Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TÀRREGA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TÀRREGA. Mostrar tots els missatges
Reglament del Cos de Bombers de Tàrrega 1931
COS DE BOMBERS DE LA CIUTAT DE TÀRREGA. ANY 1931. REGLAMENTDISPOSICIONS GENERALS
Article 1er. El Cos de Bombers depén exclusivament de l’Ajuntament i les despeses que ocasioni el seu sosteniment, seran consignades cada any al pressupost municipal.
Art. 2on. El Cos de Bombers té l’obligació de prestar servei d’extinció d’incendis i salvaments, atenent a tot el que estigui relacionat amb aquest servei.
Art. 3er. La Comissió de Governació, previ informe del Sr. Conseller delegat podrà proposar a l’Ajuntament el nomenament de Caporals i Bombers honoraris favor d’aquelles persones que es consideri en són mereixedores, pels treballs que han realitzat en benefici del Cos, i podran fer ús de l’uniforme i assistir a tots els actes de servei, amb la categoria que ostentin, però sens dret a cap classe de sou ni gratificació.
Article 1er. El Cos de Bombers depén exclusivament de l’Ajuntament i les despeses que ocasioni el seu sosteniment, seran consignades cada any al pressupost municipal.
Art. 2on. El Cos de Bombers té l’obligació de prestar servei d’extinció d’incendis i salvaments, atenent a tot el que estigui relacionat amb aquest servei.
Art. 3er. La Comissió de Governació, previ informe del Sr. Conseller delegat podrà proposar a l’Ajuntament el nomenament de Caporals i Bombers honoraris favor d’aquelles persones que es consideri en són mereixedores, pels treballs que han realitzat en benefici del Cos, i podran fer ús de l’uniforme i assistir a tots els actes de servei, amb la categoria que ostentin, però sens dret a cap classe de sou ni gratificació.
DEL PERSONAL
Art. 4art. El Cos estarà compost de 1 Cap, 2 caporals i 20 individus, entre ells un que serà guarda-magatzem.
Art. 5é. El Cos solament es compondrà d’una secció.
Art. 6é. El personal portarà l’uniforme adequat al servei que realitzi amb els distintius que a cada classe o categoria correspongui.
Art. 7é. Serà Cap del Cos el senyor Regidor que designi l’Ajuntament. Tindrà al seu càrrec l’inspecció de tots els assumptes administratius i de règim interior del Cos.
Art.8é Els Capatassos i guarda-magatzem forçosament tindran de pertànyer a la classe de Mestres d’Obres, manyans, mecànics, etc,,.seran nomenats per la Comissió de Governació, previ informe del senyor Cap-Conseller,
Art. 9é. Els individus que desitgin ingressar al Cos de bombers deuran reunir les següents condicions:
Gaudir de bona salut i robustesa.
Estar domiciliat en aquesta ciutat.
Tenir més de 20 anys i menys de 45
Posseir bona conducta.
Saber llegir i escriure.
Exercir l’ofici de paleta, fuster, manyà, lampista, electricista, o bé qualsevol altre ofici relacionat amb el ram de construcció.
També es podrà admetre dos sellers i dos maquinistes si, reuneixen les esmentades condicions.
En igualtat de circumstàncies, seran preferits, per ingressar al Cos; els individus pertanyents a la Brigada,Municipal, sempre que reuneixin les demés condicions abans fixades.
Art. l0. Els individus del Cos de Bombers, solament formaran part del mateix fins arribar a l’edat de 55 anys; essent llavor donats de baixa.
Art. 11. Els individus que vulguin ingressar al Cos, hauran de demanar-ho per escrit, acompanyant a la sol·licitud els documents que justifiquin la possessió, per part del sol·licitant, de les condicions esmentades en l’article 9é, expressant, ademés, que enterat de les obligacions del Reglament; es compromet a complir-les fidelment. La sol·licitud serà entregada al Cap del Cos, qui mitjançant els informes que estimi oportú í d’acord amb la Comissió de Governació, admetrà al sol·licitant a formar part del Cos fent-li entrega d’un exemplar del Reglament, o desestimarà la petició.
