Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris - serveis: incendis d'indústries. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris - serveis: incendis d'indústries. Mostrar tots els missatges

Incendi Magatzems El Siglo, nadal de 1932

El dia de Nadal de 1932 van cremar els populars magatzems “El Siglo”. 

Eren el símbol de l’exponent potència mercantil catalana. “El Siglo” significava alguna més que un establiment comercial, era motiu d’orgull pels ciutadans. Tenia set pisos, que es repartien 75 seccions de vendes i una superfície d’uns 5.600 m² de planta, distribuïts entre els números 3, 5 i 7 de l’antiga Rambla dels Estudis i feia més de quaranta anys que havien obert. 

Treballen poc més de mil treballadors i donava feina a uns 600 més d’externs. Llindava amb el número 1 amb les oficines del Banc Hispano Comercial i amb el número 9 amb el Teatre Poliorama. Per la part de darrera llindava amb el carrer Xuclà i també tenia una sortida a la plaça del Bonsuccés. 

En un dels aparadors del comerç tenien, a manera d'atracció comercial, un petit tren en miniatura que el recorria entre els articles exposats. Per tal de donar-li més realisme, es va carregar alguns vagons amb carbó i petits paquets simulant regals. A l'hora de tancar el local, algú va oblidar apagar la locomotora que va continuar donant voltes i més voltes al seu recorregut. L'excés de pes dels seus vagons va provocar un sobreescalfament del motor del tren fins que es va incendiar. Aquest petit foc va passar a les cortines de l'aparador, als articles, a les prestatgeries de fusta i així fins incendiar tot l'edifici en un dels incendis més notables que es recorda a Barcelona. 

A les onze i vint-i-cinc minuts del dia 25 de desembre, un guàrdia urbà va donar el primer avís als bombers, i a les onze i vint-i-nou minuts, quan va arribar al lloc del sinistre el primer tren d’auxili, “El Siglo” cremava totalment. Els primers treballs d'extinció van tractar de realitzar-los els set vigilants que quedaven dins dels magatzems tots els dies festius. Van intentar fer funcionar els extintors, però la fumera que es va produir des dels primers instants va ser tan espessa que va impossibilitar tot intent i va obligar als vigilants a abandonar ràpidament l'edifici per no morir asfixiats. Un d'ells, va patir cremades en ambdues mans. 

Quan van arribar els primers vehicles dels bombers les flames sortien per tots els buits de la façana de la Rambla dels Estudis, i començava a calar-se foc als aparadors de les façanes del carrer Bonsuccés i del carrer Xuclà. 

La calor produïda era tan intensa que es va encendre la pintura del Bt-1 i va aixecar butllofes en la de l’A-2 que, amb l’F-1, van ser els primers en arribar al foc i van estacionar-se primer al centre de la façana incendiada però que, retirant-se tot seguit, van situar-se davant del Banc Hispano Colonial. Durant els primers treballs d'extinció, un bomber que es va aventurar a penetrar a l'edifici sinistrat va patir símptomes d'asfíxia. Vista la importància del sinistre, es va demanar immediatament els reforços de les casernes del Parc i de l’Exposició, i van acudir els retens de tots les casernes al comandament dels seus respectius caps. 

El Bt-1 i l’F-1, situats davant del Banc Hispano, van ser els primers d’entrar en acció amb dues instal·lacions de mànega, que sortint del Bt-1 van atacar els aparadors i els prestatges encesos als baixos de la casa número 3, protegint els dipòsits de 8.000 litres de fuel, destinats a la calefacció, que hi havia al soterrani de la casa. El personal de l’F-1 va muntar dues instal·lacions més per alimentar el Bt-1 i un de boca directa que va atacar el foc des del terrat del Banc Hispano. 

Al mateix temps l’Fb-1, l’F-6 i l’Eg-3 del quarter Central, estacionats a la plaça Bonsuccés, atacaven el foc amb dues instal·lacions que van entrar l’una per un pas cobert i l’altra forçant la porta de ferro ondulat de la façana. El corrent d’aire que es va establir fou tant intens que va tirar a terra els bombers, trencant-se una claraboia que va ferir el bomber Juan Burguete en una cama.

El personal de l’F-6 va instal·lar quatre mànegues per alimentar el Fb-1, utilitzant el col·lector. Amb dues mànegues que sortien d’aquest cotxe, es va atacar l’incendi des dels balcons de les cases del carrer Xuclà, evitant així que el foc es propagués a les cases properes. Entre els veïns es van viure moments de pànic, por i tensió al veure les flames a tocar de les seves cases. Alguns fins i tot van començar  a desallotjar-les. 

Una mànega sobre boca directa des de l’Eg-3 va atacar el foc pels balcons de la façana de la plaça Bonsuccés. En aquest sector es trobava instal·lada la secció de queviures i licors i es van produir nombroses explosions ocasionades pels pots de conserves, ampolles d'alcohol i altres gèneres van provocar gran alarma. També per la part de la plaça del Bonsuccés les forces d'aviació militar, allotjades en l'antiga caserna del mateix nom, van cooperar des dels primers instants tant amb els treballs d'extinció, com amb els de manteniment de l'ordre.

