A partir de l'ocupació franquista de Catalunya, entre desembre de 1938 i gener de 1939, aquells bombers destacats per les seves idees democràtiques, d'esquerres, republicanes, anarquistes o catalanistes van agafar el camí de l'exili per escapar del terror feixista, i els que ho van fer cap a França, alguns van anar a parar de l'infern a les brases.
A França, molts dels exiliats es van allistar a les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE), organitzades per l'Estat Francès per tal de treballar a fortificacions de defensa.
El setembre de 1939 va esclatar la Segona Guerra Mundial, i l'Alemanya nazi, a mesura que conqueria països i territoris, va començar a empresonar els seus enemics i presoners en camps de concentració, amb el doble objectiu de mà d'obra barata de treball i d'extermini total. Lògicament, els catalans (i espanyols) que es trobaven en territori conquerit pels alemanys (sobretot a França) i que havien estat capturats van ser considerats enemics i presoners del nazisme i també van ser enviats a aquells camps.
Es calcula que es van exiliar uns 100.000 catalans, i prop de 2.000 van ser detinguts i deportats a camps de concentració nazis. Van ser assassinats la meitat.
Un altre xifra és la de 4.427 persones de l'Estat Espanyol que van ser assassinades en els camps d'extermini, 936 havien nascut a Catalunya.
Entre els morts en aquests camps, sabem del cert que també van morir-hi 4 bombers catalans i 2 van sobreviure:
· JOSEP MARIA CABALLÉ i SEDÓ – Bomber de Tarragona – Nascut el 1/9/1904 a Tivissa (Ribera d'Ebre). Va ingressar com a bomber de Tarragona el 1937. Va ser mobilitzat pel govern de la República a principis de juny de 1938 amb la lleva del 25. En el mes de febrer de 1939 va agafar el camí de l'exili cap a França. Va ser expulsat del Cos per les autoritats franquistes el març de 1939. A França es va allistar a les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE). Detingut pels alemanys el 4 de juny de 1940 a Dunkerke, va ser deportat al Stalag (camp de presoners de guerra) número VIII-C a Zagan (Polònia), l’octubre de 1940, i posteriorment al camp número XII-D a Trèveris (Alemanya). Des de Trèveris Va ser traslladat cap al camp de concentració de Mauthausen (Àustria) el 22 de gener de 1941 en un comboi amb 775 republicans, 544 dels quals van morir durant el trajecte. Va arribar-hi el 25 de gener. Posteriorment seria traslladat al subcamp de Steyr-Münichholz (un camp satèl·lit de Mauthausen situat a la ciutat de Steyr, a pocs kilòmetres del camp central). Allà se li va assignar el número de presoner 3.812. Va morir en el mateix camp el 10 de maig de 1944. Tenia 39 anys. 
· MIQUEL BOSQUET i FOLQUÉ – Bomber de Barcelona – Nascut el 26/02/1905 a Corbera d’Ebre (Terra Alta), fill de Joan i Antònia. Va ingressar com a bomber de Barcelona el 24/12/1936. Va ser mobilitzat pel govern de la República l’1/06/1938 amb la lleva del 26. El 30/01/1939 li és comunicada una notificació de l’Ajuntament de Barcelona que és destituït per haver estat “nombrado con posterioridad al 18 de julio de 1936 por los Comités Rojos que detentaron la administración municipal”, però per aquella data ja es trobava exiliat a França. A principis de 1939 es va exiliar a França on va ser empresonat en el camp de concentració d'Argelers, núm. 8, 13 grup de treball. El 17/05/0939 va demanar asil polític a Mèxic, però no va arribar a anar-hi (desconeixem els motius). Posteriorment es va enrolar en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) i va ser portat el novembre de 1939 a realitzar feines a la Línia Maginot. Va ser detingut pels alemanys amb altres republicans, el 20/05/1940 a Amiens (departament del Somme) i traslladat al camp de presoners Stalag VII-A a Moosburg (Alemanya). Des de Moosburg va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen (Àustria) va arribar el 6 d’agost de 1940, en un comboi amb 398 republicans, sent els primers republicans deportats a un camp d’extermini. El 17 de febrer de 1941 va ser traslladat al camp d’extermini de Gusen (Àustria) i va ser destinat al Block 13. Va morir en el mateix camp el 11 de novembre de 1941. Tenia 36 anys. (En alguns llocs està identificat com a Miquel Busquets i Folquet, però els seus cognoms són Bosquet i Folqué).
