Renault MZ dels Bombers de Manresa. Restaurat!!

Renault MZ dels Bombers de Manresa, comprat l'any 1929. 

Renault model MZ, fabricat a França i que derivava dels camions que el 1915 van ser construïts en grans series que van prendre part en la I Guerra Mundial. Després de la guerra, van tenir molta sortida a França i a l’estranger i es van fer servir per a moltes utilitats. Una d’elles, com a autobomba pels serveis de bombers, i amb la particularitat que era un camió regadora, és a dir, que podia llençar aigua pels baixos del xassís. L’Ajuntament de Manresa va pagar 20.000 pessetes per aquest vehicle. 

Motor de benzina de 4 cilindres en línia amb una potència de 20 cavalls. El motor es refrigera amb aigua i com a alimentació elèctrica, 24 volts enllumenat,12 volts motor d’arrencada i càrrega de bateria. Té 4 marxes, més una marxa cap enrere. La tracció és posterior i l’embragatge de premsa amb disc de cuir engrassat amb oli de pota de boula. Velocitat màxima:15/20 km/h. Té una cuba on hi caben 3.200 litres d’aigua, amb 2 boques d’home, una bomba marca Societé Rateau PFP 23 de baixa pressió capaç de llençar 80.000 litres en una hora. 

En servei fins a finals dels anys 60 i cap allà el 2002 va ser restaurat per Josep Vidal, Ramón Vidal i Joan Homs de l' Associació de Restauradors de Vehicles Antics de Bombers de Manresa.

Ford T dels Bombers de Terrassa. Restaurat!!

Ford T dels Bombers de Terrassa. 

Fabricat als Estats Units, i comprat per l'Ajuntament de Terrassa el 1929, consta d'una cabina oberta pels costats amb un seient llarg d'una sola peça de pell negre. Al darrera hi té una plataforma amb tres fileres de bancs de travessers on se seien els bombers. Era un vehicle destinat al transport de personal i material. 

Va ser restaurat pel Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica el 2002. Actualment s'exposa en el Museu. 

Hispano-Suïssa dels Bombers de Reus. Restaurat!!

Hispano-Suïssa dels Bombers de Reus, comprat el 1930. 

Comptava amb un motor d’explosió de quatre cilindres i 17 CV de  potència. Els bombers van adaptar la carrosseria a les seves necessitats. La carrosseria, amb excepció de la part frontal de la cabina, va ser construïda de fusta, i les seves mides eren  de 5’6 m. de llarg, 1’85 m. d’ample i 2’45 m.  d’alçada.

S’equipà amb un dipòsit de 1.000 litres d’aigua i una bomba  centrífuga amb prestacions suficients per  buidar-lo en un minut; podia impulsar l’aigua a  més de vint metres de distància i a forta pressió,  tant amb una com amb dues mànegues simultànies.

L'any 2010, gràcies a un conveni entre l’Ajuntament i el parc de bombers de Reus, l’Hispano Suiza va ser sotmès a un procés de  restauració global per part del personal del taller  mecànic de la Regió d’Emergències de  Tarragona, ubicat al parc de bombers de Valls: Miquel Blesa, Manolo Rodríguez, Jordi

 Fàbregas, Ivan Sánchez, Miguel Ángel Cabrera, Manolo Muñoz, Franc Campillo i Joan Martínez, van ser els responsables de la seva restauració.