(Niepce. Centre de la Imatge Mas Igesias de Reus)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris REUS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris REUS. Mostrar tots els missatges
Bombers de Reus 1931
Els Bombers de Reus l'any 1931 amb el vehicle Hispano-Suïssa dels Bombers de Reus, comprat el 1930, amb un motor d’explosió de quatre cilindres i 17 CV de potència. I dipòsit de 1.000 litres d’aigua.
(Niepce. Centre de la Imatge Mas Igesias de Reus)
(Niepce. Centre de la Imatge Mas Igesias de Reus)
Reglament del Cos de Bombers de Reus 1861
Reglamento para el Cuerpo de Bomberos de Reus
Artº 1º El Ayuntamiento de Reus y en su nombre la comisión especial nombrada ó que se nombre al efecto, será el jefe nato de la compañía de bomberos.
2do
El personal de dicha compañía acudirá con sus utiles á la estincion de cualquier incendio, prévio el conocimiento y autorización de la referida junta.
3º
El Ayuntamiento ó la comisión que lo represente, se entenderá con los gefes de la citada compañía, para dirigir todos sus esfuerzos á la estincion de los incendios y promover todas las providencias para evitarlos.
4º
El Ayuntamiento se obliga á prestar todo el apoyo que le sea posible, para completar el equipo y utiles necesarios á los individuos que formen dicha institucion.
5º
La comision podrá dar las gratificaciones que juzgue oportunas á los individuos que siendo bomberos, se distinguieren de un modo muy notable dentro el círculo de sus atribuciones.
6º
Todo lo referente á la parte económica y administrativa será á cargo de la indicada comision, consultando empero cuando lo creyera necesario con el maestro director ó gefe de la compañía.
7º
En el caso desgraciado de haber dos incendios á la vez, la comision dispondrá que la compañía socorra á ambos, si es posible, y de no, hará que acuda al lugar en donde lo considere mas necesario.
Personal de la compañía de bomberos
1º
Para el mejor éxito en la estincion de cualquier incendio, se crea un cuerpo de bomberos, cuyo gefe ha de pertenecer á la clase de arquitectos ó maestros de obras nombrado por el M. I. Ayuntamiento.
2º
El cuerpo de bomberos se compondrá de dos brigadas de á veinte hombres cada una, por mitades de albañiles y carpinteros, dos cerrajeros, dos guarnicioneros y un capataz que deberá pertenecer precisamente á la clase de maestro de albañiles.
3º
Todos los individuos que formen parte del citado cuerpo tendrán su número correspondiente y en falta del Director ó de los capatazes se constituirán gefes de bomberos á las inmediatas ordenes de la comision, por el orden numerico empezando por el primero. Al presentarse uno de los gefes cesarán en la direccion quedando luego á las ordenes de estos como á simples bomberos.
4º
El Ayuntamiento facilitará á cada bombero una lámina ó tablilla con la inscripcion de “Bombero” que la deberá colocar en la parte esterior de su habitacion en paraje bien visible para conocimiento del público. A mas deberá usar en los ejercicios y siempre que se forme la compañia, el uniforme que se le facilitará para que sea reconocido, debiendo presentarlo limpio y aseado.
Obligaciones del maestro Director
1º
Al primer aviso de fuego, acudirá al punto del incendio, examinará el edificio y sus inmediatos valiéndose de sus conocimientos teóricos y prácticos, dará ordenes para los trabajos, señalará el punto donde hayan de colocarse las bombas y puesto de acuerdo con la comision presente, recibirá el número de trabajadores que juzgue necesarios.
2º
Redactará cuantos informes y memorias le pidiere la Autoridad ó la comision y desempeñará todos los encargos que se le confien, siempre que sean propios del cargo de maestro Director.
3º
Enseñará á la compañía de bomberos el ejercicio de bomba tanto en la palanca como en el tiro de agua y todos los demas movimientos que considere necesarios para la completa instrucción del citado cuerpo.
4º
Cuidará muy especialmente de que durante el dia no se ausenten de la ciudad mas de la mitad de los individuos que estuvieren á sus órdenes, y de una tercera parte si es de noche.
Vigilará la conservacion de las bombas y demas útiles, dando parte a la comision.
De los capatazes
1º
Los dos capatazes de que se hecho mencion, puestos de comun acuerdo, reemplazarán al maestro Director en ausencia y enfermedades, siendo de su incumbencia en este caso todas las obligaciones de aquel.
2º
En todos los demás casos en que hubiese el Director, serán los capatazes los encargados de transmitir las ordenes de sus gefes a los bomberos, cuidando de que se cumplan en todas partes.
3º
Tendrán cuidado de que todos los utiles correspondientes á la compañía se hallen siempre en buena disposicion para el trabajo. Estos efectos les serán entregados bajo inventario.
4º
Darán aviso al Director de las faltas, roturas ó defectos que noten en ellos y con la debida autorizacion de aquel, harán que se arreglen á la mayor brevedad posible.
5º
Sabrán el ejercicio de bomba y demás como un simple bombero para dirigir con acierto los movimientos y corregir los defectos con prontitud.
6º
En caso de incendio acudirán inmediatamente al lugar en que se guarde la bomba, abrirán sus puertas, prepararán el tren y marcharán con ella apenas se hubiesen reunido los bomberos necesarios para el arrastre.
7º
Concluido el incendio, recogerán todos los útiles anejos á la bomba y se retirarán con el tren cuando así se lo ordenaran.
8º
En todo el dia inmediato al del incendio, si en el mismo no hubiera lugar, dispondrán que se pongan á secar los cubos ó pozales de lona y mangas de los mismos, recorriendo y limpiando la bomba y demás útiles.
9º
En ausencias y enfermedades darán aviso al Director, poniendo tambien en conocimiento del sereno del barrio y vigilantes nocturnos cada vez que trasladen su domicilio á distinta habitacion.
De los cerrajeros
1º
Los cerrajeros que formen parte de la compañía, serán considerados como á simples bomberos y por consiguiente con las mismas obligaciones que se impongan á estos.
2º
Cuando fuesen llamados por el Director ó alguno de los capatazes, tendrán la obligacion de examinar la bomba á fin de que, conociendo el mecanismo puedan corregir cualquiera falta que en ella notasen, siempre con el previo consentimiento de sus gefes.
De los guarnicioneros
1º
Los guarnicioneros serán tambien considerados como bomberos y formarán parte de la compañía.
2º
Lo mismo que los cerrajeros, si se lo mandase el Director, examinarán los útiles y muy particularmente los cubos y mangas para tenerlos siempre en el buen estado que exige la compañía.
Del bombero
1º
Para pertenecer al cuerpo de bomberos, se necesita ser jóven y robusto, y tener al menos cuatro años de albañil ó carpintero.
2º
Saber el ejercicio de bomba, tanto en la palanca como en el tiro de agua, y cuanto considere necesario el maestro Director, á cuyo efecto deberá acudir á la instrucción el dia que sus gefes les avisen, cuidando estos que sea en los festivos para no perjudicarles ni hacerles perder ningun jornal.
