Bombers catalans a Madrid durant la Guerra Civil

El juliol de 1937 una expedició organitzada per la Federació de Bombers de Catalunya, i formada per una trentena de bombers de diferents poblacions catalanes es va desplaçar fins a Madrid per tal d’ajudar els apagafocs madrilenys ja que la ciutat de Madrid era fortament assetjada per l’exèrcit franquista i el cos de bombers de la capital estava exhaust per la guerra, fins a 5 bombers ja havien mort a causa de les bombes feixistes.  Fins març de 1938 van haver-hi bombers catalans a Madrid. En total, i entre juliol de 1937 i març de 1938, uns 60 bombers de Catalunya es van desplaçar fins a la capital de la República. 

L’arribada dels bombers catalans a la capital de la República va ser molt comentada per la premsa tant de casa nostra, com la de Madrid.  Un exemple d’aquest ressò mediàtic, el trobem en el discurs emès per Unión Radio Madrid, el 22 d’agost per un representant dels bombers catalans, del qual en fem un extracte:

Hermanos catalanes y españoles, antifascistas todos: En estos momentos en que nuestra Cataluña y demás regiones de España, se siente herida por esta cruel guerra, producida por los opresores extranjeros y por el clérico-fascista de Europa, nosotros los Bomberos de la Federación de Cataluña, que en forma entusiástica y decidida, cooperamos con nuestro esfuerzo en la ayuda a nuestros hermanos Bomberos Madrileños, amantes de las libertades de Cataluña y de España, nos dirigimos a Cataluña y a todos nuestros hermanos antifascistas todos, amantes de la las libertades de nuestros pueblos de Iberia, para que todos sintamos la guerra, vivir por la guerra y trabajar por la guerra, lo mismo que nuestros hermanos combatientes que mezclando la sangre catalana con la de Castilla, luchan por las libertades de la República y por nuestros ideales de catalanidad y de superación espiritual para la nuestra madre España. (…) Hermanos todos; nosotros desde el micrófono de Unión Radio y en presencia de una representación de los bomberos de las cuatro provincias catalanas y presidido por nuestra bandera, símbolo de las libertades de Cataluña, en este emocionante momento, empañamos nuestra palabra de honor, que la Federación de Bomberos de Cataluña, continuará nuestro contenido hasta la derrota total del fascismo.

El mateix 22 d’agost el diari madrileny ABC publicava un reportatge fotogràfic sobre els bombers catalans a Madrid, del qual ressaltem el següent:

Los bomberos de Cataluña han querido tributar un homenaje a sus compañeros de Madrid, cuyo espíritu de sacrificio y valentía culmina junta a los más esforzados defensores de la República en estas horas de intensa emoción que soporta, con ejemplar heroísmo, el pueblo madrileño. Los camaradas catalanes se han prestado a ayudar a nuestros bravos bomberos, que en una labor agotadora luchan con insuperable arrojo por atenuar los daños que causa en los hogares madrileños la furia destructora del enemigo.

La llista dels bombers que van a Madrid, per nom, població, edat i professió:

Ramon Artigas Hostench. Olot. 27 anys. Industrial. 

Ramon Balil Ribalta. Manresa. 52 anys. Paleta. 

