A partir del mes de novembre de 1936, quatre
mesos després de l’inici de la Guerra Civil, la ciutat de Madrid era fortament assetjada
per l’exèrcit del General Franco amb la intenció de conquerir-la, però vist el
fracàs terrestre, des del mes de març de 1937 els feixistes inicien una
operació aèria per tal d’esgotar la ciutat i la resistència dels madrilenys.
A principis d’estiu de 1937 el Cos de
Bombers de Madrid estava exhaust per la guerra, fins a 5 bombers ja havien mort
a causa de les bombes franquistes, fins i tot van haver de pintar els vehicles vermells de color gris i treure la lluentor dels cascs per evitar ser descoberts. Al desembre, per exemple, un camió va ser tocat per una bomba i va quedar destrossat.
Des de Catalunya, la Federació Catalana de Bombers va tenir la idea de rellevar els apagafocs madrilenys per què aquests prenguessin un descans a Barcelona en l
a feixuga tasca que realitzaven, ja que per aquelles dates, la situació a la reraguarda catalana era molt més tranquil·la que no pas a la madrilenya.
Des de Catalunya, la Federació Catalana de Bombers va tenir la idea de rellevar els apagafocs madrilenys per què aquests prenguessin un descans a Barcelona en l
a feixuga tasca que realitzaven, ja que per aquelles dates, la situació a la reraguarda catalana era molt més tranquil·la que no pas a la madrilenya.
Així, a principis de juliol, representants
de la Federació van viatjar fins a la capital castellana i allà van exposar les
seves idees. A Madrid, els madrilenys van acceptar de molt bon gran l’ajut dels
seus companys catalans, però en cap moment van voler ser rellevats dels seus
llocs, i van decidir continuar treballant malgrat les bombes faccioses.
A mitjans de juliol, la Federació va fer
una crida a tots els municipis catalans amb cossos de bombers per tal que
enviessin bombers per ajudar als Cos de Bombers de Madrid. La crida de
solidaritat es va traduir en un primera expedició formada per una trentena de
bombers.
El dia 14 de juliol, abans de marxar cap
a Madrid, una representació de la Federació de Bombers es va personar al Palau
de la Generalitat, per saludar el President Companys i reiterar-li la seva adhesió.
A Madrid inicialment els bombers
catalans van ser allotjats en el parc número 2, situat en el districte de
Salamanca, si bé després van ser distribuïts pels diferents torns dels parcs
número 1, en districte de Chamberi i en el parc número 4 del districte de
Tetuán.
Instal·lats a Madrid, una de les
primeres impressions que van copsar els bombers catalans va ser les diferències
d’equipament i material entre ells i també entre els madrilenys, sent el d’aquests darrers
molt millor, tot i així, com anècdota, els catalans es queixen que a Madrid no hi ha bon tabac, i només es poden aconseguir “mataquintos”.
Per tal de pal·liar les mancances d’equipament, els apagafocs catalans es van deixar i repartir peces de roba entre ells. A Madrid també es van trobar amb alguns inconvenients respecte a la manutenció i l’allotjament, que van ser solucionats per una petita subvenció de la Generalitat cap al Comitè Central del Socors Roig Internacional. D'altra banda, els ajuntaments catalans van pagar les despeses als seus bombers, cosa que per alguns va comportar unes despeses que no podien assumir i van deixar d'enviar bombers a Madrid en els successius relleus.
Per tal de pal·liar les mancances d’equipament, els apagafocs catalans es van deixar i repartir peces de roba entre ells. A Madrid també es van trobar amb alguns inconvenients respecte a la manutenció i l’allotjament, que van ser solucionats per una petita subvenció de la Generalitat cap al Comitè Central del Socors Roig Internacional. D'altra banda, els ajuntaments catalans van pagar les despeses als seus bombers, cosa que per alguns va comportar unes despeses que no podien assumir i van deixar d'enviar bombers a Madrid en els successius relleus.
Durant els primers dies, els catalans
van realitzar pràctiques conjuntes amb els seus col·legues madrilenys, per
conèixer el material i la manera d’organitzar-se i treballar, destacant que
feien sortides per incendis a cada torn.