3º
Al oir ó saber la señal de incendio, acudir inmediatamente al local en donde se guarde la bomba y cumplir las órdenes que sus gefes les diesen.
4º
Obedecer a la Comision, al Director, ó á quienes hagan sus vezes en todo cuanto pertenezca al servicio de que se trata.
6º
Siempre que precise á uno de los bomberos salir de la poblacion, deberá pedir permiso al maestro Director.
7º
En recompensa de las obligaciones que contraen los bomberos al ingresar en la
compañía, tan pronto estén completos en equipo y útiles, serán retribuidos por el Ayuntamiento con una asignacion de 60 reales anuales que cobrarán el dia 24 Diciembre de cada año, los capatazes de 100 reales y los cerrajeros y guarnicioneros de 80 reales.
8º
A mas de la asignacion estipulada, si el fuego á que asistiese la compañía pasase de dos horas, se abonará á los bomberos el jornal entero y si durase menos se contará solo medio, el cual, se exigirá, a juicio de la comisión al propietario de la finca incendiada y a los vecinos que se hubiesen visto amenazados por el fuego.
9º
Tanto las asignaciones anuales como los jornales se pagarán por nómina que deberán firmar los interesados.
10º
Si un bombero se ausentase del lugar del incendio sin permiso de su gefe, perderá el jornal aun cuando á la primera hora se hubiese hecho presente, siendo espulsado de la compañía con una nota que le imposibilite en lo sucesivo de trabajar por cuenta del Ayuntamiento.
11º
Lo estipulado en el precedente articulo se entiende tambien con los bomberos que sin un motivo justificado, dejasen de acudir al lugar indicado, tan pronto se diese la señal de fuego.
12º
El bombero, (lo mismo que los capatazes) dará aviso al sereno del barrio y vigilantes nocturnos cuando traslade su habitacion de un punto á otro.
Premios
1º
Siendo imprescindible la asistencia de la conision en todos los casos de incendio, es una de sus obligaciones observar los servicios individuales de todo obrero, como tambien la puntualidad de las bombas y servicio de las brigadas antes de retirarse del punto en donde estuviesen reunidos, y previo el dictamen del Maestro Director, señalarán las gratificaciones á los que se hubieran hecho acrehedores por sus servicios extraordinarios, mandando publicar sus nombres en el Boletin Oficial de la Provincia y en el Diario de esta ciudad á no oponerse los interesados.
2º
El Secretario de la comision, acudirá tambien á los incendios y será de su obligacion tomar una relacion de los bomberos ques esten ya trabajando y de los que despues fueran llegando, procurando en cuanto sea posible anotarlos por el orden de prioridad en aquel incendio, teniendo presente los trabajos que presten en estos actos para su justa recompensa.
3º
Todos los carpinteros y albañiles que no siendo bomberos acudiesen al incendio, se presentarán al maestro Director y si este lo considerase necesario, les ocupará mandándoles á las ordenes de los capatazes, pero si antes de llegar el Director ó los bomberos hubiese algunos ya trabajando, continuarán estos, siendo así su voluntad, para lo cual disfrutarán el mismo jornal de bombero con opción á los premios por servicios especiales que hubiesen prestado. En estos casos, deberán cumplir estrictamente las órdenes del citado Director.
4º
Cuando algun bombero ó gefe acudiese á apagar algun pequeño incendio, será obligacion en el acto de concluido, ponerlo en conocimiento de la Comision, sin cuyo requisito no tendrá derecho á reclamar jornal ni premio alguno por sus servicios.
Manera de poner en juego todos los elementos de la organizacion contra incendios
1º
La señal de haber un incendio en la ciudad ó sus afueras se hará según costumbre con las campanas de la parroquia principal.
2º
A mas de dicha señal, la iglesia mas cerca al incendio echará á vuelo tambien sus campanas, distinguiendose con una campana pequeña si el fuego fuera extramuros de la ciudad.
3º
Todo individuo perteneciente á la organización contra incendios, al oir el toque de campanas acudirá á los puntos siguientes. Primero. Individuos de la comision al punto del incendio, estableciendose inmediatamente en sesion en un local inmediato cubierto ó descubierto. Segundo. Director facultativo al local que mire mas conveniente para dar con acierto y prontitud las disposiciones que crea necesarias. Tercero. Capatazes y bomberos al lugar del incendio.
4º
En un punto ó dos de la calle del incendio se formará el depósito de objetos que saquen de la casa ó casas incendiadas, poniendo un depositario que será responsable de los objetos que reciba para cuya seguridad se destinará allí un piquete de guardias municipales ó de fuerza armada si la hubiese.
5º
La Autoridad civil, tan pronto quede instalada la compañía de bomberos, dictará las disposiciones siguientes, cuidando de que se cumplan en todas sus partes. Primero. Todo vecino que habite en la calle en donde ocurriese el fuego, desde la primera campanada de señal, tendrá obligacion precisa de poner en la puerta de su casa, pozales ó herradas llenas de agua, dándola al primero que pasase con vasija vacía. Segundo. La casa que tuviese pozo interior estará escenta de franquear la entrada á los aguadores bomberos, siempre que sus moradores fuesen presentando en la puerta cubos ó vasijas grandes con agua, á fin de que los portadores puedan echarla á sus cubos. Tercera. Ninguna persona que no pertenezca á la organización de que se trata, podrá acercarse al local del fuego, si las Autoridades no dispusiesen lo contrario, á fin de que los bomberos y demás puedan dedicarse libremente á sus operaciones. Las personas que no siendo bomberos quieran prestar su cooperacion, lo que siempre es muy laudable, podrán dedicarse á proporcionar agua á los obreros que esten funcionando en la bomba. Cuarta. Cuando la Autoridad lo creyese necesario, dispondrá que se suelten las aguas de los depósitos llamados del molino y demás. Quinta. Si el incendio ocurriese en las altas horas de la noche, ó mientras estuviesen apagados los faroles del alumbrado público, el director de la sociedad del Gas Reusense dispondrá que se dé presión á dicho combustible á fin de poder alumbrar las calles en donde convenga. Sexta y última. El facultativo del Hospital al oir tocar á fuego deberá tambien acudir, disponiendo que vaya una camilla con sus portadores y el botiquin, reuniendose todos en el punto en donde se situe la direccion.
Queda concluido el Reglamento para la organización de un cuerpo de bomberos, con reserva de añadir, quitar ó enmendar lo que la esperiencia acreditase ser conveniente.
El Ayuntamiento como Cuerpo tendrá las mismas atribuciones respecto al de Bomberos que tiene por su carácter administrativo é interventor en cuanto á otras congregaciones instaladas, para los distintos servicios publicos. De manera que la comision á que alude este Reglamento viene á ser la natural representacion del municipio, y los individuos de este, los que podrán en caso fortuito obrar unidos á cualquiera otro de los que componen la comision referida, siempre que a ellos, antes que á otro, llegase la noticia de uno ó más incendios.