· RAMON GORGA i BORRÀS – Bomber de Reus – Nascut el 14/08/1898 a Poboleda (Priorat). Fill d'Antonio i Maria. El 1918 va fer el servei militar a Cartagena, amb el cos de Marina. Posteriorment va treballar a la fusteria Abelló, entre altres feines va participar en la construcció (1928/29) de l'Hotel balneari "La Terraza" a la platja de ponent de Salou. Es va casar amb Enriqueta Masgoret Domenech i varen tenir 3 fills, Maria Gorga Masgoret (Reus 1926), Gabriel (Reus 1929) i Amadeu (Vilafant, 1939)
Va ingressar com a bomber de Reus l'01/01/1931. Durant la guerra també va ser sanitari a l'Hospital de Sang de Cambril. El 14/01/1939, amb l'exèrcit franquista a les portes de Reus, va evacuar Reus amb altres bombers i la major part de material i vehicles del cos de bombers. Després de passar per Vilanova i la Geltrú i Barcelona, el 30 de gener, s’exilià a França i el material i vehicles es van quedar a Perpinyà.
Ramon també va sortir de Reus amb la seva família, el seus dos fills Maria i Gabriel, de 12 i 9 anys i la seva dona Enriqueta Masgoret Domenech, la qual estava embarassada i va donar llum al tercer fill, Amadeu, el 28/02/0939 a Vilafant (Alt Empordà). La dona i els fills van tornar a Reus, però en Ramon va creuar la frontera.
Va ser destituït del Cos de Bombers per les noves autoritats franquistes el 15/01/1939 per abandonament del càrrec.
A França es va allistar a les Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). Detingut pels alemanys a finals de 1940, en el nord-est de França, entre els Departaments de Vosges i Territori de Belfort. Va ser traslladat al Frontstalags (camp de distribució de presoners de guerra en la França ocupada) de Belfort, en el mes de gener de 1941, i posteriorment va ser traslladat al Stalag número XI-B (camp de presoners de guerra) situat a Fallingbostel (Alemanya), on li va assignar el número de presoner 414.
Des de Fallingbostel va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen (Àustria) el 25 de gener de 1941 en un comboi amb 1.472 republicans, 1.079 dels quals van morir durant el trajecte, arribant al camp austríac el 27 de gener de 1941. A Mauthausen se li va assignar el número de presoner 6.366.
Posteriorment va ser traslladat el 8 d’abril de 1941 al subcamp de Gusen (un camp satèl·lit de Mauthausen situat a la ciutat de Gusen, a pocs kilòmetres del camp central). Allà se li va assignar el número de presoner 12.209. Va morir en el mateix camp el 9 d’octubre de 1941. Tenia 43 anys.
- Van sobreviure a l'Holocaust:
· JESÚS DEL PUEBLO i MORENO - Bomber de Barcelona - Nascut a Hellin (Albacete) el 12/06/1903. Ingressa com a bomber el 24/12/1936, procedent de la Brigada de Subministraments de l’Ajuntament de Barcelona. Mobilitzat el 18/09/1938 amb la lleva del 24. El 30/01/1939 li és comunicada una notificació de l’Ajuntament de Barcelona que és destituït per haver estat “nombrado con posterioridad al 18 de julio de 1936 por los Comités Rojos que detentaron la administración municipal”, però per aquella data ja es trobava exiliat a França. A principis de 1939 es va exiliar a França. Va ser fet presoner pels nazis (desconeixem lloc i data) i va ser deportat com a treballador forçat a la companyia MSO situada a Offenbach (Alemanya) i allà va ser-hi entre el 3/10/1942 i el 10/12/1943. El 1944 (desconeixem data exacta) va ser traslladat al camp d’extermini d'Auschwitz-Birkenau (Polònia). El 27/01/1945 va ser traslladat al camp de concentració de Mauthausen (Àustria). Allà se li va assignar el número de presoner 123.526. Va ser alliberat pels aliats el 5/05/1945. Desconeixem què va ser d'ell a partir d'aquella data.
A mesura que anem descobrint més dades, anirem ampliant la informació.
(darrera actualització: maig 2021)
PRESERVEM LA NOSTRA MEMÒRIA HISTÒRICA!
En record de les víctimes assassinades pel nazisme, en defensa de la llibertat i la democràcia