Si al demanar-se una plaça no hi hagués cap vacant i el sol·licitant reunís les degudes condicions per ésser admés al Cos, serà anotat a la llista d’aspirants que per rigurós torn aniran cobrint les vacants que ocorrin, cobrint, també, les places dels efectius en absència i malaltia, cobrant els, emoluments que a aquests correspongui durant l’esmentat temps. Els aspirants que no obtinguin plaça a l’arribar als 45 anys, seran donats de baixa de la llista d’aspirants.
DEL CAP
Art. 12. El Cap tindrà cura de la instrucció del Cos, dirigint personalment o per mitjà dels seus Caporals els exercicis que consideri necessaris pel millor prestament del servei i celebrarà revistes i simulacres que portin a tots els individus a l’ordre, disciplina i pràctica.
Art. 13. Anotarà les altes i baixes dels individus que ingressin o surtin del Cos, i cada trimestre farà un estat de Revista que guardarà, entregant una còpia a l’Ajuntament per l’abonament de la gratificació consignada al pressupost.
Art. 14. Establirà les penes i correctius que estimi necessaris per a castigar les faltes comeses en el servei. En cas d’expulsió d’algun individu que per la seva conducta comprometi el bon nom del Cos; necessitarà el visat de la Comissió de Governació.
Art 15. El Conseller-Cap proposarà a la Comissió de Governació les recompenses a que s’hagin fet mereixedores els individus del Cos, ja sigui corrent l’escalafó, ja atorgant premis en metàlic u per mitjà de notes a les respectives fulles de servei.
Art. 16. Prendrà inventari de totes les eines i vestuari en existència al Parc, extenent una relació per triplicat, guardant-ne un exemplar i fent-ne entrega dels altres dos, un a la Comissió de Governació i altre al guarda-magatzem
Ar.17. Proposarà a l’Ajuntament d’acord amb la Comissió de Governació la pràctica de tots els mitjans que pguin perfeccionar el servei, l’adquisició d’eines i material i les reparacions o millores que necessiti el material.
DELS CAPORALS O CAPATASSOS
Art. 18. Cada u tindrà el comanament respectiu del Cos. En les absències o malalties del Cap el substituirà el Capatàs de major categoria, i a falta d’aquest, el Sots-Capatàs.
Art. 19. Els Capatassos procuraran que tots els individus que tinguin al seu comanament compleixin amb exactitud els seus deures imposant els càstigs a que es facin mereixedors, però en tots els casos en donaran part per escrit al Cap.
Art.20. Així que s’hagi extingit un foc, el Cap que comani el Cos, reunirà en el mateix lloc del sinistre als bombers, prenent nota dels que hagin acudit per incloure al comunicat que ha de donar a la Comissió de Governació on s’han de proposar les recompenses que estableix el Reglament.
Art. 19. Els Capatassos procuraran que tots els individus que tinguin al seu comanament compleixin amb exactitud els seus deures imposant els càstigs a que es facin mereixedors, però en tots els casos en donaran part per escrit al Cap.
Art.20. Així que s’hagi extingit un foc, el Cap que comani el Cos, reunirà en el mateix lloc del sinistre als bombers, prenent nota dels que hagin acudit per incloure al comunicat que ha de donar a la Comissió de Governació on s’han de proposar les recompenses que estableix el Reglament.
DEL GUARDA-MAGATZEM
Art. 21. Hi haurà un guarda-magatzem, qui estarà encarregat de la guarda i conservació del tot el material.
Art. 22. Dit guarda-magatzem serà nomenat per la Comissió de Governació i Conseller-Delegat amb la dotació que la Comissió li assenyalarà.
Art. 23. El Guarda-magatzem deurà ser apte en el mecanisme del material i tenir algun coneixement de maquinària.
Art. 24. El guarda-magatzem no deixarà extreure del Parc cap eina sens el corresponent permís del Cap, a menys que hi hagi foc.
Tindrà un inventari de les eines i material existent firmat pel Cap, essent responsable de la falta de qualsevulga d'elles.
Art. 25. Deurà cuidar que estiguin sempre apariades les bombes, carretons, aparells i demés material per ordre, segons l’organització adoptada, i cada u amb l’escut de l'Ajuntament o senyal corresponent. També procurarà que les fustes conservin el color de l’oli, essent-li facilitat per aquest efecte el material per repintar-les quan es cregui necessari així corn sèu, greix i oli per les ferramentes i demés eines.