Breu Història dels Bombers de Reus
Article publicat a la revista L'Apagafocs, numero 4. Octubre 2009.
Per Ramon Pallicé i Torrell - Pep Farré i Sanfeliu
El que avui coneixem com a Parc de Bombers de Reus, integrat des de 1982 en la xarxa autonòmica de parcs de Bombers de la Generalitat de Catalunya, és hereu del Cos de Bombers Municipal, organitzat l'any 1930 i presentat oficialment en un acte multitudinari el 5 d'abril de 1931. Tanmateix, aquesta no fou la primera de les organitzacions destinades a l'extinció d'incendis en aquesta ciutat.
L’estiu de 1860 es produí un terrible incendi al raval de Santa Anna que, despertant l’esperit cívic de la ciutadania, suscità l’obertura d’una subscripció pública impulsada pel polític i activista cultural Bernat Torroja, la qual hauria de destinar-se a l’adquisició de material per a l’organització d’un cos de bombers. Aquest esdevindria el punt de partida per a què la primavera de l’any 1861 el consistori reusenc aprovés un reglament, adquirís una primera bomba contra incendi de titularitat municipal i disposés l’organització d’una primitiva companyia de bombers.
Aquesta primera formació, que començà a prestar servei a les primeries de 1862, estava constituïda per un cap –el mestre d’obres Francesc Llauradó-, tres caps subalterns –un mestre paleta, un mestre Fuster i un professor de gimnàstica- i, per sota, quaranta individus d’ofici fuster, manyà i paleta. Tots ells disposaven d’uniforme i, si més no en una primera instancia, rebien instrucció i efectuaven pràctiques.
Malgrat que la companyia prestà servei en diverses ocasions, el cert és que la pobresa endèmica de les arques municipals, junt amb les dificultats dels bombers per conjuminar el propi ofici amb la prestació voluntària –i normalment deficitària- de serveis dins el cos, marcaren el caràcter efímer d’aquesta formació, la qual es considerà extingida a partir de 1865.
A partir d’aquí, i durant la resta del segle XIX es repetiren els intents de reorganització de la tan enyorada companyia de bombers. Així, durant el Sexenni Liberal es proposava sense èxit la formació d’una companyia de bombers en el si de la milícia nacional. També, l’any 1892 es proposava infructuosament un nou “Proyecto de Reglamento para el Cuerpo de Bomberos de la Ciudad de Reus” i més tard, el 1899, es plantejava partir del material ja existent per a la constitució d’un cos de bombers vertebrat per personal de la Brigada Municipal. Novament, un fracàs.
Caldria esperar fins l’any 1907 per a què la recentment creada “Comisión de Partido de La Cruz Roja” de Reus establís un cos de bombers amb la cooperació de l’Ajuntament, el qual subvencionà el servei amb 250 pessetes anuals, a més de prestar l’antiga bomba i el material d’extinció que tenia la municipalitat. El Parc de Bombers s’instal·là al carrer Sant Joan, pròxim a l’hospital, constant el cos de 24 individus regits per un reglament que els assignava una modesta retribució setmanal i uns premis per estimular-los a ser els primers en acudir al lloc del sinistre. Així mateix, el personal gaudia de complets uniformes i, a partir de 1912, d’una “Caja de Socorros Mutuos” destinada a l’auxili d’individus del cos i familiars en cas de malaltia, accident o defunció.
Malgrat els bons serveis prestats, les dificultats pel sosteniment econòmic del cos, així com el progressiu distanciament sofert respecte de l’entitat mare, propiciaren la seva dissolució a través d’un conveni que restablia el material d’extinció d’incendis a l’ajuntament.
D’aquesta manera, l’estiu de 1916 el Cos de Bombers de la Creu Roja era substituït per una “Junta Autónoma de Extinción de Incendios”, òrgan liderat per l’Ajuntament i les cambres de comerç i de la propietat urbana, que l’any següent veuria aprovat el “Reglamento para el Cuerpo de Bomberos de la Ciudad de Reus” . Tanmateix, no seria aquest l’organisme que aconseguiria l’establiment a Reus d’un servei contra incendis consolidat. La desaparició de la Junta Autònoma suposà que durant els anys vint la ciutadania tornés a sentir-se desemparada davant l’amenaça del foc i s’exclamés davant l’etern retorn als rudimentaris sistemes d’extinció tradicional.
Seria el final de la dictadura primoriverista i els aires renovats que aportaren nous mandataris com l’alcalde Josep Caixés el que afavorí que a finals de 1930 s’endegués l’enèrgica organització del que, l’any següent, esdevindria un nou Cos de bombers municipal en clares i fermes vies de consolidació.
Un dels seus impulsors fou el nou arquitecte municipal Antoni Sardà Moltó qui, vistes les necessitats de la ciutat, redactà un dictamen proposant la constitució i desenvolupament del cos de bombers de forma permanent. El 26 de setembre de 1930 s’aprovà la constitució del cos, la compra d’un autobomba i, el 15 d’octubre, l’aprovació del reglament. Annex a les dependències de l’hospital de Sant Joan es construí el parc de bombers i s’adquirí un vehicle autobomba de la casa Hispano Suiza, a més de dues escales de vint i dotze metres que es transportarien arrossegades per un tractor.
El cos estava compost per tres tècnics: un cap director -l’arquitecte municipal- i dos sotscaps. Com a subalterns, un secretari llister, un professor de gimnàstica, dos bombers distingits, i vint bombers.
El caporal dels bombers de Barcelona, Josep Castellví va entrenar els nous bombers d’una manera perfecta, demostrada en l’acte de la seva presentació, que la premsa qualificà de magnífic. L’actuació es va realitzar a la plaça dels Quarters amb les autoritats i un nombrós públic entusiasmat davant l’arribada del vehicle i la demostració del personal.
Amb l’esclat de la guerra civil, el 19 de juliol de 1936, i en previsió dels funestos esdeveniments, el Cos de bombers constituí una plantilla de personal fix i, més tard, en arribar els primers ferits del front d’Aragó, el Comitè Antifeixista ordenà la implicació dels bombers en el servei sanitari de l’Hospital Intercomarcal. A més, en col·laboració amb la Federació de Bombers de Catalunya, alguns bombers reusencs participaren en l’expedició catalana de bombers que aniria a recolzar els bombers de Madrid.
Com a part activa de la Junta de Defensa Passiva local, els bombers de Reus veurien l’ampliació del parc amb la construcció d’una nau annexa, així com la compra de dos camions-cisterna, un nou Hispano Suiza destinat al transport de personal i dues ambulàncies.
