El 1970 es va aconseguir un acord amb el Govern d'Egipte, disposat a adquirir a Espanya camions pesats de diversa tipologia. Una dècada més tard, al novembre de 1980, es va signar un contracte per al subministrament de 2.650 camions del model 3046 i 500 autobusos destinats a fins militars, que es va ampliar al juliol de 1981 a 5.000 camions més. El conjunt de les dues operacions superava els 41.000 milions de pessetes (uns 246 milions d'euros); no només va ser el millor contracte signat fins al moment per l'empresa espanyola, sinó que també hi va considerar el més important aconseguit en l'exterior per la indústria automotriu espanyola. A més dels Pegaso, . Espanya va vendre a Egipte entre 1980 i 1982, vaixells militars, autobusos i vehicles blindats.
Però el que prometia ser un gran èxit va desembocar en un deteriorament dels resultats econòmics per a la indústria espanyola, ja que el Govern egipci no va complir amb els seus compromisos de pagament, la qual cosa va paralitzar el compliment del subministrament i va fer que l'assumpte es sotmetés a unes negociacions diplomàtiques entre els dos països que van durar diversos mesos.
Paral·lelament, entre 1983 i 1986 Espanya va patir importants incendis forestals que van adquirir les característiques de catàstrofe nacional. A la tardor de 1986 la Direcció General de Protecció Civil (DGPC) va presentar un estudi tècnic on constatava que a Espanya hi havia una infradotació de vehicles per fer front als focs forestals.
El novembre de 1986, la DGPC va tenir coneixement de l'existència d'uns 2.000 xassís Pegaso tipus 3046 (cabina simple) i 3046/10 (cabina doble) que eren adequats per a la seva transformació en autobomba forestal i, a més, complien les especificacions tècniques que la mateixa direcció General estava elaborant per proposar l'homologació d'aquest tipus de vehicles en el mercat nacional. Es va començar a negociar amb ENASA, que, conscient de la necessitat de donar sortida a l'estoc fabricat que ja no arribaria al seu destí a Egipte, va acceptar la proposta de compra realitzada per Protecció Civil.
Al febrer de 1987, la DGPC va oferir totalment gratis el xassís Pegaso 3046/10 a diputacions provincials, governs de comunitats autònomes, mancomunitats i ajuntaments per als seus serveis de bombers. Aquesta cessió gratuïta només incloïa la condició que aquestes administracions havien de comprar els necessaris equips antiincendis. Perquè això tampoc fos un problema, Protecció Civil es va posar en contacte amb la totalitat dels industrials carrossers que treballaven a Espanya i, a més, amb el Banc de Crèdit. Aquestes negociacions van possibilitar fórmules de finançament a les administracions per al carrossat del Pegaso. A la primavera d'aquest any ja havia una comanda de 593 camions per tot Espanya. I entre els bombers, el Pegaso 3046/10 va començar a ser conegut com «egipci» pel seu destí inicial. Una variant també va ser el Pegaso 2223.
Així doncs, a Catalunya van arribar uns 70 vehicles repartits pels diferents parcs de bombers. Molts van ser adquirits pels ajuntaments d’aquells municipis que tenien parcs de bombers voluntaris i aquests es van encarregar de carrossar-los.
Cada camió, pintat de color vermell, va ser carrossat de forma personalitzada i per empreses diferents, entre les que estaven Fimesa, Abencor, Rosenabuer, ProtecFIRE i Rigual. Existien els de cabina simple, amb capacitat per a només dos ocupants, o doble, que donava cabuda a dos bombers més. Ja que inicialment el model era descapotable, els compradors podien triar entre un sostre metàl·lic o un fibra. Quant a la cisterna, alguns Pegaso 3046 la tenien a la vista i sense armaris, mentre que altres van adoptar una armadura per protegir-la. Les cisternes solien tenir un disseny rectangular o arrodonit, en funció de la seva capacitat, que oscil·lava entre els 2.500 i 4.000 litres d'aigua.
Va haver-hi “egipcis” que només portaven la cisterna, un parell de llances i un carret amb mànegues, mentre que altres transportaven al sostre altres materials més especialitzats i complets com, per exemple, manegots per treure aigua, escales o motxilles de mànegues. La robustesa de l'estructura del camió va permetre que en alguns parcs, fins i tot s’hi instal·lés una pala llevaneus.
L'any 1998, a Gavà, quatre bombers van resultar ferits al bolcar l'egipci en què anaven ja que una roda del darrera va passar per un canal de desguàs. Durant el mes d'agost de 2003 es van registrar dos accidents mortals a les comarques de Lleida per culpa d'una rebentada en dos camions dels Bombers de la Generalitat. Com a mesura cautelar després del segon accident, la Generalitat va ordenar immobilitzar tots els Egipcis, i posteriorment es va decidir substituir els pneumàtics Firestone pels d'una altra marca. L’any 2004 els “egipcis” van deixar d’estar completaments operatius i alguns es vab donar de baixar i van anar al desballestament, tot i que d’altres es van vendre a Agrupacions de Defensa Forestal, que els van pintar de groc.
La polèmica amb els “egipcis” va tornar a la palestra mediàtica, quan l’agost de 2018, un camió egipci de l’ADF d’Avinyonet del Penedès va tenir un accident morint el conductor. Novament es va repetir la mateixa polèmica que al 2003: que no eren vehicles aptes per circular sobre asfalt ja que no disposaven de doble roda posterior, i que a més tenien el centre de gravetat elevat i una cabina de passatge no reforçada, i que per tant, les possibilitats que bolquessin i que els seus ocupants en sortissin ferits eren massa altes. I tothom es va fer la mateixa pregunta: Per què un vehicle, amb més de vint anys circula actualment i que es va considerar perillós pels Bombers de la Generalitat el 2003 ara torna a estar operatiu en mans dels ADF?.