Tindrà l’obligació de mantenir en perfecte estat de neteja i corrent per servir a l’acte, les bombes i tot el material.
També estarà obligat a cuidar que els carro-botes estiguin plens d’aigua,
Art. 26. Quan després d’un foc retornin els bombers amb les bombes, carretons i demés material, examinarà si el tornen tal com els ha entregat, i si notés cap falla, en farà sabedor al Cap dels que s’hagin perdut, així com també de les avaries que hagin experimentat els demés, a fi de què es donin les ordres oportunes per completar-los i fer les recomposicions necessàries.
Art. 27. Quan s’hagi fet ús d’alguna bomba cuidarà que es desmunti per a netejar-la, i acabada aquesta operació la tornarà a muntar deixant-la apariada I en estat de poguer servir immediatament.
Art. 28.Hi haurà un guarrda-magatzerm-suplent, amb les obligacions d’avisar, qui substituirà al Guarda efectiu, en casos d’absència o malaltia; tindrà el sou que designi l’Ajuntament.
DELS BOMBERS
Art. 29. La provisió d’aquestes places s’efectuarà en la forma esmentada en l’article 11, tenint presents les circumstàncies detallades en l’article 9 d’aquest Reglament.
Art.30. En qualsevol acte de servei, el Bomber obeïrà cegament als seus Caps, no poguent, baix cap concepte, abandonar el seu lloc, en dit acte, i particularment en casos d’incendi, ni tan sols per menjar, a menys que el Cap li doni permís per a fer-ho.
Art. 31. Assistiran amb puntualitat als exercicis doctrinals que disposi el Cap. Així mateix deuran assistir a les revistes o simulacions que, per la complerta instrucció del Cos, cregui el Cap convenient celebrar.
Art. 32. Els bombers acudiran vestits amb l’uniforme del Cos als exercicis pràctics, revistes o incendis que ocurreixin de nit.
Amb els que esdevinguin durant el dia i amb el fi d’acudir amb millor llestesa, podran presentar-se amb el trajo que vesteixin en aquell moment, però portant al braç esquerra la planxa o ensenya que se’ls hi entregui, la que portaran contínuament al seu damunt. Els que es presentin sens l’uniforme o ensenya, no se’ls admetrà, no percibint, per tant, cap premi ni jornal.
Art. 33. Tot individu que deixi de pertànyer al Cos per qualsevulga causa o motiu, entregarà al Guarda-magatzem el vestuari i material que tingui rebut, en el millor estat possible de conservació, havent d’abonar l’import de les que faltin o hagi malmés per incúria.
Art.30. En qualsevol acte de servei, el Bomber obeïrà cegament als seus Caps, no poguent, baix cap concepte, abandonar el seu lloc, en dit acte, i particularment en casos d’incendi, ni tan sols per menjar, a menys que el Cap li doni permís per a fer-ho.
Art. 31. Assistiran amb puntualitat als exercicis doctrinals que disposi el Cap. Així mateix deuran assistir a les revistes o simulacions que, per la complerta instrucció del Cos, cregui el Cap convenient celebrar.
Art. 32. Els bombers acudiran vestits amb l’uniforme del Cos als exercicis pràctics, revistes o incendis que ocurreixin de nit.
Amb els que esdevinguin durant el dia i amb el fi d’acudir amb millor llestesa, podran presentar-se amb el trajo que vesteixin en aquell moment, però portant al braç esquerra la planxa o ensenya que se’ls hi entregui, la que portaran contínuament al seu damunt. Els que es presentin sens l’uniforme o ensenya, no se’ls admetrà, no percibint, per tant, cap premi ni jornal.
Art. 33. Tot individu que deixi de pertànyer al Cos per qualsevulga causa o motiu, entregarà al Guarda-magatzem el vestuari i material que tingui rebut, en el millor estat possible de conservació, havent d’abonar l’import de les que faltin o hagi malmés per incúria.
NORMES PEL FUNCIONAMENT DEL COS
Art. 34. El Capatàs a més de les obligacions generals dels individus del Cos, formarà llistes i distribució de retens i qualsevulga altres documents.
Art. 35. Els Capatassos ocuparan el lloc del Cap, sempre que a l’arribar al punt de l’incendi no hagués aquest comparescut, i seran Caps dels retens quan els hi correspongui per torn.