El gener de 1938 suposà el principi dels grans bombardejos sobre Reus, esdevenint gairebé diaris. Els bombers, amb gran abnegació, lluitaren contra el foc i ajudaren en tot el possible a la població civil. Paral·lelament, formaren part de la Comissió d’Ordre i Enllaços, encarregant-se de donar l’alarma amb les sirenes davant el pas dels avions facciosos.
El 15 de gener del 1939 Reus seria ocupat per l’exèrcit franquista. Instaurat el nou ordre, es comprovà el trasbals sofert al parc de bombers: molts bombers exiliats i el material evacuat cap a França, part del qual (com ara els dos Hispano Suiza) seria recuperat a Figueres, Vic i Girona.
Per tal de reorganitzar el servei d’extinció d’incendis s’aprovà un nou reglament i es convocà un concurs públic per a la provisió d’una nova plantilla de personal, per al qual calia justificar “adhesión al glorioso movimiento nacional” , mitjançant avals de F.E.T y de las J.O.N.S i de la Guardia civil. Més tard, un xassís Ford, transformat en autobomba, reforçaria el parc mòbil del servei.
Superats els anys de postguerra, el 1953 s’encetà la progressiva professionalització del servei municipal d’extinció d’incendis, amb la creació de reguardes fixes dutes a terme per dos caporals, dos xofers mecànics i sis bombers, entre els quals prestarien servei les 24 hores del dia.
El gener de 1997 s’aprovava el definitiu traspàs de serveis, mitjans i recursos dels Bombers de Reus a la Generalitat de CatalunyaEls anys seixanta foren anys de transformació, impulsada per l’increment demogràfic que suposà l’allau immigratori. Augmentava l’activitat del cos i, en conseqüència es féu necessari un impuls de les pràctiques, simulacres i protocols preventius, així com la dotació de nous efectius materials i de personal. Per tal de demostrar l’òptima preparació del servei, serien freqüents les demostracions i exercicis públics, com el dut a terme el juny de 1961 amb motiu dels trenta anys de la creació del cos.
L’any 1974 una comissió presidida pel conseller delegat de protecció civil, Fernando Guiu endegà, amb l’assessorament de Josep Maria Jordán, cap-director del Cos de bombers de Barcelona, un procés de reforç i reestructuració del servei de bombers reusenc. En aplicació de les mesures previstes s’adquiriren diversos vehicles, entre ells una autoescala Magirus i equips de radiocomunicació, entre d’altres equipaments. Així mateix, també s’establiren programes d’estudi per a la formació dels bombers.
Demostracions de l’any 1961El final de la Dictadura havia significat la reactivació dels mecanismes polítics i institucionals propis de Catalunya, entre els quals, l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia donaria peu a un replantejament global de l’organització contra incendis al nostre país. Dins la Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis i de Salvaments, creada l’any 1980, s’hi anirien integrant els diversos serveis de bombers procedents de diputacions, així com la majoria de municipals.
El traspàs de competències de serveis com Reus –de procedència municipal- suposà algunes dificultats afegides superades a través de convenis de col·laboració que, de 1982 a 1997, establiren unes bases de col·laboració per tal de resguardar l’autonomia municipal del servei, a la vegada que l’integraven progressivament en el nou marc supramunicipal. Aquesta etapa de transició culminaria el gener de 1997 en què s’aprovava el definitiu traspàs de serveis, mitjans i recursos a la Generalitat de Catalunya.
En l’actualitat el servei de bombers de Reus disposa de set vehicles pesants, dos de lleugers i d’una plantilla de cinquanta-sis bombers
En aquests anys, el Cos de bombers reusenc veuria l’ampliació del parc mòbil, efectius i equipaments, rubricada el 1987 amb el trasllat a les noves instal·lacions de Mas Tallapedra, molt més àmplies i millor situades als afores de la ciutat. Així mateix, la millora de les condicions laborals es feu palesa després de les mobilitzacions de bombers de 1987 i 1998. D’aquesta manera fou possible el desenvolupament d’un nou marc necessari per fer front a l’ampliació i diversificació de la sinistralitat a què els bombers havien de fer front.
Paral·lelament, i amb l’objectiu de fomentar el bon ambient entre els membres del servei, a més de la celebració de la tradicional festa patronal, en aquest període s’organitzaren diverses activitats lúdiques i esportives, creant fins i tot una associació per tal d’impulsar-les.
Les instal·lacions del nou Parc de bombers de Reus feren possible que des de bon principi s’hi acollissin múltiples iniciatives com la constitució de grups de rescat o l’establiment de la seu de l’Escola de la regió de Tarragona, destinada a la formació contínua dels bombers del sud de Catalunya. Més recentment, la incorporació de les primeres bomberes, així com la instal·lació d’una unitat del Grup de Recolzament d’Activitats Forestals (GRAF) i d’un Centre ERA (destinat a la gestió i manteniment dels Equips de Respiració Autònoma) han estat alguns dels trets destacables dels darrers anys del Parc de Reus.
En l’actualitat el servei de bombers de Reus disposa de set vehicles pesants, dos de lleugers i d’una plantilla de cinquanta-sis bombers, amb Alfonso Sánchez Duran com a cap de parc, a més de personal en segona activitat i voluntari. Amb aquests efectius, el Parc de Reus manté el compromís de servei a la ciutadania que l’han conduït a què ara s’aproximi a la doble efemèride que suposen els 150 anys de la creació del primigeni servei contra incendis i els 80 anys de la refundació d’un Cos de bombers municipal plenament consolidat.
*Ramon Pallicé i Torrell és advocat, escriptor i Tècnic Superior de la Generalitat.
* Pep Farré i Sanfeliu és historiador, bomber de primera, i autor del llibre "El Cos de Bombers de Tarragona, 1858-2008”
L’estiu de 1860 es produí un terrible incendi al raval de Santa Anna que, despertant l’esperit cívic de la ciutadania, suscità l’obertura d’una subscripció pública impulsada pel polític i activista cultural Bernat Torroja, la qual hauria de destinar-se a l’adquisició de material per a l’organització d’un cos de bombers. Aquest esdevindria el punt de partida per a què la primavera de l’any 1861 el consistori reusenc aprovés un reglament, adquirís una primera bomba contra incendi de titularitat municipal i disposés l’organització d’una primitiva companyia de bombers.
Aquesta primera formació, que començà a prestar servei a les primeries de 1862, estava constituïda per un cap –el mestre d’obres Francesc Llauradó-, tres caps subalterns –un mestre paleta, un mestre Fuster i un professor de gimnàstica- i, per sota, quaranta individus d’ofici fuster, manyà i paleta. Tots ells disposaven d’uniforme i, si més no en una primera instancia, rebien instrucció i efectuaven pràctiques.
Malgrat que la companyia prestà servei en diverses ocasions, el cert és que la pobresa endèmica de les arques municipals, junt amb les dificultats dels bombers per conjuminar el propi ofici amb la prestació voluntària –i normalment deficitària- de serveis dins el cos, marcaren el caràcter efímer d’aquesta formació, la qual es considerà extingida a partir de 1865.
