Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris IGUALADA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris IGUALADA. Mostrar tots els missatges
Bombers d'Igualada l'any 1921
Els Bombers d'Igualada l'any 1921.
Al mig trobem el cap Josep Casanovas Cardona i el sotscap Antoni Corbella
Al mig trobem el cap Josep Casanovas Cardona i el sotscap Antoni Corbella
Tocs de xiulet Bombers Igualada 1896
Fins l'invent i la difusió de la ràdio, els cossos de bombers van estar molts anys organitzant-se i comunicant-se en els sinistres a base de tocs de xiulet i de corneta. Mitjançant aquests tocs es donaven les ordres i avisos corresponents.
Aquesta és la taula dels tocs de xiulet dels Bombers d'Igualada l'any 1896.
Incendis forestals a Montserrat, agost1986
El 7 d’agost de 1986, a dos quarts de vuit de la tarda va començar el primer d’una sèrie d’incendis que va afectar al llarg d’aquell mes la muntanya de Montserrat. Aquest es va iniciar en el paratge de Santa Cecília i els primers vehicles que van anar van ser dels bombers de Manresa i de Martorell. La manca d’accessos al front serà un greu dificultat que ajudarà a la propagació de l’incendi. Dues avionetes surten de Sabadell per ajudar en les tasques d’extinció. L’aviació de Reus, en canvi, no pot sortir ja que s’està aprop de l’ocàs. Durant la nit ja es veu que l’extinció serà molt complicada i es demana el màxim de reforços. Fins a 38 dotacions de bombers de la Brigada de Barcelona i una vintena més arribats de la resta de Catalunya treballen de valent al llarg de la nit. En la part que va des de la Calsina a Santa Cecília s’ha controlat el front, evitant la seva propagació cap a l’est. Els problemes són cap a l’oest, per sota de la carretera de can Maçana, al serrat de Calsina, a can Martorell i a la carena de la Creu de Ferro, on el foc comença a amenaça les urbanitzacions del Casot i de Sant Cristòfol.
Durant el dia següent les tasques de coordinació es compliquen ja que el cap de guàrdia no pot disposar de cap helicòpter per organitzar l’extinció des de l’aire. A més, molts relleus s’han presentat sense les dotacions d’auxiliars forestals i durant unes hores el nombre d’efectius que lluiten contra les flames s’ha rebaixat de manera important. A primera hora de la tarda hi ha una reproducció al vessant dret del torrent de Can Martorell. Dos vehicles, un de Granollers i l’altra de Vic, fan una estesa de més de 200m de mànegues pendent amunt i enmig d’una màquia espessa i de difícil penetració. Al cap de poca estona es troben que el front de Santa Cecília avança directe cap a ells. En uns minuts han de marxar corrents de la zona i són evacuats en helicòpter. Un altre vehicle de Granollers, més dos de Guardiola i de Cardona, també han de deixar-ho tot i fugir del front. El vehicle de Granollers quedarà afectat per les flames i el seu conductor, patirà més tard un inici d’infart sense conseqüències greus.
A mitja tarda la majoria de dotacions es veuen superades pel foc i s’han d’emplaçar de nou. Una de les situacions més complicades es donen en la urbanització de Sant Cristòfol on les flames amenacen les cases. A les unitats de bombers se’ls ha afegit una secció de mossos d’esquadra per ajudar a estirar i recollir mànegues. Una altra zona on les tasques d’extinció han estat feixugues ha estat sota l’estació inferior del funicular de Sant Jeroni. A la matinada el foc queda encerclat i les instal•lacions dels dos sectors es troben. Durant tres dies es quedaran a la zona diverses dotacions de bombers per evitar qualsevol reproducció. En total han treballat 58 vehicles i més de 230 bombers, així com 6 mitjans aeris, 2 helicòpters de comandament, 2 hidroavions i 2 avionetes.
El dia 16, un nou incendi va afectar la vegetació de sota el monestir i seguí la línia de l’aeri, prop de la cova on va ser trobada la verge. Però dos dies després, el 18, el malson tornà a Montserrat.
Poc abans de les nou del matí es declara un incendi a Castellfollit del Boix. Vehicles dels bombers d’Igualada, Calaf i Martorell son els primers en arribar amb l’ajut dels mitjans aeris. Quan semblava que tenien el foc controlat, al migdia, les flames s’escapen empeses pel vent i s’obre un front de foc de més de 500 metres. Aquest es parteix en dos grans fronts més, l’un cap als Brucs, tot esquivant la muntanya, l’altre cap a l’esquerra, en direcció a la carretera de Can Maçana. Si aquest flanc no es pot aturar, avançarà inevitablement cap al monestir. La magnitud de la tragèdia obliga a instal•lar un comandament avançat en el mateix monestir. Molts voluntaris espontanis, així com pagesos i estiuejants, malgrat que van mal equipats, son volenterosos i s’afegeixen a traginar les línies. Malauradament les flames van travessar la carretera de Can Maçana i amb una amplada de 2km van avançar enganxades a les parets de Montserrat, cap a Marganell.