Joan Bancells Vila. Vic. 32 anys. Paleta

Pau Bigas Carbonell. Vic. 35 anys. Fuster

Jaume Brustenga Serra. Granollers. 26 anys. Fuster

Francesc Bustins Tomas. Girona. 43 anys. Paleta

Joan Casamitjana Godayol. Vic. 29 anys. Paleta

Manuel Casas Carol.Terrassa. 25 anys. Xofer mecànic

Amadeu Clusella Garreta. Granollers. 32 anys. Paleta 

Jaume Coll Olmos. Sabadell. 27 anys. Xofer

Antoni Comas Carbonell. Mataró. 25 anys. Paleta

Josep Daranas Bosch. Girona. 36 anys. Paleta

Jaume Esclusa Solervicens. Badalona. 24 anys. Xofer

Josep Esparch Canal. Olot. 27 anys. Xofer

Mariano Esteve Lidón. Igualada. 33 anys. Manobre

Joan Fàbregas Pujol. Arenys de Mar. 30 anys. Xofer

Manel Fageda Fàbrega. Olot. 26 anys. Paleta

Pere Fajeda Pous. Olot. 25 anys. Paleta

Lluís Falguera Punset. Olot. 28 anys. Pintor

Lluís Farjas Falguera. Olot. 25 anys. Escorxador

Jaume Figueras Roca. Manresa. 25 anys. Xofer mecànic

Martí Fondevila Millanes. Lleida. 61 anys. Paleta 

Francesc Xavier Font Agustí. Olot. 29 anys. Xofer mecànic

Josep Fontdevila Borràs. Manresa. 42 anys. Paleta

Àngel Freixa Argelés. Figueres. 23 anys. Forjador

Lluís Garreta Sabadell. Vic. 28 anys. Calderer

Salvador Gispert Roig. Reus. 27 anys. Xofer mecànic

Jaume Grau Pons. Badalona. 26 anys. Paleta 

Anselm Grau Turull. Igualada. 26 anys. Paleta

Joaquim Gual Teixidó. Badalona. 32 anys. Forjador

Isidre Güell Planas. Vic. 38 anys. Paleta 

Lluís Guix Alier. Vic. 35 anys. Paleta

Robert Juvinyà Sucarrats. Olot. 29 anys. Fuster 

Emil Lahoz Calvo. Mataró. 28 anys.  Paleta

Enric Llistuella Figueras. Granollers. 33 anys. Paleta

Ramon Llop Roc. Reus. 26 anys. Paleta

Jacint Llorens Pagès. Arenys de Mar. 28 anys. Licorer

Joan Matas Serradell. Figueres. 29 anys. Fuster 

Josep Mele Inglés. Lleida. 28 anys. Llamborder 

Josep Mestres Ferran. Igualada. 28 anys. Paleta

Joan Nualart Soler. Arenys de Mar. 23 anys. Paleta

Dionís Osorio Rodriguez. Sabadell. 24 anys. Teixidor

Baltasar Pagès Isern. Igualada. 29 anys. Xofer

 Antoni Pedro José. Badalona. 31 anys. Paleta

Josep Pedrola Molins. Terrassa. 29 anys. Xofer 

Ricard Pey Font. Figueres. 27 anys. Electricista 

Enric Puig Font. Mataró. 24 anys. Fuster

Maurici Reixach Carreras. Figueres. 28 anys. Paleta

Francesc Rimblas Moreno. Mataró. 25 anys. Lampista. 

Antoni Rosell Canals. Badalona. 38 anys. Paleta

Josep Rufas Naya. Lleida. 29 anys. Xofer

Félix Salido Sánchez. Manresa. 31 anys. Paleta

Esteban Sanchez Garcia. Badalona. 39 anys. Paleta

Andreu Sancho Duran. Reus. 21 anys. Electricista

Ramon Sardà Raset. Reus. 29 anys. Paleta

Josep Serra Bruach. Granollers. 38 anys. Paleta

Lluís Serra Fageda. Olot. 25 anys. Lampista

Salvador Serra Prat. Manresa. 28 anys. Guixaire

Josep Serra Vallès. Reus. 28 anys. Xofer

Joan Serratosa Riera. Sabadell. 27 anys. Paleta

Joan Solà Vivet. Vic. 32 anys. Paleta

Pere Soy Canal. Olot. 29 anys. Xofer

Alfons Tarrida Sabaté. Terrassa. 27 anys. Paleta

Joan Teis Ros. Arenys de Mar. 20 anys. Vidrier

Vilanova Vilanova, Joan. Igualada. 36 anys. Pintor

 

Tots els bombers catalans van tornar a les seves poblacions, sans i estalvis, si bé alguns van ser mobilitzats posteriorment per anar al front i d'altres van ser enviats a Albacete. I després de la guerra, alguns d’ells, també van ser depurats i van patir la repressió franquista per “rojos-separatistas”. D’altres es van haver d’exiliar.

D’aquella estada a Madrid va néixer una amistat entre bombers i en alguns llocs es consolidaria com l’agermanament dels Bombers de Terrassa i d’Olot després de la guerra, traduït en trobades i intercanvis anuals durant la diada patronal.

Més informació sobre cada bomber que va participar en aquesta expedició la trobareu en la web bombersenguerra.cat: 

http://bombersenguerra.cat/base-de-dades-expedicio-a-madrid/

http://bombersenguerra.cat/expedicio-a-madrid-1937/

(darrera actualització: juny 2026) 

Els Pegaso "egipci"

La història de la creació del model Pegaso 3046 es remunta a 1962, quan ENASA va obrir la divisió Comercial Pegaso SA, que s'ocuparia d'estendre la marca per diferents països sud-americans, així com per Àfrica, Orient Mitjà, el sud-est asiàtic i alguns països europeus. Alhora es va confirmar la col·laboració amb l'Exèrcit espanyol, i ENASA va començar la construcció de prototips tot terreny per a ús militar, els models 3045 i 3050. Es completaven amb les cabines del fabricant neerlandès DAF Trucks NV, el cost era massa elevat, així que ENASA no va trigar a substituir-les per altres de fabricació nacional. D'aquesta manera va néixer el model 3046, equipat amb un motor dièsel del tipus 9100, de quatre temps i sis cilindres en línia, refrigerat per aigua, amb una potència de 170 CV a 2.000 rpm. Gràcies a la tracció a les quatre rodes, podia superar pendents de fins al 86%.