A partir d’aquí, i durant la resta del segle XIX es repetiren els intents de reorganització de la tan enyorada companyia de bombers. Així, durant el Sexenni Liberal es proposava sense èxit la formació d’una companyia de bombers en el si de la milícia nacional. També, l’any 1892 es proposava infructuosament un nou “Proyecto de Reglamento para el Cuerpo de Bomberos de la Ciudad de Reus” i més tard, el 1899, es plantejava partir del material ja existent per a la constitució d’un cos de bombers vertebrat per personal de la Brigada Municipal. Novament, un fracàs.
Caldria esperar fins l’any 1907 per a què la recentment creada “Comisión de Partido de La Cruz Roja” de Reus establís un cos de bombers amb la cooperació de l’Ajuntament, el qual subvencionà el servei amb 250 pessetes anuals, a més de prestar l’antiga bomba i el material d’extinció que tenia la municipalitat. El Parc de Bombers s’instal·là al carrer Sant Joan, pròxim a l’hospital, constant el cos de 24 individus regits per un reglament que els assignava una modesta retribució setmanal i uns premis per estimular-los a ser els primers en acudir al lloc del sinistre. Així mateix, el personal gaudia de complets uniformes i, a partir de 1912, d’una “Caja de Socorros Mutuos” destinada a l’auxili d’individus del cos i familiars en cas de malaltia, accident o defunció.
Malgrat els bons serveis prestats, les dificultats pel sosteniment econòmic del cos, així com el progressiu distanciament sofert respecte de l’entitat mare, propiciaren la seva dissolució a través d’un conveni que restablia el material d’extinció d’incendis a l’ajuntament.
D’aquesta manera, l’estiu de 1916 el Cos de Bombers de la Creu Roja era substituït per una “Junta Autónoma de Extinción de Incendios”, òrgan liderat per l’Ajuntament i les cambres de comerç i de la propietat urbana, que l’any següent veuria aprovat el “Reglamento para el Cuerpo de Bomberos de la Ciudad de Reus” . Tanmateix, no seria aquest l’organisme que aconseguiria l’establiment a Reus d’un servei contra incendis consolidat. La desaparició de la Junta Autònoma suposà que durant els anys vint la ciutadania tornés a sentir-se desemparada davant l’amenaça del foc i s’exclamés davant l’etern retorn als rudimentaris sistemes d’extinció tradicional.
Seria el final de la dictadura primoriverista i els aires renovats que aportaren nous mandataris com l’alcalde Josep Caixés el que afavorí que a finals de 1930 s’endegués l’enèrgica organització del que, l’any següent, esdevindria un nou Cos de bombers municipal en clares i fermes vies de consolidació.
Un dels seus impulsors fou el nou arquitecte municipal Antoni Sardà Moltó qui, vistes les necessitats de la ciutat, redactà un dictamen proposant la constitució i desenvolupament del cos de bombers de forma permanent. El 26 de setembre de 1930 s’aprovà la constitució del cos, la compra d’un autobomba i, el 15 d’octubre, l’aprovació del reglament. Annex a les dependències de l’hospital de Sant Joan es construí el parc de bombers i s’adquirí un vehicle autobomba de la casa Hispano Suiza, a més de dues escales de vint i dotze metres que es transportarien arrossegades per un tractor.
El cos estava compost per tres tècnics: un cap director -l’arquitecte municipal- i dos sotscaps. Com a subalterns, un secretari llister, un professor de gimnàstica, dos bombers distingits, i vint bombers.
El caporal dels bombers de Barcelona, Josep Castellví va entrenar els nous bombers d’una manera perfecta, demostrada en l’acte de la seva presentació, que la premsa qualificà de magnífic. L’actuació es va realitzar a la plaça dels Quarters amb les autoritats i un nombrós públic entusiasmat davant l’arribada del vehicle i la demostració del personal.
Amb l’esclat de la guerra civil, el 19 de juliol de 1936, i en previsió dels funestos esdeveniments, el Cos de bombers constituí una plantilla de personal fix i, més tard, en arribar els primers ferits del front d’Aragó, el Comitè Antifeixista ordenà la implicació dels bombers en el servei sanitari de l’Hospital Intercomarcal. A més, en col·laboració amb la Federació de Bombers de Catalunya, alguns bombers reusencs participaren en l’expedició catalana de bombers que aniria a recolzar els bombers de Madrid.
Com a part activa de la Junta de Defensa Passiva local, els bombers de Reus veurien l’ampliació del parc amb la construcció d’una nau annexa, així com la compra de dos camions-cisterna, un nou Hispano Suiza destinat al transport de personal i dues ambulàncies.
El gener de 1938 suposà el principi dels grans bombardejos sobre Reus, esdevenint gairebé diaris. Els bombers, amb gran abnegació, lluitaren contra el foc i ajudaren en tot el possible a la població civil. Paral·lelament, formaren part de la Comissió d’Ordre i Enllaços, encarregant-se de donar l’alarma amb les sirenes davant el pas dels avions facciosos.
El 15 de gener del 1939 Reus seria ocupat per l’exèrcit franquista. Instaurat el nou ordre, es comprovà el trasbals sofert al parc de bombers: molts bombers exiliats i el material evacuat cap a França, part del qual (com ara els dos Hispano Suiza) seria recuperat a Figueres, Vic i Girona.
Per tal de reorganitzar el servei d’extinció d’incendis s’aprovà un nou reglament i es convocà un concurs públic per a la provisió d’una nova plantilla de personal, per al qual calia justificar “adhesión al glorioso movimiento nacional” , mitjançant avals de F.E.T y de las J.O.N.S i de la Guardia civil. Més tard, un xassís Ford, transformat en autobomba, reforçaria el parc mòbil del servei.
Superats els anys de postguerra, el 1953 s’encetà la progressiva professionalització del servei municipal d’extinció d’incendis, amb la creació de reguardes fixes dutes a terme per dos caporals, dos xofers mecànics i sis bombers, entre els quals prestarien servei les 24 hores del dia.
El gener de 1997 s’aprovava el definitiu traspàs de serveis, mitjans i recursos dels Bombers de Reus a la Generalitat de CatalunyaEls anys seixanta foren anys de transformació, impulsada per l’increment demogràfic que suposà l’allau immigratori. Augmentava l’activitat del cos i, en conseqüència es féu necessari un impuls de les pràctiques, simulacres i protocols preventius, així com la dotació de nous efectius materials i de personal. Per tal de demostrar l’òptima preparació del servei, serien freqüents les demostracions i exercicis públics, com el dut a terme el juny de 1961 amb motiu dels trenta anys de la creació del cos.
L’any 1974 una comissió presidida pel conseller delegat de protecció civil, Fernando Guiu endegà, amb l’assessorament de Josep Maria Jordán, cap-director del Cos de bombers de Barcelona, un procés de reforç i reestructuració del servei de bombers reusenc. En aplicació de les mesures previstes s’adquiriren diversos vehicles, entre ells una autoescala Magirus i equips de radiocomunicació, entre d’altres equipaments. Així mateix, també s’establiren programes d’estudi per a la formació dels bombers.