A la tarda, el front nord ja va arribar fins i tot al monestir i s’enfilava pels canals amunt. De nit, una llengua de foc va amenaçar Sant Salvador de Guardiola, on un bon grapat de vilatans es defensaren amb mitjans primaris fins l’arribada de 5 autobombes. L’acció de la població va ser determinant per aguantar el foc fins l’arribada dels bombers. Passada la mitjanit el front de Maians fins Sant Salvador de Guardiola ja estava controlat. L’incendi encara es revifaria amb força durant unes hores l’endemà, tot i que a la nit ja estaria totalment dominat. Fins el dia 24 es va mantenir una reserva de bombers.
Aquell incendi va afectar el 90% de la superfície boscosa de Montserrat. Van treballar 70 vehicles, aproximadament 280 bombers, 16 dels quals van resultar ferits en les tasques d’extinció. També hi van participar 2 hidroavions i efectius de l’Exèrcit. Més enllà de les tasques d’extinció, es va haver de protegir les persones que hi havia, a la muntanya; monjos, peregrins i excursionistes. Es calcula que unes 3.000 persones van quedar aïllades, i que van haver de ser evacuades. Els acessos a Montserrat van quedar totalment tallats, tant per carretera com pel funicular. El foc va afectar l’ermita de Sant Iscle i els cables de la xarxa telefònica. Les flames fins i tot es van apropar al restaurant. En total, 4.517 hectàrees cremades, principalment a la vessant de l’Anoia. El conseller d’Agricultura de l’època, Josep Miró i Ardèvol, va acusar un grup ultradretà d’haver provocat el foc. Tot i això, l’oposició i els sindicats van culpar del desastre al Govern, pel que consideraven manca de política forestal i de mitjans.
Durant el dia següent les tasques de coordinació es compliquen ja que el cap de guàrdia no pot disposar de cap helicòpter per organitzar l’extinció des de l’aire. A més, molts relleus s’han presentat sense les dotacions d’auxiliars forestals i durant unes hores el nombre d’efectius que lluiten contra les flames s’ha rebaixat de manera important. A primera hora de la tarda hi ha una reproducció al vessant dret del torrent de Can Martorell. Dos vehicles, un de Granollers i l’altra de Vic, fan una estesa de més de 200m de mànegues pendent amunt i enmig d’una màquia espessa i de difícil penetració. Al cap de poca estona es troben que el front de Santa Cecília avança directe cap a ells. En uns minuts han de marxar corrents de la zona i són evacuats en helicòpter. Un altre vehicle de Granollers, més dos de Guardiola i de Cardona, també han de deixar-ho tot i fugir del front. El vehicle de Granollers quedarà afectat per les flames i el seu conductor, patirà més tard un inici d’infart sense conseqüències greus.
A mitja tarda la majoria de dotacions es veuen superades pel foc i s’han d’emplaçar de nou. Una de les situacions més complicades es donen en la urbanització de Sant Cristòfol on les flames amenacen les cases. A les unitats de bombers se’ls ha afegit una secció de mossos d’esquadra per ajudar a estirar i recollir mànegues. Una altra zona on les tasques d’extinció han estat feixugues ha estat sota l’estació inferior del funicular de Sant Jeroni. A la matinada el foc queda encerclat i les instal•lacions dels dos sectors es troben. Durant tres dies es quedaran a la zona diverses dotacions de bombers per evitar qualsevol reproducció. En total han treballat 58 vehicles i més de 230 bombers, així com 6 mitjans aeris, 2 helicòpters de comandament, 2 hidroavions i 2 avionetes.
El dia 16, un nou incendi va afectar la vegetació de sota el monestir i seguí la línia de l’aeri, prop de la cova on va ser trobada la verge. Però dos dies després, el 18, el malson tornà a Montserrat.
Poc abans de les nou del matí es declara un incendi a Castellfollit del Boix. Vehicles dels bombers d’Igualada, Calaf i Martorell son els primers en arribar amb l’ajut dels mitjans aeris. Quan semblava que tenien el foc controlat, al migdia, les flames s’escapen empeses pel vent i s’obre un front de foc de més de 500 metres. Aquest es parteix en dos grans fronts més, l’un cap als Brucs, tot esquivant la muntanya, l’altre cap a l’esquerra, en direcció a la carretera de Can Maçana. Si aquest flanc no es pot aturar, avançarà inevitablement cap al monestir. La magnitud de la tragèdia obliga a instal•lar un comandament avançat en el mateix monestir. Molts voluntaris espontanis, així com pagesos i estiuejants, malgrat que van mal equipats, son volenterosos i s’afegeixen a traginar les línies. Malauradament les flames van travessar la carretera de Can Maçana i amb una amplada de 2km van avançar enganxades a les parets de Montserrat, cap a Marganell.
