosseria el van destinar per transport de material i personal. Aquell mateix anys els bombers de Reus van disposar del seu primer vehicle, un cotxe Hispano Suiza amb motor de 6 cilindres i 32HP de potència on van adaptar la carrosseria a les seves necessitats.
Hispano Suiza de 1936 dels Bombers de Reus Amb l’arribada dels primers vehicles, dins els cossos catalans va sorgir una nova figura: els xofers-mecànics i la seva feina consistia en conduir els vehicles als sinistres i cuidar del seu bon estat. També va comportar una sèrie de mesures per tal de facilitar la seva circulació. Així per exemple, l’any 1920, l’Ajuntament de Barcelona, va publicar un ban, donant publicitat a la premsa on s’informava que tots els vehicles, tramvies i peatons havien d’aturar la seva marxa a l’escoltar una sirena o clàxon dels bombers amb l’objecte de que no es trobessin cap obstacle mentre anaven a un servei. I els primers vehicles lògicament també van comportar els primers accidents de trànsit en que es van veure implicats bombers, alguns d’ells molt tràgics. En poc menys d’un any van morir sis bombers de Barcelona, Buenaventura Aspa, Josep Flamerich, Carlos Smith, Claudio Garcia, Valentin Almazán, Lluís Pons i Antonio Edo, conseqüència de quatre accidents de trànsit, dos el 1929 i els altres dos el 1930 i el 1935.
Renault MZ de 1930 dels Bombers de Manresa Els bombers catalans, per tal de demanar prioritat en el pas, van anar substituint les rudimentàries campanes per sirenes. Així doncs, també va arribar de manera progressiva a les ciutats, un dels sons més característiques de la nostra societat: el de la sirena del camió de bombers. Per fer-se escoltar els vehicles de bombers van començar a utilitzar campanes i el so de les botzines. A Barcelona, un so típic dels bombers era fer sonar doblament les botzines, però com que aquest so va ser imitat pels automobilistes particulars, el 15 de maig de 1918 van ser substituïdes les botzines, per sirenes, sent prohibides pels particulars.

* Marc Ferrer i Murillo és historiador, bomber voluntari, co-autor del llibre "Història dels Bombers de Terrassa" i del llibre “Bombers de Catalunya: història i present”.