Demostracions de l’any 1961El final de la Dictadura havia significat la reactivació dels mecanismes polítics i institucionals propis de Catalunya, entre els quals, l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia donaria peu a un replantejament global de l’organització contra incendis al nostre país. Dins la Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis i de Salvaments, creada l’any 1980, s’hi anirien integrant els diversos serveis de bombers procedents de diputacions, així com la majoria de municipals.
El traspàs de competències de serveis com Reus –de procedència municipal- suposà algunes dificultats afegides superades a través de convenis de col·laboració que, de 1982 a 1997, establiren unes bases de col·laboració per tal de resguardar l’autonomia municipal del servei, a la vegada que l’integraven progressivament en el nou marc supramunicipal. Aquesta etapa de transició culminaria el gener de 1997 en què s’aprovava el definitiu traspàs de serveis, mitjans i recursos a la Generalitat de Catalunya.
En l’actualitat el servei de bombers de Reus disposa de set vehicles pesants, dos de lleugers i d’una plantilla de cinquanta-sis bombers
En aquests anys, el Cos de bombers reusenc veuria l’ampliació del parc mòbil, efectius i equipaments, rubricada el 1987 amb el trasllat a les noves instal·lacions de Mas Tallapedra, molt més àmplies i millor situades als afores de la ciutat. Així mateix, la millora de les condicions laborals es feu palesa després de les mobilitzacions de bombers de 1987 i 1998. D’aquesta manera fou possible el desenvolupament d’un nou marc necessari per fer front a l’ampliació i diversificació de la sinistralitat a què els bombers havien de fer front.
Paral·lelament, i amb l’objectiu de fomentar el bon ambient entre els membres del servei, a més de la celebració de la tradicional festa patronal, en aquest període s’organitzaren diverses activitats lúdiques i esportives, creant fins i tot una associació per tal d’impulsar-les.
Les instal·lacions del nou Parc de bombers de Reus feren possible que des de bon principi s’hi acollissin múltiples iniciatives com la constitució de grups de rescat o l’establiment de la seu de l’Escola de la regió de Tarragona, destinada a la formació contínua dels bombers del sud de Catalunya. Més recentment, la incorporació de les primeres bomberes, així com la instal·lació d’una unitat del Grup de Recolzament d’Activitats Forestals (GRAF) i d’un Centre ERA (destinat a la gestió i manteniment dels Equips de Respiració Autònoma) han estat alguns dels trets destacables dels darrers anys del Parc de Reus.
En l’actualitat el servei de bombers de Reus disposa de set vehicles pesants, dos de lleugers i d’una plantilla de cinquanta-sis bombers, amb Alfonso Sánchez Duran com a cap de parc, a més de personal en segona activitat i voluntari. Amb aquests efectius, el Parc de Reus manté el compromís de servei a la ciutadania que l’han conduït a què ara s’aproximi a la doble efemèride que suposen els 150 anys de la creació del primigeni servei contra incendis i els 80 anys de la refundació d’un Cos de bombers municipal plenament consolidat.
*Ramon Pallicé i Torrell és advocat, escriptor i Tècnic Superior de la Generalitat.
* Pep Farré i Sanfeliu és historiador, bomber de primera, i autor del llibre "El Cos de Bombers de Tarragona, 1858-2008”
Reglament del Cos de Bombers de Reus 1930
REGLAMENT PER AL RÈGIM DEL COS DE BOMBERS DE LA CIUTAT DE REUS. OCTUBRE DE 1930CAPITOI I
OBJECTE I FORMACIO DEL COS DE BOMBERS
Article 1.er El Cos de Bombers dependrà exclusivament de l’Ajuntament i les despeses que ocasioni el seu funcionament es consignaran en els pressupostos municipals de cada any.
Art. 2.on L'objecte principal de la creació del Cos de Bombers és extingir els incendis que ocorrin a Reus i el seu terme municipal, atenent a tot quant faci referència amb aquest servei. L’Excm. Ajuntament podrà també utilitzar els seus serveis en aquells casos en què estigui en perill Ia vida d’algun veí, ja sigui amb motiu d’enderrocament d’edificis, inundacions, etc.
Art. 3.er El Cos de Bombers estarà compost per:
Un primer Cap-Director, un segon Cap, un Sub-Cap, dos bombers distingits, dos xòfers, un secretari-llister i dues seccions de deu bombers cada una. Hi haurà a més, dos guàrdies diürns del parc. El Cos tindrà també un professor de gimnàstica.
Art. 4.rt El nomenament de primer Cap-Director recaurà en la persona de l’Arquitecte Municipal, el qual portarà en tot moment la direcció del servei. Actuarà de segon Cap-Director I'Enginyer Municipal, el qual substituirà al primer en les seves absències. En cas d’absència d’ambdós es farà càrrec de la Direcció el Sub-Cap, el nomenament del qual recaurà en el Capatàs de la Brigada Municipal.
Art. 5.è L'Excm. Ajuntament designarà a un Regidor Inspector del Cos de Bombers.
Art. 6.è Els nomenaments dels dos guàrdies diürns serà fet per l’Ajuntament. Ira designació dels Bombers distingits, xòfers i secretari-llister també serà feta per I’Ajuntament a proposta del Regidor inspector, d’acord amb el primer Director del Cos, i atenent-se a les fulles de servei, en quant als Bombers distingits i xòfers.
Art. 7.è Tant la primera com la segona secció de què estarà constituït el Cos de Bombers, estaran formades, a més dels deu bombers cada una, d’un bomber distingit, i un xòfer. Els bombers distingits atendran les ordres de llurs superiors i supliran llurs absències.
Art. 8.è El Cos de Bombers usarà uniforme adequat al servei, amb els distintius que a cada categoria correspongui
Art. 9.è Per a ésser admès com a bomber, precisa tenir: més de 22 anys i no passar de 40 – perfecta salut - saber llegir i escriure i amb preferència exercicir algun ofici relacionat amb l’art de reconstrucció o amb títol de xòfer.
Art. 10. La sol·licitud d’ingrés deurà éser presentada al primer Cap-Director, el qual, d’acord amb els informes que consideri oportuns podrà admetre al sol·licitant, sempre que s’emmotlli a les condicions establertes en I’article anterior i acompanyi a la instància documents acreditatius de bona conducta. En no poder ésser admès per no existir vacant, podrà ésser inscrit en la llista d’aspirants, la qual deurà servir per a cobrir, per ordre rigorós, les vacants que es produeixin.
CAPITOL II
ATRIBUCIONS I DEURES
Art. 11. Del primer Cap-Director.