Art. 36. Tots els individus del Cos tindran d’assistir amb la major puntualitat als exercicis, revistes, retens i demés actes del servei i acudir als punts on ocorri algún foc, debent obeïr en tots els cassos al Cap o al substitut.
Sempre que el Cos hagi de pendre part a algun acte estrany al mateix, tindrà de donar-se l’ordre per escrit al Cap.
Art. 37. Tan bon punt es doni el toc d’alarma d’incendi, els individus del Cos compareixeran al Parc, en qualsevol hora del dia i de la nit, amb el fí de menar les bombes i demés material, prenent seguidament el comanament del grup l’individu de major edat cessant tan tost compareixi altre que sigui superior, pasant a exercir les funcions que li corresponen.
Art. 38. Per acudir amb tota celeritat als sinistres que ocorrin durant la nit, el senyor Batlle manarà als Serenos que, en dits casos, a més de tocar el pito les senyals que s’hagin establert, cridaran seguidament al campaner per què toqui foc.
Art. 39. Cada segon diumenge de trimestre i els dies extraordinaris que s’assenyalin, es reunirà el Cos per a la revista del vestuari i fer maniobrar les bombes i demés aparells, presentant-se amb l’uniforme que disigni el Capdanser.
Art. 40. Per la recta i escrupulosa distribució dels premis es col·locaran en una tauleta al costa de cada una de les bombes i del carro que tingui de treure’s primer del Parc, unes targes numerades des del núm.1 al 4, que prendran els bombers per ordre així que vagin arribant, retornant-les al Cap a l’acte de passar llista, per a que els assenyali el premi corresponent.
Art. 41. Els bombers que hagin recollit els números 1,2,3 i 4, marxaran immediatament amb el carro dels “Minimax” al lloc de l’incendi, fent-ho seguidament els altres amb el carro i la bomba. Quan l’incendi sigui de gravetat podran dur-se’n totes les eines necessàries àdhuc el botiquí.
Art. 42. Els individus del Cos que rebin ferides o altre dany en algun sinistre, i demés actes de servei, seran atesos per mitjà d’assistència i indemnizacions que ja es detallen en la Pòliça que l’Ajuntament té sotscrita amb una Societat de Segurs pels efectes de la llei d’accidents del treball.
JORNALS I PREMIS
Art. 43. Els jornals i dietes dels individus del Cos, en els actes d’incendi, es pagaran en la forma següent:
Al Capatàs . . 20 pessetes al dia
Al sots-Capatàs . . 20 id. id.
Als Bombers . . 20 id. id.
Art. 44. Si el temps que un Bomber estés ocupat en apagar un foc, fos de una a quatre hores, se li abonarà mig jornal, i en pasant de quatre en amunt, el jornal serà sencer.
Art. 45. Els individus i Capatassos del Cos de Bombers percebran de l’Ajuntament com a gratificació la quantitat mesetal següent:
Capatàs . . . . 10 pessetes
Sots-capatàs . . . . 7’50 id.
Guarda-magatzem . 5 id.
Sots-guarda-magatzem (en l'original no surt cap quantitat)
Bomber . . . . 5 id.
Art. 46 En els incendis d’edificis es graticarà, a més del jornal que els hi correspongui, als quatre individus que arribin primer al Parc, amb els premis següents:
Al primer . . . . 15 pessetes
Al segon . . . . 10 id.
Al tercer . . . . 5 id.
Al quart . . . 5 id.
Art. 47 Els premis i jornals seran satisfets per l’Ajuntament al Cap del Cos, per a que aquest en faci entrega a cada u, en la revista trimestral més propera.
PENALITATS
Art. 48. Els Capatassos i individus del Cos que no concorrin als incendis, revistes i demés actes de servei, sens legitimar la falta d’assistència davant del Cap, serà castigat a les tres vegades, amb la baixa del Cos.
Art. 49. Els individus que deixin de complir immediatament les ordres dels seus superiors, com per exemple, el Sots-Capatàs respecte al Sots-Capatàs, i el Cap respecte al Capatàs, els hi serà imposat un càstig a jui de la Comissió de Governació trametent al Cap la comunicació seguidament del càstig imposat.
Art. 51. Totes les ordres referents al servei que es comuniquin al Cos, deuran ésser obeïdes pels Bombers amb la major exactitud, el mateix que si estiguessin compreses en aquest Reglament.