A la tarda, el front nord ja va arribar fins i tot al monestir i s’enfilava pels canals amunt. De nit, una llengua de foc va amenaçar Sant Salvador de Guardiola, on un bon grapat de vilatans es defensaren amb mitjans primaris fins l’arribada de 5 autobombes. L’acció de la població va ser determinant per aguantar el foc fins l’arribada dels bombers. Passada la mitjanit el front de Maians fins Sant Salvador de Guardiola ja estava controlat. L’incendi encara es revifaria amb força durant unes hores l’endemà, tot i que a la nit ja estaria totalment dominat. Fins el dia 24 es va mantenir una reserva de bombers.
Aquell incendi va afectar el 90% de la superfície boscosa de Montserrat. Van treballar 70 vehicles, aproximadament 280 bombers, 16 dels quals van resultar ferits en les tasques d’extinció. També hi van participar 2 hidroavions i efectius de l’Exèrcit. Més enllà de les tasques d’extinció, es va haver de protegir les persones que hi havia, a la muntanya; monjos, peregrins i excursionistes. Es calcula que unes 3.000 persones van quedar aïllades, i que van haver de ser evacuades. Els acessos a Montserrat van quedar totalment tallats, tant per carretera com pel funicular. El foc va afectar l’ermita de Sant Iscle i els cables de la xarxa telefònica. Les flames fins i tot es van apropar al restaurant. En total, 4.517 hectàrees cremades, principalment a la vessant de l’Anoia. El conseller d’Agricultura de l’època, Josep Miró i Ardèvol, va acusar un grup ultradretà d’haver provocat el foc. Tot i això, l’oposició i els sindicats van culpar del desastre al Govern, pel que consideraven manca de política forestal i de mitjans.
Bombers d'Igualada 1872-1982
Els inicis del cos de bombers d’ Igualada es remonten al 1872. Sembla que l’estructura organitzativa d’aquest ofici seguia la mateixa que havia projectat l’Ataneu Igualadí al 1865. Es tractava de persones reclutades, preferentment entre el ram de la construcció, ja que aquestes, si més no, estaven acostumades a pujar a les bastides i a córrer certs riscos en les tasques quotidianes, també hi havia ferrers, fusters ja que van ser ells mateixos els qui es van haver de construir el parc. El cos de bombers es mantenia a partir d’una assignació del pressupost municipal i de les quotes que els industrials i els comerciants de la ciutat pagaven d’una manera voluntaria. L’uniforme era molt característic: jaqueta acabada en faldó i els casc típic de la seva professió. El primer parc estava situat a la plaça de la Creu. El cos estava format per bombers voluntaris dividits en 4 brigades, una per cada districte. Cadasquna d’elles estava formada per 6 bombers, un dels quals era capatàs.
Els bombers, entrat el segle XX, feien les pràctiques de salvament a l’escorxador de la ciutat. L'any 1924 s'aprova un nou reglament, on s'estipula que el jornal de 8 hores, es pagarà a cada bomber 16 pessetes i el Cap cobrarà 25 pessetes. A més els 8 primers bombers en arribar a a la crida d'incendi rebran un premi. Els bombers jubilats que hagin estat 20 anys, percebran 4 pessetes mensuals, entre 20 i 25 cinc pessetes i més de25 pessetes el mateix que els bombers en actiu.
Els bombers, entrat el segle XX, feien les pràctiques de salvament a l’escorxador de la ciutat. L'any 1924 s'aprova un nou reglament, on s'estipula que el jornal de 8 hores, es pagarà a cada bomber 16 pessetes i el Cap cobrarà 25 pessetes. A més els 8 primers bombers en arribar a a la crida d'incendi rebran un premi. Els bombers jubilats que hagin estat 20 anys, percebran 4 pessetes mensuals, entre 20 i 25 cinc pessetes i més de25 pessetes el mateix que els bombers en actiu.
L’any 1926 arribà el primer camió de bombers a la ciutat. Estava equipat amb un motor de vaixell d’un pistó de la marca “Somwar”. Tenia una capacitat per a 5.000 litres d’aigua en una cisterna de ferro reblonat.