El 1970 es va aconseguir un acord amb el Govern d'Egipte, disposat a adquirir a Espanya camions pesats de diversa tipologia. Una dècada més tard, el novembre de 1980, es va signar un contracte per al subministrament de 2.650 camions del model 3046 i 500 autobusos destinats a fins militars, que es va ampliar el juliol de 1981 a 5.000 camions més. El conjunt de les dues operacions superava els 41.000 milions de pessetes (uns 246 milions d'euros); no només va ser el millor contracte signat fins al moment per l'empresa espanyola, sinó que també hi va considerar el més important aconseguit en l'exterior per la indústria automotriu espanyola. A més dels Pegaso, Espanya va vendre a Egipte entre 1980 i 1982, vaixells militars, autobusos i vehicles blindats.

Però el que prometia ser un gran èxit va desembocar en un deteriorament dels resultats econòmics per a la indústria espanyola, ja que el Govern egipci no va complir amb els seus compromisos de pagament, la qual cosa va paralitzar el compliment del subministrament i va fer que l'assumpte se sotmetés a unes negociacions diplomàtiques entre els dos països que van durar diversos mesos.

Paral·lelament, entre 1983 i 1986 Espanya va patir importants incendis forestals que van adquirir les característiques de catàstrofe nacional. A la tardor de 1986 la Direcció General de Protecció Civil (DGPC) va presentar un estudi tècnic on constatava que a Espanya hi havia una infradotació de vehicles per fer front als focs forestals.

El novembre de 1986, la DGPC va tenir coneixement de l'existència d'uns 2.000 xassissos Pegaso tipus 3046 (cabina simple) i 3046/10 (cabina doble) que eren adequats per a la seva transformació en autobomba forestal i, a més, complien les especificacions tècniques que la mateixa direcció General estava elaborant per proposar l'homologació d'aquest tipus de vehicles en el mercat nacional. Es va començar a negociar amb ENASA, que, conscient de la necessitat de donar sortida a l'estoc fabricat que ja no arribaria al seu destí a Egipte, va acceptar la proposta de compra feta per Protecció Civil.

El febrer de 1987, la DGPC va oferir totalment gratis el xassís Pegaso 3046/10 a diputacions provincials, governs de comunitats autònomes, mancomunitats i ajuntaments per als seus serveis de bombers. Aquesta cessió gratuïta només incloïa la condició que aquestes administracions havien de comprar els necessaris equips antiincendis. Perquè això tampoc fos un problema, Protecció Civil es va posar en contacte amb la totalitat dels industrials carrossers que treballaven a Espanya i, a més, amb el Banc de Crèdit. Aquestes negociacions van possibilitar fórmules de finançament a les administracions per al carrossat del Pegaso. A la primavera d'aquest any ja hi havia una comanda de 593 camions per tot Espanya. I entre els bombers, el Pegaso 3046/10 va començar a ser conegut com a «egipci» pel seu destí inicial. Una variant també va ser el Pegaso 2223. 

Així doncs, a Catalunya van arribar uns 70 vehicles repartits pels diferents parcs de bombers. Molts van ser adquirits pels ajuntaments d’aquells municipis que tenien parcs de bombers voluntaris i aquests es van encarregar de carrossar-los. 

Cada camió, pintat de color vermell, va ser carrossat de forma personalitzada i per empreses diferents, entre les que estaven Fimesa, Abencor, Rosenabuer, ProtecFIRE i Rigual. Existien els de cabina simple, amb capacitat per a només dos ocupants, o doble, que donava cabuda a dos bombers més. Ja que inicialment el model era descapotable, els compradors podien triar entre un sostre metàl·lic o un de fibra.

Quant a la cisterna, alguns Pegaso 3046 la tenien a la vista i sense armaris, mentre que altres van adoptar una armadura per protegir-la. Les cisternes solien tenir un disseny rectangular o arrodonit, en funció de la seva capacitat, que oscil·lava entre els 2.500 i 4.000 litres d'aigua. 

Va haver-hi “egipcis” que només portaven la cisterna, un parell de llances i un carret amb mànegues, mentre que altres transportaven al sostre altres materials més especialitzats i complets com, per exemple, manegots per treure aigua, escales o motxilles de mànegues. La robustesa de l'estructura del camió va permetre que en alguns parcs, fins i tot s’hi instal·lés una pala de llevaneus. 