El Bt-3, l’F-3 i l’Eg-2 van situar-se davant del Teatre Poliorama i amb dues instal·lacions que sortien del primer d’aquests automòbils van atacar l’incendi als baixos de les finques 6 i 7 per evitar que es torcessin les columnes de fosa i caiguessin les crugies paral·leles a la Rambla. El personal de l’F-3 va instal·lar dos mànegues per alimentar el tanc, i dos més sobre boca directa per atacar el foc des del terrat del Teatre Poliorama amb l’un, i des de l’escala giratòria amb l’altre, dirigint el raig d’aigua a través de la finestra. En un dels canvis de direcció de la mànega, el raig va desviar-se a la cara del 

bomber Jaume Llorca, contusionant-li fortament els ulls, pel que va ser portat al dispensari.

Com a mesura de previsió es va procedir a treure els diners dipositats al Banc Hispano Colonial. L'operació la van portar a terme diversos empleats que els treien en petits saquets custodiats per la guàrdia civil.

Va prosseguir l’atac des de l’escala, refrescant la paret mitgera del Teatre Poliorama. El Bt-2 del Parc va anar al carrer Xuclà, entrant pel carrer del Carme, per completar el cercle d’atac. El personal de l’F-2 va disposar una mànega per alimentar el Bt-2 i una altra per defensar la coberta del Teatre Poliorama des del terrat d’una casa del carrer Bonsuccés.

De l’edifici del Teatre Poliorama, que també allotjava les instal·lacions de l’Academia de les Arts i les Ciències es va procedir a buidar la seva valuosa biblioteca. Es van col·locar en fila un centenar de voluntaris  del públic i passant els uns als altres van treure tots els llibres. També van ser desallotjats i buidats les dependències dels artistes del teatre Poliorama.

Amb l’escala nº 1 i una instal·lació s’intentava dominar el foc que guanyava, un a un i des de la part posterior a l’anterior, els pisos de la casa nº 3, aconseguint salvar part de la crugia del pis superior.

L’edifici estava sembrat de claraboies i era impossible d’atacar el foc en la seva part central i superior, per la importància de l’incendi i per la disposició de l’estructura en columnes de fosa, superposades i descobertes, sense cap mena de protecció, enllaçades amb jàsseres i bigues de ferro, també al descobert, que va esfondrar-se mitja hora després de l’arribada, arrossegant la façana del carrer Xuclà, on de miracle no van sofrir dany els bombers, que pocs segons abans havien advertit el perill i van anar a protegir-se a l’interior de la cases. Només van quedar dempeus les parets mestres.

Paral·lelament a les tasques d’extinció van arribar al lloc del sinistres les principals autoritats barcelonines i catalanes, com l’alcalde Jaume Aguader i els regidors dels consistori i el president de Catalunya Francesc Macià amb altres consellers. També milers de persones s’atansaren per seguir de prop l’evolució de l’incendi, que des de la Rambla ofereix un aspecte impressionant. Per totes les portes i balcons, es veuen marcs i persianes cremar com teies, les flames surten imponents i gairebé poca cosa pot fer l’aigua llançada pels bombers. Tota la part de l’edifici que es veu per les obertures de la Rambla és una foguera immensa i el foc desprèn tal calor que impedeix acostar-se a curta distància. 

Malgrat els treballs dels bombers, que llancen simultàniament per les tres façanes de l'edifici tota l'aigua de que poden disposar, al migdia el foc arribava proporcions aterridores. Per la coberta de l'edifici sortien grans flames embolicades en una fumera negra i espessíssima que s'elevaven a centenars de metres d'altura. Tot l’edifici semblava una pira colossal, traient flames destructores per totes les seves obertures.

Alguns empleats d’”El Siglo” al presenciar de prop l’incendi es retiraven plorant amargament. A més d’un el van haver de retirar mig desmaiat a causa de la impressió rebuda. També van ser moltes les persones de les cases veïnes que van haver de ser auxiliades a les farmàcies pròximes.

Els treballs d’extinció van continuar tota la tarda i tota la nit a la llum de reflectors elèctrics, mentre es produïen nous esfondraments, quedant-hi un reforç amb material sobre boques directes, fins la total extinció de l’incendi.

Les pèrdues econòmiques es van avalar en 30 milions de pessetes. 

La tragèdia va tenir un fort impacte en la població barcelonina de l'època al quedar-se sense un dels seus establiments més populars i preferits. 

L'incendi va destruir completament l'edifici i forçar el trasllat a un altre carrer cèntric i de gran accessibilitat, el carrer Pelai, concretament en el núm 54 on existia ja un edifici comercial conegut amb el nom de Can Damians, que havia estat construït el 1915. El 22 de juny de 1979 novament els magatzems El Siglo van patir un edifici, conseqüència d'un curtcircuit en un fals sostre, amb força danys materials i sense cap ferit. Posteriorment aquell edifici allotjaria els magatzems C&A.