Art. 52. Per l’adquisició de nou material l’Ajuntament consignarà, anyalment, en seu pressupost, 500 pessetes com a mínim.
Tàrrega 8 de juliol de 1931.
La Comissió
Josep Flaquer - Francisco Segarra
Joan Maymó - Lluís Agell
Diligència.- Aprovat per l’Ajuntament en sessió de data 13 del corrent.
El secretari interí
Romà Seriol.
(nota: en l’original no hi consta l’article número 50)
Bombers de Tàrrega 1878-1936
Els primers passos per a la creació d’un cos de bombers manifesten les necessitats que la Tàrrega de mitjans de segle IXX, es veia obligada a satisfer. El perill d’incendi era molt alt a la vila, i la necessitat d’organitzar algun servei d’extinció més o menys ordenat i fix era ineludible. Al juliol de 1876 ja es va plantejar la necessitat de comprar una bomba d’aigua. Es van recollir del poble diners i amb ells es va crear el Cos de Bombers alhora que es va comprar la bomba i altres eines necessàries. Al juliol del 1878 es va fer un reglament per estructurar el Cos de Bombers. Com a Cap del Cos van nomenar al Sr. Enric de Càrcer.
L’any 1885 Tàrrega obté el títol de Ciutat i paradoxalment, després de la concessió del títol de ciutat els bombers targarins van anar a menys, fins a dissoldre’s temporalment com a Cos. Estranyament aquest important servei municipal va ser dels menys protegits per l’Aajuntaments d’aquells anys, quan era un dels més necessaris dintre d’una estructura urbana. En les dificultats per les que passava potser hi va jugar un paper preferent per a l’ajuntament de Tàrrega d’altres fronts més urgents de reforma i renovació ciutadana.
L’any 1888 va ser el primer toc d’alerta sobre problemes que arrossegava el Cos. A causa d’una negativa per part de l’Ajuntament per una subvenció que havia demanat Enric de Càrcer, Cap de la Companyia, aquest va signar el paper en el qual presentava els comptes del Cos i la seva dimissió. També va dimitir el segon cap i els nous subtituts van ser Josep Roca com a primer i Josep Prats com a segon. Tres anys després, però, novament els dos màxims responsables també van dimitir per discrepàncies amb l’Ajuntament. Fidel Fernández i Francesc Pera van ser els seus substituts i L’Ajuntament per aturar la discrepàncies va aprovar unes bases presentades pels bombers per no ser militaritzats en temps de guerra, disposar de cavalleries i administrar plenament la subvenció econòmica de l’ajuntament (ingressada a la caixa del Mont de Pietat). Per l’estiu de 1891 semblava que s’havia superat la crisi, però tots els individus de la Companyia de Bombers van presentar la seva dimissió. Des de l’Ajuntament es va avisar al Cap de que es passaria a recollir el vestuari i les coses de propietat de l’ajuntament, però els bombers encara van protagonitzar un petit enrenou quan al dissoldre’s es van negar a entregar els uniformes, mentre el primer Cap el Sr. Fidel Fernández va entregar tot el que havia pogut recollir.
L’any 1895 un nou ajuntament compost per persones diferents al de l’any 1891 va impulsar la resurrecció del Cos de Bombers, per tant superades les qüestions personals es tornaria factible l’entesa per a tornar a rellançar el Cos.. El detonant que va fer veure la necessitat de disposar novament d’un cos de bombers va ser un gran incendi intencionat provocat a vàries eres que va deixar corpreses a les autoritats targarines, fent-los adonar de la indefensió en què es trobava la ciutat en matèria de focs. En poc més d’una setmana, la comissió municipal encarregada de portar a terme aquesta qüestió dels bombers va resoldre totes les gestions. El 24 de setembre de 1895 el Cos de Bombers ja estava novament constituït. L’integraven vint-i-cinc homes, com a cap primer Josep Bernades i Joan Viciana com a segon, més els capatassos, el guàrdia de magatzem, l’avisador, el corneta i l’abanderat seguint el reglament que va ser aprovat el mateix dia. Es van donar les ordres de que es tinguessin plenes les botes d’aigua, per portar-les i utilitzar-les on hi pogués haver-hi un incendi, i que es podien omplir de l’aixeta de la font de la plaça de Sant Antoni. També es va ordenar de comprar 25 camises i 25 botins pels bombers. L’any 1907 Josep Bernades va ser substituït per Josep Elias en la funció de primer cap.