El primer Cap-Director tindrà al seu càrrec la instrucció del Cos de Bombers, ja dirigint personalment o per mitjà del Sub-Cap o Distingits, els exercicis que consideri pertinents en bé del servei. Almenys dues vegades cada. any prendrà inventari de tot el material existent al Parc de Bombers, del qual en lliurarà una còpia a I’Excm. Ajuntament i altres als guàrdies del Parc. A fi de cada any presentarà al Regidor inspector una memòria de tot el referent al servei i actes realitzats, proposant les millores que cregui pertinents així com I’adquisició del material que consideri convenient.
Art. 12. Podrà, d’acord amb el Regidor Inspector, establir correctius per tal de castigar faltes comeses en el servei i així mateix podrà expulsar del Cos de Bombers a qualsevol individu que per la seva conducta se’n faci mereixedor.
Art. 13. En el mes de Desembre de cada any el primer Cap-Director, d’acord amb el Regidor Inspector, examinaran les fulles de servei de tots els individus per tal de proposar l’Excm. Ajuntament les recompenses per mèrits contrets durant l’any.
Art. 14. Una vegada cada mes, i sempre en dia festiu, ordenarà una Revista del personal amb pràctiques de tot el material, podent ésser disposada per a instrucció-pràctica, simulacre d,'incendi, etc. Així mateix podrà organitzar d’acord amb el Regidor Inspector, totes aquelles revistes-pràctiques que consideri necessàries per al perfeccionament del servei, los quals hauran de tenir sempre lloc en dies festius.
Art. 15. Del segon Cap-Directiu.
El segon Cap-Directiu tindrà al seu càrrec el reconeixement de bombes i altres útils, per tal que tinguin la màxima seguretat i estiguin sempre en estat de funcionar.
Art. 16. Del Sub-Cap i dels Distingits.
En l'absència dels dos Caps-Directoris es farà càrrec de la direcció del Cos el Sub-Cap. Els bombers Distingits ultra substituir a llurs superiors en cas d’absència o urgència, tindran a les ordes llurs una secció de deu bombers i un xòfer cada u.
Art. 17. Dels guàrdies del parc.
Els guàrdies del Parc solament tindran compte, durant el dia, del material i de la seva neteja i conservació. Per aquest càrrec caldrà posseir nocions de maquinària i dels útils propis del servei. Tindran una pròpia de l’inventari realitzat per la Direcció i no permetran, sota cap pretext, la sortida de cap útil del parc sense permís superior, exceptuantt els casos de sinistre, essent responsables de qualsevulla pèrdua de material a la seva custòdia.
Art. 18. Serà missió seva curar de la neteja del Parc i de tenir tots els utils en perfecte ordre ì preparats per a poder ésser utilitzats en qualsevol moment. Després d’un sinistre o Revista amb pràctiques, repassarà tot el material detingudament donant compte dels desperfectes que observi.
Art. 19. Del Secretari-Llister.
EI Secretari-Llíster tindrà sempre una llista completa de tot el personal del Cos de Bombers, amb els domicilis respectius, de la qual en facilitarà una còpia al Cap de la Guàrdia Urbana i altra a la secció de Vigilants Nocturns. Encara, tindrà compte de fer
les llistes de serveis ordenades per la Direcció i de tot el que faci referència a secretaria
Art. 20. A fi de cada mes curarà de retirar de I’Ajuntament I’import total dels jornals i gratificacions, distribuint-lo d’acord amb la relació que portarà la signatura del primer Cap-Director.
Art. 21. Dels xòfers.
Dos dels individus-bombers que posseixin el títol de xòfer seran els encarregats de la conducció de I’autobomba. En cas d’incendi estaran autoritzats per la seva conducció tots aquells bombers que tinguin el títol corresponent. El xòfer que primer acudeixi al Parc i es faci càrrec de I’auto-bomba tindrà dret al premi establert.
Per a treure I’auto-bomba del Parc caldrà que ultra un xòfer hi hagi almenys quatre individus bombers. De no trobar-se present al Parc cap dels distingits, assumirà la direcció provisional eI xòfer que s’hagi encarregat de I’auto-bomba.
Art. 22. Del professor de gimnàstica.
El professor vindrà obligat a instruir, en el que faci referència a la seva professió, a tots els individus del Cos, acudint als exercicis i simulacres que se celebrin. Proposarà I’adquisició dels útils que cregui precisos per al seu comès.
Art. 23. L'Excm. Ajuntament designarà un dels metges municipals perquè curi de la inspecció del Botiquí d'urgència del Cos de Bombers, donant nota de les reposicions que siguin necessàries per tal que en tot moment estigui preparat degudament
Art. 24. Dels bombers.
En tots els actes de servei deuran els bombers atendre escrupolosament les ordres de llurs superiors. En cas d’incendi, mai no podran abandonar el seu lloc sense donar-ne compte a llur superior immediat. Hauran d’assistir amb puntualitat a tots els actes de gimnàs, simulacres, revistes-pràctiques, etc., que siguin disposats per la Direcció.
Art. 25. Qualsevulla falta d’assistència sense motiu justificat, a més del càstig que li correspongui, serà anotada en la fulla de servei de I’individu respectiu.
Art. 26. Tots els 20 individus bombers, vindran obligats a prestar el servei de retén de nit en el Parc, el qual es regularà com segueix: El servei de retén de nit començarà a les deu de la nit i acabarà a les sis del matí. Aquest servei constarà de dos bombers; que es variaran diàriament i seguint el torn de la llista del personal. Des de les sis del matí a les deu de la nit, tindran compte del Parc els guàrdies diürns. Per la Direcció es fixaran les hores per als rellevaments corresponents. Per a variar aquest horari precisarà una autorització de la Direcció.
Art.27. Els queda terminantment privat d’acceptar donatius per serveis realitzats.
Art. 28. En la fulla de servei de cada individu, ultra fer-hi constar tots els mèrits i faltes comeses en l’exercici del càrrec, podrà fer-hi constar el Cap totes quantes dades consideri pertinents per a poder determinar clarament i en tot moment, la conducta de cada u dels individus.
Art. 29. Del Regidor Inspector.
El Regidor Inspector designat per I’Excm. Ajuntament, tindrà compte de l’exacte compliment d’aquest Reglament i de les relacions entre el Cos de Bombers i la Corporació Municipal.
CAPITOL III
FUNCIONAMENT DEL COS DE BOMBERS
Art. 30. En arribar al lloc del sinistre es farà càrrec de la direcció del servei, aquell que per la seva categoria li correspongui. A l’ésser extingit l’incendi el qui hagi curat de la direcció del servei prendrà nota del personal que hi hagi concorregut i de les hores que hagi actuat cada u, per tal d’incloure’l en la relació que deurà remetre al Regidor Inspector a I’objecte de fixar la remuneració establerta en el present Reglament. Aquesta relació servirà així mateix per a imposar correctiu als que hagin deixat de concórrer al lloc del sinistre, sense motiu justificat. Les incomparecències, siguin o no justificades, es faran constar en la fulla de serveis.