L’arribada dels bombers catalans a la
capital de la República va ser molt comentada per la premsa tant de casa
nostra, com la de Madrid. Un exemple
d’aquest ressò mediàtic, el trobem en el discurs emès per Unión Radio Madrid, el
22 d’agost per un representant dels bombers catalans, del qual en fem un
extracte:
Hermanos
catalanes y españoles, antifascistas todos: En estos momentos en que nuestra
Cataluña y demás regiones de España, se siente herida por esta cruel guerra,
producida por los opresores extranjeros y por el clérico-fascista de Europa,
nosotros los Bomberos de la Federación de Cataluña, que en forma entusiástica y
decidida, cooperamos con nuestro esfuerzo en la ayuda a nuestros hermanos
Bomberos Madrileños, amantes de las libertades de Cataluña y de España, nos
dirigimos a Cataluña y a todos nuestros hermanos antifascistas todos, amantes
de la las libertades de nuestros pueblos de Iberia, para que todos sintamos la
guerra, vivir por la guerra y trabajar por la guerra, lo mismo que nuestros
hermanos combatientes que mezclando la sangre catalana con la de Castilla, luchan por las libertades de la República y por
nuestros ideales de catalanidad y de superación espiritual para la nuestra
madre España. (…) Hermanos todos; nosotros desde el micrófono de Unión Radio y
en presencia de una representación de los bomberos de las cuatro provincias
catalanas y presidido por nuestra bandera, símbolo de las libertades de
Cataluña, en este emocionante momento, empañamos nuestra palabra de honor, que
la Federación de Bomberos de Cataluña, continuará nuestro contenido hasta la
derrota total del fascismo.
El mateix 22 d’agost el diari madrileny
ABC publicava un reportatge fotogràfic sobre els bombers catalans a Madrid, del
qual ressaltem el següent:
Los bomberos de Cataluña han querido
tributar un homenaje a sus compañeros de Madrid, cuyo espíritu de sacrificio y
valentía culmina junta a los más esforzados defensores de la República en estas
horas de intensa emoción que soporta, con ejemplar heroísmo, el pueblo
madrileño. Los camaradas catalanes se han prestado a ayudar a nuestros bravos
bomberos, que en una labor agotadora luchan con insuperable arrojo por atenuar
los daños que causa en los hogares madrileños la furia destructora del enemigo.
Fins a finals de 1937 van ser diverses
les expedicions de bombers catalans que es van anar rellevant. Ens consta que
van participar bombers de diverses ciutats catalanes, com Badalona, Granollers,
Igualada, Lleida, Manresa, Mataró, Olot, Reus, Sabadell, Terrassa, i Vic, i fins i tot coneixem
el nom d’alguns d’ells:
Així podem citar,
Bombers de Badalona:
Esteban Sánchez Garcia.
Bombers de Granollers: Jaume Brustenga Serra, Amadeu Clusellas Garreta, Enric Llistuella Figueras i Josep
Serra.
Bombers d’Igualada: Mariano Esteve Lidon i Anlsem Grau Turull.
Bombers de Lleida: Martí Fondevila Millanes i Josep Mele Inglés.
Bombers de Manresa: Jaume Figueras Roca.
Bombers de Mataró: Francesc Rimblas Moreno.
Bombers d’Olot: Manel Fageda Fàbrega,
Pere Fageda Pont, Lluís Fargas Falguera i Lluís Serra Fageda.
Bombers de Reus: Salvador Gispert Roig, Ramon
Llop Roc, Andreu Sancho Duran, Ramon Sardà i Raset i Josep Serra Vallès.
Bombers de Sabadell: Antoni Masachs Prat,
Dionís Osorio Rodríguez i Joan Serratosa Riera.
Bombers de Terrassa: Manuel
Casas Querol i Alfons Tarrida Sabaté.
Bombers de Vic: Isidre Güell Planas.
També sabem que van participar altres bombers, però desconeixem de quin cos eren, com: Lluís Garreta, i Joan Matas.
Malgrat que a la premsa de l'època es parla també de bombers de Barcelona a Madrid, els bombers de la capital catalana no van participar en aquesta expedició per desavinences polítiques i organitzatives amb la Federació Catalana de Bombers.
Malgrat que a la premsa de l'època es parla també de bombers de Barcelona a Madrid, els bombers de la capital catalana no van participar en aquesta expedició per desavinences polítiques i organitzatives amb la Federació Catalana de Bombers.
D’aquella estada a Madrid va néixer una
amistat entre bombers i en alguns llocs es consolidaria com l’agermanament dels
Bombers de Terrassa i d’Olot després de la guerra, traduït en trobades i
intercanvis anuals durant la diada patronal.
Més informació sobre cada bomber que va participar en aquesta expedició la trobareu en la web bombersenguerra.cat:
(darrera actualització: novembre 2021)