Cal reconèixer que els últims anys del segle IXX i els primers del XX el servei contra incendis no estava massa ben equipat d’eines per apagar foc, però va ser en l’any 1910 que es va formar un bon parc i els estris mínimament necessaris per combatre les flames, tot i així procuraven fer un bon equip d’homes amb enginy i destresa per substituir la manca d’utensilis per invents dels propis bombers. El personal d’aquest Cos es componia per: un Cap, un Subcap, quatre Caporals i trenta individus amb ofici com podia ser paleta, fuster... També formaven part de la Companyia el corneta, l’abanderat, un mecànic i un metge. En aquell temps la població es dividia en quatre districtes, en cadascun d’ells hi havia un responsable per donar l’alarma amb un cop de xiulet, seguidament el campanar de la ciutat avisaria a la vila tant de dia com de nit. Per combatre les flames s’utilitzaven unes bombes per impulsar l’aigua, aquestes s’alimentaven dels abeuradors que hi havia en els principals punts de la ciutat i quan el foc estava a les afores s’utilitzava un carro que transportava dues botes d’aigua.
El 26 d’octubre de 1912 es va habilitar una botiga denominada “Almudi” de la casa Consistorial per instal·lar el parc de Bombers.
Els serveis que feien els bombers augmentaven any darrera any fins que a finals de 1918 es va demanar la compra de mànegues o una bona reparació de les que tenien i a més la construcció d’un carro per portar tot el material. L’alcalde va fer arreglar les mànegues, però no els va donar el carro que demanaven per qüestions econòmiques. Les sortides del bombers cada vegada eren més freqüents principalment apagaven focs de vivenda i focs forestals i de sembrat.
Durant aquells anys, tot semblava marxar bé, però l’any 1931 al Cap de Bombers se li va acudir en nom de tots els membres del Cos demanar una subvenció per poder fer tots plegats un dia de camp a Montserrat; l’alcalde li va contestar que estava molt satisfet de les actuacions dels bombers, però que no els podia donar cap diner per subvencionar el viatge. El Cap de Bombers molt molest va presentar al Consistori la dimissió de tota la Companyia de Bombers. L’Ajuntament va acceptar la dimissió dissolent l’antic Cos per tal de procedir a la seva renovació, en forma que correspongués a les necessitats de la ciutat. La Corporació Municipal va aprovar en la sessió del dia 13 de juliol el nou Reglament pel qual havia de regir-se aquesta organització i va acceptar als nous ciutadans que volien convertir-se en bombers. Però el nou Cos va durar pocs anys ja que el 1936 va esclatar la Guerra Civil.
L’any 1885 Tàrrega obté el títol de Ciutat i paradoxalment, després de la concessió del títol de ciutat els bombers targarins van anar a menys, fins a dissoldre’s temporalment com a Cos. Estranyament aquest important servei municipal va ser dels menys protegits per l’Aajuntaments d’aquells anys, quan era un dels més necessaris dintre d’una estructura urbana. En les dificultats per les que passava potser hi va jugar un paper preferent per a l’ajuntament de Tàrrega d’altres fronts més urgents de reforma i renovació ciutadana.
L’any 1888 va ser el primer toc d’alerta sobre problemes que arrossegava el Cos. A causa d’una negativa per part de l’Ajuntament per una subvenció que havia demanat Enric de Càrcer, Cap de la Companyia, aquest va signar el paper en el qual presentava els comptes del Cos i la seva dimissió. També va dimitir el segon cap i els nous subtituts van ser Josep Roca com a primer i Josep Prats com a segon. Tres anys després, però, novament els dos màxims responsables també van dimitir per discrepàncies amb l’Ajuntament. Fidel Fernández i Francesc Pera van ser els seus substituts i L’Ajuntament per aturar la discrepàncies va aprovar unes bases presentades pels bombers per no ser militaritzats en temps de guerra, disposar de cavalleries i administrar plenament la subvenció econòmica de l’ajuntament (ingressada a la caixa del Mont de Pietat). Per l’estiu de 1891 semblava que s’havia superat la crisi, però tots els individus de la Companyia de Bombers van presentar la seva dimissió. Des de l’Ajuntament es va avisar al Cap de que es passaria a recollir el vestuari i les coses de propietat de l’ajuntament, però els bombers encara van protagonitzar un petit enrenou quan al dissoldre’s es van negar a entregar els uniformes, mentre el primer Cap el Sr. Fidel Fernández va entregar tot el que havia pogut recollir.