Després de la Guerra, el cos de bombers continuava essent voluntari i encara es reclutaven obrers entre el sector de la construcció. L’edifici del bombers era a la Plaça de la Creu, al costat de les dependències de la Vigilància Municipal. Tenien una vitrina on es desava la clau del seu parc quan es produïa un incendi, la policia feia sonar la sirena que hi havia en el campanar de l’església dels Dolors. Els bombers en sentir la sirena, es posaven l’uniforme i es dirigien cap a l’edifici. EL primer que trencava la vitrina per treure la clau i obrir les dependències era recompensat. Les cases on vivien els bombers s’identificaven amb unes plaques blanques col·locaven en la façana en què hi havia la paraula “bomber”. Sovint, el sereno els cridava per que es mobilitzessin quan s’havia calat un petit foc en algun lloc de la cuitat. En aquells anys, els bombers tenien un camió cisterna amb una capacitat per a 5.000 litres.
L’uniforme d’aquella època era molt senzill: portaven un casc de cartró molt premsat, una mena de mono, una jaqueta de color blau, i unes botes de pell. Entre els serveis que cobrien hi havia el de les actuacions teatrals. Quan es feia un acte en qualsevol dels teatres de la cuitat, hi assistien dos bombers i un capatas, que es posaven darrera del teló proveïts de mànegues d’aigua.
Fins la primera meitat del anys 60, el cos de bombers depengué de l’ajuntament, però, A partir del 1963 el servei de Prevenció i Extinció d’incendis va passar a càrrec de la Diputació Provincial de Barcelona. Moment en el qual es va aplicar el nou “Reglamento del Servició Provincial de Éxtinción de Incendios (Diputación Provincial de Barcelona)” deixant-se d’aplicar l’antic reglament del 1872. És en aquest moment en què els bombers van passar a ser professionals. Molts del voluntaris anteriors van quedar fora del nou cos, que començà oficialment les activitats el mes d’agost, durant la celebració de les festes de la ciutat
En aquesta època l’organitazació s’estructurava en torns de tres bombers i s’introduí la novetat de la vigilància dels boscos en moto, principalment durant l’estiu (aquests vigilants tenien potestat amonestadora). El 1966 ,els bombers es van traslladar provisionalment al Passeig Verdaguer fins la nova construcció del parc al Mirasol. En les antigues instal·lacions del parc si va construir la seu de Correus. El març del 1975 el parc de bombers es va traslladar al carrer Masquefa. El 1982 es va dur a terme el traspàs Els Serveis de Extinció d’Incendis de la Diputació de Barcelona a la Generalitat de Catalunya.
Després de la Guerra, el cos de bombers continuava essent voluntari i encara es reclutaven obrers entre el sector de la construcció. L’edifici del bombers era a la Plaça de la Creu, al costat de les dependències de la Vigilància Municipal. Tenien una vitrina on es desava la clau del seu parc quan es produïa un incendi, la policia feia sonar la sirena que hi havia en el campanar de l’església dels Dolors. Els bombers en sentir la sirena, es posaven l’uniforme i es dirigien cap a l’edifici. EL primer que trencava la vitrina per treure la clau i obrir les dependències era recompensat. Les cases on vivien els bombers s’identificaven amb unes plaques blanques col·locaven en la façana en què hi havia la paraula “bomber”. Sovint, el sereno els cridava per que es mobilitzessin quan s’havia calat un petit foc en algun lloc de la cuitat. En aquells anys, els bombers tenien un camió cisterna amb una capacitat per a 5.000 litres.
L’uniforme d’aquella època era molt senzill: portaven un casc de cartró molt premsat, una mena de mono, una jaqueta de color blau, i unes botes de pell. Entre els serveis que cobrien hi havia el de les actuacions teatrals. Quan es feia un acte en qualsevol dels teatres de la cuitat, hi assistien dos bombers i un capatas, que es posaven darrera del teló proveïts de mànegues d’aigua.
Fins la primera meitat del anys 60, el cos de bombers depengué de l’ajuntament, però, A partir del 1963 el servei de Prevenció i Extinció d’incendis va passar a càrrec de la Diputació Provincial de Barcelona. Moment en el qual es va aplicar el nou “Reglamento del Servició Provincial de Éxtinción de Incendios (Diputación Provincial de Barcelona)” deixant-se d’aplicar l’antic reglament del 1872. És en aquest moment en què els bombers van passar a ser professionals. Molts del voluntaris anteriors van quedar fora del nou cos, que començà oficialment les activitats el mes d’agost, durant la celebració de les festes de la ciutat
En aquesta època l’organitazació s’estructurava en torns de tres bombers i s’introduí la novetat de la vigilància dels boscos en moto, principalment durant l’estiu (aquests vigilants tenien potestat amonestadora). El 1966 ,els bombers es van traslladar provisionalment al Passeig Verdaguer fins la nova construcció del parc al Mirasol. En les antigues instal·lacions del parc si va construir la seu de Correus. El març del 1975 el parc de bombers es va traslladar al carrer Masquefa. El 1982 es va dur a terme el traspàs Els Serveis de Extinció d’Incendis de la Diputació de Barcelona a la Generalitat de Catalunya.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