Art. 31. Seguidament de donar-se la senyal d’alarma que anunciï un incendi, els individus bombers es dirigiran directament al local del parc de Bombers, per tal de recollir el material necessari per a l’extinció. Els sis primers que arribin al Parc seran premiats en metàlic, per ordre d’arribada, ultra ésser una nota favorable en llur fulla de servei.
Art. 32. A I’objecte de que en els sinistres que ocorrin a la nit puguin els bombers acudir amb la major promptitud al Parc, els Vigilants nocturns curaran d’avisar als que habitin en llur demarcació. Els individus de la Guàrdia Urbana avisaran durant llurs hores de servei diürns els bombers que habitin o treballin en locals pròxims al seu punt de destí. Uns i altres es valdran de la llista que se’ls facilitarà per la Direcció del Cos de Bombers. A més, a la porta del carrer de la casa on visqui algun individu del servei d’incendis s’hi posarà una placa, color vermell, que dirà: "Ajuntament de Reus.-Servei d’incendis".
Art. 33. Si en el lloc del sinistre es troba prescrit algun individu de la Guàrdia Urbana, es posarà a les ordres del Cap que dirigeixi el servei d’extinció, per tal de transmetre alguna ordre urgent o realitzar algun altre acte propi del seu servei.
Art. 34. Per al més exacte compliment dels serveis que prestin els bombers en els actes públics i sales d’espectacles, així com de la distribució del retén de nit, serà nomenat mensualment un dels dos distingits que aniran alternant i els quals curaran del més escrupulós ordre de la llista dels serveis ordenats per a Direcció.
Art. 35. Per tota classe de serveis d’espectacles, seran designats els individus per ordre rigurós de la llista, essent en absolut privat de fer cap d’aquests serveis aquells que no hagin estat designats.
Art. 36. Solament l’Excm. Ajuntament, d’acord amb el Regidor inspector, podrà disposar la col·laboració del Cos de Bombers en festes públiques o benèfiques.
Art. 37. el Regidor Inspector es reunirà junt amb els tres Caps directius una vegada cada mes, en la junta dels quals actuarà de secretari el nomenat com a tal. En aquesta junta podran acudir els individus del Cos que tinguin alguna observació o reclamació a formular.
Art. 38. L’ús de I’uniforme serà indicat en cada cas per la Direcció. En el servei d’espectacles s’adoptarà sempre l’uniforme. En els llocs de sinistre, a fi d’acudir-hi amb major promptitud, podran presentar-se els bombers amb el seu vestit; portant, no obstant,
la insígnia de bomber que l’Excm. Ajuntament senyalarà.
Art. 39. Quan un individu tingui d’absentar-se de Reus, haurà de notificar-ho al seu superior. Quan la seva absència sigui superior a 90 dies se’l considerarà excedent.
Art. 40. Considerats com a funcionaris municipals, tots els individus del Cos de Bombers, figuraran en la llista de l’Excm. Ajuntament als efectes del segur obrer d’accidents, invalidesa, etc.
Art. 41. Totes les ordres referent al servei, donades per la Direcció, seran acatades estrictament, encara que, taxativament, alguna d’elles no vingués ben determinada en el present Reglament.
CAPITOL IV
JORNALS, PREMIS I SANCIONS
Art. 42. Els 20 individus bombers de què actualment es compondrà el Cos de Bombers. cobraran una pesseta diària. Els dos xòfers, com els dos distinguits i el secretari cobraran diàriament 1’25. Els jornals dels dos guàrdies diürns es fixa en 6 pessetes diàries. L'Ajuntament senyalarà els honoraris del professor de gimnàstica.
Art. 48. Ultra els imports diaris, es concediran 6 premis en metàlic als que en cas d’incendi arribin primer al Parc, distribuïts com segueix: 10 pessetes al primer xòfer; 5 ptes a cada u dels dos bombers i 2’50 ptes. als altres tres que els segueixin. Per a justificar l’obció als premis indicats, hi haurà al parc i en lloc ben visible, sis xapes numerades que recolliran els individus així que hi arribin, per a lliurar-les a la Direcció una vegada acabat el servei.
Art. 44. També percebran, en cas d’incendi, una gratificació extra, segons les hores esmerçades, basada en la següent escala : 10’- ptes. si el temps esmerçat en I'extinció és de 8 hores ; 7,50 ptes. si fos de 6; 5’-ptes. si de 4; i 2,50 ptes. si fos de 2 hores. Ultra els
20 bombers tenen dret a aquesta gratificació: els xòfers, els guàrdies distingits i el secretari, sempre que hagin prestat servei al lloc del sinistre.
Art. 45. En el mes de desembre de cada any, el dia del qual senyalarà l’Alcalde d’acord amb el Regidor Inspector, se celebrarà una Revista. S’hi farà lliurament dels premis extres als individus que se n’hagin fet mereixedors per llur comportament durant l’any. Els premis, que seran en metàlic, seran fixats per l'Ajuntament, previ informe de la Direcció del Cos de Bombers.
ARTICLE ADDICIONAL. Aquest Reglament podrà ésser revisat i modificat a proposta del Regidor Inspector, d’acord amb el Cap del servei, per l’Excm. Ajuntament en totes les seves parts sense dret a reclamació de cap mena per part dels individus del Cos de Bombers.
Reus, 14 Octubre 1930
Aquest Reglament del Cos de Bombers de Reus, fou presentat a la Corporació Municipal pel tinent alcalde delegat de Foment senyor Josep Cabrer i Borrell i aprovat per la Comissió Permanent i pel Ple de l’Excm. Ajuntament, en llurs respectives sessions dels dies 16 i 24 d’Octubre de 1930.
Hispano-Suïssa dels Bombers de Reus. Restaurat!!
Hispano-Suïssa dels Bombers de Reus, comprat el 1930.
Comptava amb un motor d’explosió de quatre cilindres i 17 CV de potència. Els bombers van adaptar la carrosseria a les seves necessitats. La carrosseria, amb excepció de la part frontal de la cabina, va ser construïda de fusta, i les seves mides eren de 5’6 m. de llarg, 1’85 m. d’ample i 2’45 m. d’alçada.
S’equipà amb un dipòsit de 1.000 litres d’aigua i una bomba centrífuga amb prestacions suficients per buidar-lo en un minut; podia impulsar l’aigua a més de vint metres de distància i a forta pressió, tant amb una com amb dues mànegues simultànies.
L'any 2010, gràcies a un conveni entre l’Ajuntament i el parc de bombers de Reus, l’Hispano Suiza va ser sotmès a un procés de restauració global per part del personal del taller mecànic de la Regió d’Emergències de Tarragona, ubicat al parc de bombers de Valls: Miquel Blesa, Manolo Rodríguez, Jordi
Fàbregas, Ivan Sánchez, Miguel Ángel Cabrera, Manolo Muñoz, Franc Campillo i Joan Martínez, van ser els responsables de la seva restauració.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