Molts dels vehicles adquirits pels bombers portaven la matrícula PMM, distintitu del "Parque Móvil Ministerial", sigles utilitzades pels vehicles oficials dels diferents ministeris de l'Estat Espanyol. 

L'any 1998, a Gavà, quatre bombers voluntaris de Viladecavalls van resultar ferits en bolcar l'egipci en què anaven perquè una roda del darrere va passar per un canal de desguàs. Arran d'aquest accident van començar a sorgir les primeres veus dins dels sindicats de bombers, que aquests vehicles no eren aptes ja que tenien roda simple i el centre de gravetat massa elevat. 

Posteriorment dos accidents mortals van marcar la història d'aquests vehicles i els Bombers de la Generalitat de Catalunya van decidir retirar-los. Durant el mes d'agost de 2003 es van registrar dos accidents mortals a les comarques de Lleida per culpa d'una rebentada en dos camions dels Bombers de la Generalitat. 

En el primer accident ocorregut el 12 d'agost, va morir Isaac García auxiliar forestal del Parc de Ponts. Cinc bombers més van quedar ferits, un d'ells de gravetat. El vehicle es dirigia a un foc forestal a la Granja d’Escarp. En el segon accident, ocorregut el 27 d'agost va morir el bomber voluntari del Parc de Vielha e Mijara Francesc Medialdea, quan el seu vehicle va bolcar a Les Borges Blanques tornant d'una revisió mecànica. 

Com a mesura cautelar després del segon accident, la Generalitat va ordenar immobilitzar tots els Egipcis, i posteriorment es va decidir substituir els pneumàtics Firestone pels d'una altra marca, ja que es creia que la culpa dels accidents era pels pneumàtics que havien rebentat i no pas de l'estructura dels vehicles. Cal remarcar que la subdirecció d'Afers Laborals i Ocupació va anul·lar aquesta paralització, argumentant que es basava «en un cas específic i puntual», i els vehicles es van continuar fent servir per a serveis d'emergències. 

Finalment, en el mes de desembre del mateix 2003, el departament d’Interior va retirar de la flota de bombers els 58 vehicles Pegaso 3046/10 i 2223 que disposava, gràcies a la pressió dels sindicats i a informes favorables a la seva retirada per ser vehicles no aptes per les seves característiques tècniques i mecàniques. 

A partir d'aquella data els “egipcis” van deixar d’estar completament operatius i alguns es van donar de baixa i van anar al desballestament, tot i que d’altres es van vendre a Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), que els van pintar de groc. D'altres van ser adquirits per Associacions de Voluntaris de Protecció Civil (AVPC)  i els van pintar de blanc.  

La polèmica amb els “egipcis” va tornar a la palestra mediàtica, quan el 2 d'agost de 2018, un camió egipci de l’ADF d’Avinyonet del Penedès va tenir un accident morint el conductor, Josep Maria Heras.

Novament, es va repetir la mateixa polèmica que el 2003: que no eren vehicles aptes per circular sobre asfalt, ja que no disposaven de doble roda posterior, i que a més tenien el centre de gravetat elevat i una cabina de passatge no reforçada, i que, per tant, les possibilitats que bolquessin i que els seus ocupants en sortissin ferits eren massa altes. 

I tothom es va fer la mateixa pregunta: per què un vehicle, amb més de vint anys circula actualment i que es va considerar perillós pels Bombers de la Generalitat el 2003 ara torna a estar operatiu en mans dels ADF?. 

Fonts del Secretariat de les Federacions d’Agrupacions de Defensa Forestal (SFADF), van explicar que aquests camions potser resultaven inadequats únicament "a criteri dels Bombers, però no pas de les ADF", i que per això algunes agrupacions els feien servir i tots havien passat la ITV.  

Malgrat els accidents algunes ADF van continuar utilitzant els "egipcis" almenys fins al 2024, quan aquell any el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural va donar ajuts econòmics a les ADF per subvencionar la baixa de circulació de camions del model Pegaso 3046/10, i contribuir a la modernització dels vehicles operatius. L'any 2025 algunes ADF i AVPC encara fan servis "egipcis" totalment operatius com a vehicles d'extinció d'incendis. Vehicles que tenen una antiguitat de 40 anys.

Bombers de l'Ajuntament de Barcelona morts en servei

Des de 1877, ens consta 30 bombers del Servei Ajuntament de Barcelona que han mort en servei...



per ordre alfabètic:


- Almazán i Pérez, Valentín. Bomber de Barcelona. Mort l'endemà d'un accident de trànsit a Barcelona (Barcelonès). 13/08/1930. Tenia 32 anys.