L’any 1895 un nou ajuntament compost per persones diferents al de l’any 1891 va impulsar la resurrecció del Cos de Bombers, per tant superades les qüestions personals es tornaria factible l’entesa per a tornar a rellançar el Cos.. El detonant que va fer veure la necessitat de disposar novament d’un cos de bombers va ser un gran incendi intencionat provocat a vàries eres que va deixar corpreses a les autoritats targarines, fent-los adonar de la indefensió en què es trobava la ciutat en matèria de focs. En poc més d’una setmana, la comissió municipal encarregada de portar a terme aquesta qüestió dels bombers va resoldre totes les gestions. El 24 de setembre de 1895 el Cos de Bombers ja estava novament constituït. L’integraven vint-i-cinc homes, com a cap primer Josep Bernades i Joan Viciana com a segon, més els capatassos, el guàrdia de magatzem, l’avisador, el corneta i l’abanderat seguint el reglament que va ser aprovat el mateix dia. Es van donar les ordres de que es tinguessin plenes les botes d’aigua, per portar-les i utilitzar-les on hi pogués haver-hi un incendi, i que es podien omplir de l’aixeta de la font de la plaça de Sant Antoni. També es va ordenar de comprar 25 camises i 25 botins pels bombers. L’any 1907 Josep Bernades va ser substituït per Josep Elias en la funció de primer cap.
Cal reconèixer que els últims anys del segle IXX i els primers del XX el servei contra incendis no estava massa ben equipat d’eines per apagar foc, però va ser en l’any 1910 que es va formar un bon parc i els estris mínimament necessaris per combatre les flames, tot i així procuraven fer un bon equip d’homes amb enginy i destresa per substituir la manca d’utensilis per invents dels propis bombers. El personal d’aquest Cos es componia per: un Cap, un Subcap, quatre Caporals i trenta individus amb ofici com podia ser paleta, fuster... També formaven part de la Companyia el corneta, l’abanderat, un mecànic i un metge. En aquell temps la població es dividia en quatre districtes, en cadascun d’ells hi havia un responsable per donar l’alarma amb un cop de xiulet, seguidament el campanar de la ciutat avisaria a la vila tant de dia com de nit. Per combatre les flames s’utilitzaven unes bombes per impulsar l’aigua, aquestes s’alimentaven dels abeuradors que hi havia en els principals punts de la ciutat i quan el foc estava a les afores s’utilitzava un carro que transportava dues botes d’aigua.
El 26 d’octubre de 1912 es va habilitar una botiga denominada “Almudi” de la casa Consistorial per instal·lar el parc de Bombers.
Els serveis que feien els bombers augmentaven any darrera any fins que a finals de 1918 es va demanar la compra de mànegues o una bona reparació de les que tenien i a més la construcció d’un carro per portar tot el material. L’alcalde va fer arreglar les mànegues, però no els va donar el carro que demanaven per qüestions econòmiques. Les sortides del bombers cada vegada eren més freqüents principalment apagaven focs de vivenda i focs forestals i de sembrat.
Durant aquells anys, tot semblava marxar bé, però l’any 1931 al Cap de Bombers se li va acudir en nom de tots els membres del Cos demanar una subvenció per poder fer tots plegats un dia de camp a Montserrat; l’alcalde li va contestar que estava molt satisfet de les actuacions dels bombers, però que no els podia donar cap diner per subvencionar el viatge. El Cap de Bombers molt molest va presentar al Consistori la dimissió de tota la Companyia de Bombers. L’Ajuntament va acceptar la dimissió dissolent l’antic Cos per tal de procedir a la seva renovació, en forma que correspongués a les necessitats de la ciutat. La Corporació Municipal va aprovar en la sessió del dia 13 de juliol el nou Reglament pel qual havia de regir-se aquesta organització i va acceptar als nous ciutadans que volien convertir-se en bombers. Però el nou Cos va durar pocs anys ja que el 1936 va esclatar la Guerra Civil.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