Imatges de l'incendi de 1932:

(Perez de Rozas. Arxiu Fotogràfic de Barcelona)












Premsa de l'època:








Bombers de Lleida a la Central de Seròs l'any 1950

Bombers de Lleida en les tasques d'extinció de l'incendi que va destruir completament la Central Hidroelèctrica de Seròs, l'1 de març de 1950


Bombers de Vilafranca del Penedès 1973

Incendi de la vella farinera de Ca l’Insenser, que ja estava abandonada, al carrer del Bisbe Pañella. 11-07-1973  Autor: Jordi Valls

Incendi Industria de corderia Ribó Sunyol de Badalona 29novembre1932

Bombers apagant l'incendi de la fàbrica de corderia de Jaume Ribó Sunyol. Carretera de Mataró, 3, barri del Palomar, Badalona.
29/11/1932





(fotografies: Arxiu Nacional de Catalunya)

Incendi Industria Parafina Fills de Pedro Abellà de Barcelona 24febrer1913

Bombers apagant un incendi a la fàbrica d'estearina y parafina dels Fills de Pedro Abellá. Carrer de Villarroel, número 21, Barcelona.
24/02/1913




(fotografies: Arxiu Nacional de Catalunya)

Incendi industra Polichemi d'Ullastrell 15juliol2007

El 15 de juliol de 2007 poc abans de les 03.00h, es declarava un incendi en l’empresa d’elaboració de productes de cautxú natural i sintètic, Polichemi, SL. situada al municipi d’Ullastrell. El cautxú que cremava va provocar flames espectaculars i de gran alçaria, així com una gran fumera negra i espessa. Per aquest fet es va donar avís a la població per tal que evités sortir de casa o circulés per la zona i també es va tallar la carretera. El vent va allunyar el fum i la pudor de la població, on no va caldre desallotjar ningú. La columna de fum tenia uns cent metres d'alçada i es va poder contemplar durant hores des de molts quilòmetres de distància.
Aquest fum que portava partícules incandescents també va provocar que es declaressin altres petits focs forestals per la zona que van cremar massa forestal d’uns 1.000 metres quadrats.
A l’inici de l’incendi, les flames es van estendre ràpidament cap a l'interior de les naus i van destrossar completament els 3.000 metres quadrats de superfície dels magatzems. El fet que el cautxú tingui un poder calorífic molt gran i que l'estructura de l'edifici és col·lapés, va fer que s'hagués de treballar des de fora, tot dificultant la feina de les unitats de bombers, que van haver de treballar amb equips de respiració malgrat estar a l’exterior.
Durant 48 hores un total de 37 dotacions terrestres i 2 helicòpters bombarders van lluitar per extingir totes les flames, que van esgotar totes les reserves d’aigua de la població. Els bombers van estar uns dies més tot controlant la retirada d’enderrocs amb maquinària pesant i que podia fer revifar les flames.

Incendi farinera del Sindicat Agrícola de Cervera 7agost1923

La farinera del Sindicat Agrícola de Cervera va patir un incendi provocat la matinada del 7 d’agost de 1923 i va destruir completament tot l’edifici. Els bombers de la comarca, amb l’ajut dels treballadors i de nombrosos veïns van estar durant hores lluitant contra les flames.

Incendi industria surera Santa Coloma de Farners 12juliol1967

El 12 de juliol de 1967 l’empresa surera Corchera Betrán de Santa Coloma de Farners va patir un greu incendi que la va destruir completament. A més dels bombers de Girona van ser mobilitzats bombers de Barcelona, Figueres, Olot i els bombers de l’aeroport de Girona, que van ser els primers en arribar. Aquests darrers van fer servir els seus moderns sistemes anti-incendis, actuant amb eficàcia per aïllar de les flames un dipòsit de butà que es trobava prop de les instal·lacions, juntament amb els bombers de Barcelona, gràcies a l’escuma especial que portaven. Durant més de vuit hores van estar els bombers lluitant contra les flames i el retén de vigilància es va prolongar fins l’endemà. Una hora més tard, a Girona un camió que transportava palla es va incendiar juntament amb el magatzem on anava a descarregar-la i aquest va incendi va haver de ser apagat pels veïns i la Guàrdia Civil, mitjançant la tradicional filera de galledes, ja que no quedava cap bomber a la ciutat, a l’estar tots a Santa Coloma de Farners.



Incendi fusteria Coll-Viader de Girona 4novembre1961

La matinada del 4 de novembre de 1961 un espectacular incendi es va declarar a l’empresa de fustes Coll-Viader de Girona. Els bombers gironins juntament amb la Brigada Municipal van trigar més de catorze hores en apagar les flames, algunes d’elles de més de trenta metres d’alçada i que es podien veure des de molts punts de la ciutat. L’especularitat del foc va despertar al veïnat de la zona. El foc va destruir completament totes les instal·lacions que ocupaven uns 400 metres quadrats. A més de les tasques d’extinció dins la pròpia indústria, els bombers van haver de lluitar perquè el foc no s’apropés a les fàbriques veïnes ni als vagons de tren d’una via morta propera, ja que les instal·lacions de Coll-Viader es trobaven entre les línies del ferrocarril d’Olot a Girona. Fins dos dies va durar una reraguarda de bombers vigilant que no es reproduís el foc.

Fotos: Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans Prats)