- Aspa i Badia, Bonaventura. Bomber de Barcelona. Mort després d'estar sis mesos ferit en un accident de trànsit a Barcelona (Barcelonès). 27/12/1929. Tenia 57 anys.

- Calderón i Conesa, Joan. Sergent dels Bombers de Barcelona. Mort després d’estar setze dies ferit en un incendi d’industria a Barcelona (Barcelonès). 19/10/1963. Tenia 38 anys.

- Calvo Sanchez, Pablo. Bomber de Barcelona. Mort després d'estar un mes ferit a causa d'un accident en el parc de bombers de Montjuïc. 8/06/2011. Tenia 52 anys.


- Carreras i Martín, Salvador. Caporal conductor dels Bombers de Barcelona. Mort en un esgotament d’aigua a Barcelona (Barcelonès). 24/02/1956. Tenia 35 anys.

- Del Valle i Tudela, Máximo. Bomber de Barcelona. Mort en l'incendi de l'edifici d'Iberia Radio de Barcelona (Barcelonès). 27/11/1971. Tenia 37 anys.

- Edo i Rives, Antonio. Bomber de Barcelona. Mort després d’estar dos dies ferit en un accident de trànsit a Barcelona (Barcelonès). 03/12/1935. Tenia 33 anys.


- Filella i Biosca, Lluís. Bomber de Barcelona. Mort en un esgotament d’aigua a Barcelona (Barcelonès). 24/02/1956. Tenia 32 anys.

- Flamerich i Rovira, Josep. Bomber preferent de Barcelona. Mort en accident de trànsit a Barcelona (Barcelonès). 28/08/1929. Tenia 35 anys.

- Font i Jaén, Salvador. Bomber de Barcelona. Mort atropellat al circuit de Montjuïc de Barcelona (Barcelonès). 22/09/1974. Tenia 53 anys.

- Gadea i Castells, Joaquim. Bomber conductor de Barcelona. Mort en un salvament a Barcelona (Barcelonès). 8/11/1959. Tenia 38 anys.


- Garcia i Pardo, Claudio. Bomber preferent de Barcelona. Mort en accident de trànsit a Barcelona (Barcelonès). 12/08/1930. Tenia 36 anys.

- Garrido i Gámez, Jose. Bomber de Barcelona. Mort en accident en un rescat d'un nen dins una Estació Transformadora. 27/02/2009. Tenia 27 anys.

- Gimeno i Miguel, Rafael. Caporal dels Bombers de Barcelona. Mort en un incendi d’industria a Barcelona (Barcelonès). 3/10/1963. Tenia 30 anys.

- Jutglar i Baena, Jordi. Bomber de la Brigada Especial de Rescat dels Bombers de Barcelona. Mort en pràctiques d’escalada a la muntanya del Pedraforca (Berguedà). 08/01/1982. Tenia 23 anys.

- Klain i Noriega, Joan. Subaltern dels Bombers de Barcelona. Mort en un incendi d’habitatge a Barcelona (Barcelonès). 27/03/1877. Tenia 28 anys.

- Martín i Serra, Àngel. Capatàs dels Bombers de Barcelona. Mort l’endemà d’un accident de trànsit a Barcelona (Barcelonès). 16/02/1952. Tenia 47 anys.

- Miras i Rodriguez, Antonio. Bomber de Barcelona. Mort d'un infart durant una guàrdia al seu parc de Barcelona (Barcelonès). 28/02/2004. Tenia 56 anys.

- Monfill i Domingo, Emilio. Bomber de Barcelona. Mort en l'incendi de l'edifici d'Iberia Radio de Barcelona (Barcelonès). 27/11/1971. Tenia 47 anys.


- Morera i Benages, Joaquim. Bomber de Barcelona. Mort atropellat al circuit de Montjuïc de Barcelona (Barcelonès). 27/04/1975. Tenia 51 anys.



- Ortega i Yeste, Manuel. Bomber de Barcelona. Mort en l'incendi de l'Hotel Sarrià a Barcelona (Barcelonès). 11/05/1987. Tenia 33 anys.

- Parra i Parra, Miquel. Bomber de Barcelona. Mort després d’estar sis mesos ferit en un accident de trànsit a Barcelona (Barcelonès). 23/04/1969. Tenia 47 anys.

- Pons i Fontdevila, Lluís. Bomber de Barcelona. Mort després d’estar deu dies ferit en un accident de trànsit a Barcelona (Barcelonès). 23/08/1930. Tenia 30 anys

- Redondo i Andújar, Antonio. Bomber de Barcelona. Mort en un incendi d’industria a Barcelona (Barcelonès). 23/03/1995. Tenia 49 anys.

- Ribas i Muñoz, Francisco. Bomber de Barcelona. Mort en l’incendi de l’edifici de la ONCE de Barcelona (Barcelonès). 22/01/1951. Tenia 28 anys.

- Rodríguez i Rodríguez, José. Bomber de Barcelona. Mort electrocutat en un incendi a Barcelona (Barcelonès). 30/07/1976. Tenia 25 anys.

- Roigé i Prunera, Camilo. Caporal dels Bombers de Barcelona. Mort en l'incendi de l'edifici d'Iberia Radio. 27/11/1971. Tenia 49 anys.

- Saéz i Picazo, Albert. Bomber de Barcelona. Mort en un accident de trànsit a Barcelona (Barcelonès). 12/5/1939. Tenia 41 anys.


- Smith i Montañés, Carles. Bomber conductor de Barcelona. Mort en accident de trànsit a Barcelona (Barcelonès). 28/08/1929. Tenia 29 anys.

- Torredeflot i Petit, Salvador. Bomber de Barcelona. Mort en un salvament a Barcelona (Barcelonès). 30/08/1930. Tenia 25 anys.

També podem recordar al bomber de Barcelona mort en acte de servei, però treballant pels bombers de la Generalitat de Catalunya:

Mur i Montaña, Jordi. Pilot d'avioneta i Sergent dels Bombers de Barcelona. Mort en accident d'avioneta a Navès (Solsonès) durant les tasques d'extinció d'un incendi forestal. 26/06/2003. Tenia 53 anys.

Al pati d'entrada a l'Espai Bombers del carrer Lleida hi ha un memorial dedicat als 31 bombers de Barcelona morts en acte de servei incloent en Jordi Mur).

Que l’exemple dels qui amb esperit generós s’esforçaren i lluitaren pels altres, impregni els nostres cors.

A TOTS ELLS, GRÀCIES!

SALUT, HONOR I GLÒRIA!

                                           Que la terra us sigui lleu

                                                                                  (darrera actualització juny 2021)

Bombers de la Generalitat morts en servei

Des de 1980, ens consta 44 Bombers de la Generalitat morts en servei...

Des de l'any 1980 existeixen els Bombers de la Generalitat com a cos unificat de bombers a tot Catalunya (excepte la ciutat de Barcelona). En aquest llistat hi surten comptabilitzats els Bombers de la Generalitat, morts en acte de servei des de 1980, i en totes les seves categories i especialitats: bombers professionals, bombers voluntaris, EPAF, GRAF, GRAE, auxiliars forestals i aquelles persones contractades per empreses externes de mitjans aeris i al servei dels Bombers de la Generalitat en la lluita contra els incendis forestals. 

per ordre alfabètic:

- Aguilera i Soler, Salvador. Bomber voluntari del Parc d'Igualada. Mort en accident de trànsit a Castelladral (Bages). 17/05/1986. Tenia 31 anys.

- Arpa i Puig, Jaume. Caporal del GRAF del Parc d'Ascó. Mort en un incendi forestal a Horta de Sant Joan (Terra Alta). 21/07/2009. Tenia 44 anys.

- Arroyo i Revilla, Ciriaco. Operador de vol i bomber de la Brigada de Barcelona. Mort en un accident d’helicòpter a Olot (Garrotxa), durant una recerca. 6/04/1989. Tenia 31 anys.

- Balboa i Martínez, Eduard. Pilot d'helicòpter. Mort en accident d'helicòpter a Montellà i Martinet (Cerdanya) durant un rescat de muntanya. 19/12/1993. Tenia 39 anys.

-  Bort i Juan, Francesc Josep. Bomber del Parc d'Ulldecona. Mort en accident de trànsit "in itinere" al sortir de guàrdia a Ulldecona (Montsià). 13/09/2006. Tenia 31 anys.

- Cardelli Alcalde, Jorge Bernardo. Operador de vol. Mort en accident d'avioneta a Pobla de Benifessà (Baix Maestrat) en vol a tasques d'extinció d'un incendi forestal. 15/05/2010. Tenia 26 anys.

- Carme Barbero, Daniel. Bomber del Parc de Pineda de Mar. Mort durant les tasques d'extinció d'un hotel a Santa Susanna (Maresme). 25/05/2025. Tenia 53 anys. 

- Cazorla i Martínez, Tomàs. Caporal del Parc de Cerdanyola del Vallès. Mort en accident de trànsit a Mollet del Vallès (Vallès Oriental). 20/04/1988. Tenia 28 anys.

- Costa i Alcubierre, Pau. Analista de la Unitat Tècnica del GRAF i bomber voluntari del Parc de Tivissa. Mort després d'estar tres dies ferit en un incendi forestal a Horta de Sant Joan (Terra Alta). 24/07/2009. Tenia 31 anys.

- Dacal i Da Bouza, José Luis. Pilot d'helicòpter. Mort en accident d'helicòpter a Mollet del Vallès (Vallès Oriental) mentre carregava aigua. 22/06/2009. Tenia 36 anys.

- Duaigües i Florensa, David. Bomber del GRAF del Parc de Lleida. Mort en un incendi forestal a Horta de Sant Joan (Terra Alta). 21/07/2009. Tenia 29 anys.

- Escobar i Mora, Sergi. Operador de vol. Mort en accident d'helicòpter a Mollet del Vallès (Vallès Oriental) mentre carregava aigua. 22/06/2009. Tenia 30 anys.

- Espelta i Barceló, Santi. Auxiliar forestal del Parc de l'Hospitalet de l'Infant. Mort en accident de trànsit "in itinere". 18/08/1991. Tenia 22 anys.

- Espinet i Gilabert, Ramon. Bomber del GRAF del Parc de Mollerussa. Mort en un incendi forestal a Horta de Sant Joan (Terra Alta). 21/07/2009. Tenia 47 anys.

- Espluga i Graell, Joan. Bomber voluntari i cap de Parc d'Organyà. Mort en un incendi de paller a Adrall (Alt Urgell). 13/07/1988. Tenia 36 anys.

- Esteve i Diéguez, Antoni. Sergent del Parc de Girona. Mort en un accident mentre realitzava unes pràctiques a Torroella de Montgrí (Baix Empordà). 17/08/1981.Tenia 50 anys.

- Expósito i Belchín, David. Bomber voluntari del Parc de Castellar del Vallès. Mort en accident de trànsit a Sabadell (Vallès Occidental). 13/07/2008. Tenia 34 anys.

- Frustaci i Martínez, Adrián León. Operador de vol. Mort en accident d'avioneta a Navès (Solsonès) durant les tasques d'extinció d'un incendi forestal. 26/06/2003. Tenia 29 anys.

- García i Blanch, Isaac. Auxiliar forestal del Parc de Ponts. Mort en accident de trànsit a la Granja d’Escarp (Segrià). 12/08/2003. Tenia 22 anys.

- García i Montero, Joan Josep. Cap de guàrdia de la Brigada de Girona. Mort en accident d’helicòpter a Sant Pau de Segúries (Ripollès) en vol per comprovar una columna de fum. 19/07/1998. Tenia 31 anys.

- Godoy i Gallardo, Tomàs. Pilot d'avioneta. Mort en accident d'avioneta a Pobla de Benifessà (Baix Maestrat) en vol a tasques d'extinció d'un incendi forestal. 15/05/2010. Tenia 31 anys.

- Guisado i Vilapriñó, Manuel. Bomber voluntari del Parc d'Igualada. Mort en accident de trànsit a Castelladral (Bages). 17/05/1986. Tenia 25 anys.

-  Leal i Rivero, Julio. Sergent del Parc de Vilafranca del Penedès. Mort en accident de trànsit quan entrenava per una cursa ciclista de bombers (accident reconegut com accident laboral). 12/02/1984. Tenia 41 anys.

- Liébana i Tardio, Joan. Bomber del Parc de Vilanova i la Geltrú. Mort en un incendi d'un taller de vehicles a Vilanova i la Geltrú (Garraf). 14/06/2021. Tenia 30 anys. 

- Medialdea i Rodríguez, Francesc. Bomber voluntari del Parc de Vielha e Mijaran. Mort en accident de trànsit a Les Borges Blanques (Les Garrigues). 27/08/2003. Tenia 42 anys.

- Mendoza i Pérez, Pedro Vicente. Auxiliar forestal del Parc de Flix. Mort en un incendi forestal a Nonasp (Aragó). 14/09/1994. Tenia 23 anys.

- Miró i Farnós, Eusebi Fidel. Bomber del Parc de Móra d’Ebre. Mort en un incendi forestal a Nonasp (Aragó). 14/09/1994. Tenia 29 anys.

- Montoliu i Sánchez, Esteve. Operador d'avioneta. Mort en accident d'avioneta a Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) en vol cap a les tasques d'extinció d'un incendi forestal. 18/05/1997. Tenia 21 anys.

- Moré i Bardina, Jordi. Bomber del GRAF del Parc de Sort. Mort en un incendi forestal a Horta de Sant Joan (Terra Alta). 21/07/2009. Tenia 41 anys.

- Munté i Aragonés, Jaume. Auxiliar forestal del Parc de Flix. Mort en un incendi forestal a Nonasp (Aragó). 14/09/1994. Tenia 22 anys.

- Mur i Montaña, Jordi. Pilot d'avioneta i sergent dels Bombers de Barcelona. Mort en accident d'avioneta a Navès (Solsonès) durant les tasques d'extinció d'un incendi forestal. 26/06/2003. Tenia 53 anys.

- Pérez i Martínez, Manuel. Pilot d'avioneta. Mort en accident d'avioneta a Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) en vol cap a les tasques d'extinció d'un incendi forestal. 18/05/1997. Tenia 44 anys.

- Prado i Martínez, Fructuoso. Pilot d’helicòpter. Mort en accident d’helicòpter a Sant Pau de Segúries (Ripollès) en vol per comprovar una columna de fum. 19/07/1998. Tenia 40 anys.

- Renom i Vallribera, Bernat. Bomber del GRAE del Parc de la Seu d'Urgell. Mort en accident d’helicòpter a Montellà i Martinet (Cerdanya) durant un rescat de muntanya. 19/12/1993. Tenia 28 anys.

- Revilla i Domingo, David. Bomber del Parc d'Igualada. Mort al desfrenar-se una autobomba durant les tasques d'extinció d'un incendi forestal a Sant Joan de Mediona (Anoia). 8/04/2001. Tenia 28 anys.

- Rey i Huguet, Carles. Auxiliar forestal del Parc d'Esterri d'Àneu. Mort en accident de trànsit en un incendi forestal a Gerri de la Sal (Pallars Sobirà). 19/08/1983. Tenia 23 anys.

- Riocabo i Vàzquez, Francesc. Cap de la Brigada de Tarragona. Mort després d'estar 36 dies molt greu per un accident d’helicòpter a Vandellòs (Baix Camp) durant les tasques d'extinció d'un incendi forestal. 18/09/1994. Tenia 49 anys.

- Roig i Oliveras, Santi. Bomber del Parc de la Vall d'Aro. Mort en caure quan realitzava unes pràctiques en el parc de bombers de la Vall d'Aro (Baix Empordà). 5/04/2002. Tenia 47 anys.

- Ruiz i Aguilera, Manuel Maria. Auxiliar forestal del Parc de Flix. Mort en un incendi forestal a Nonasp (Aragó). 14/09/1994. Tenia 21 anys.

- Santo-Domingo i Puig, Francisco Javier. Pilot d’helicòpter i bomber voluntari de la Brigada de Barcelona. Mort en accident d’helicòpter a Olot (Garrotxa) durant una recerca. 6/04/1989. Tenia 39 anys.

- Serrano i Royo, Antonio. Bomber EPAF del parc de Granollers. Mort conseqüència d'una caiguda per un barranc durant les tasques d'extinció d'un incendi forestal a Paüls (Baix Ebre). 10/07/2025. Tenia 46 anys. 

- Soria i Martínez, Ramon. Bomber del Parc de Mollerussa. Mort en accident en unes pràctiques d'immersió a Palamós (Baix Empordà). 24/05/1987. Tenia 26 anys.

- Torró i Cabratosa, Joan. Metge de la Brigada de Girona. Mort en un accident d’helicòpter a Olot (Garrotxa) durant una recerca. 6/04/1989. Tenia 30 anys.

- Vázquez i Ortega, Francisco. Bomber del Parc de Banyoles. Mort en caure en un canal de reg mentre feia tasques de desbrossament de la llera a Flaçà (Gironès). 29/09/2015. Tenia 62 anys. 



També volem recordar els quatre tripulants d'un hidroavió de la Protecció Civil francesa que es va estavellar el 19/07/1986 a Requesens (Alt Empordà) mentre col·laboraven en les tasques d'extinció d'un incendi forestal:  Jean Pierre Davenat (pilot), Jacques Ogier (copilot), Roland Denard (mecànic) Jack Le Bel (ajudant). 

Rafael Aguilar Cordero, subtinent de l'exèrcit de terra, va morir el 9/07/1982 a causa de les lesions patides en les tasques d'extinció d'un incendi forestal a Begues (Baix Llobregat).

Casimiro Martínez González, agent forestal d'ICONA, va morir el 10/02/1984 en un accident entre dos vehicles en un incendi forestal a Tordera (Maresme). 

Que l’exemple dels qui amb esperit generós s’esforçaren i lluitaren pels altres, impregni els nostres cors.

A TOTS ELLS, GRÀCIES!

SALUT, HONOR I GLÒRIA!

Que la terra us sigui lleu

(darrera actualització 11 juliol 2025)